Font del Sofre de Baix


Ripoll (Ripollès )
Coordenades GPS:42.1948,2.2114Clica per veure la ubicació.
Alçada:759 m
Accés:Permès, però dins de propietat privada.
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Octubre 2019


Emplaçada al veïnat de la Font del Sofre, situat als afores de Ripoll pel sud-est. La font queda en una fondalada, entre la carretera de Vallfogona i el marge dret de la riera de Caganell.


Per accedir-hi cal sortir de Ripoll per l'est i agafar la carretera de Vallfogona. 550 metres després d'haver deixat les últimes cases enrere, descrivim un revolt obert d'esquerres, just en el punt que passem a frec de la casa de pagès anomenada Casa Nova de l'Adó, que ens queda a la dreta. 25 metres més enllà de la casa podem estacionar el cotxe al voral i seguir a peu.


En aquest punt trobarem una gran pedra al terra que ens assenyala la direcció a seguir per anar a la font del Sofre. Cal salvar un filat electrificat que priva de sortir els cavalls que pasturen a l'altra banda i seguir per un camí ben fressat que travessa el prat en direcció est al començament i que de mica en mica va davallant i adreçant-se al sud-est. 90 metres després creuem un petit torrent secundari i una seixantena de metres més avall som en una petita zona d'esbarjo on ens espera la font.


El conjunt pertany a les terres de la casa de pagès del Batet però s'hi permet el pas i l'estada, doncs l'Ajuntament l'ha habilitat com a zona d'esbarjo.

La font queda enclotada mig metre per sota del nivell de l'esplanada, uns esglaons permeten baixar-hi. Està formada per dues parets de pedra amorterada formant angle. L'aigua brolla per dos raigs situats diferent nivell, malgrat que pel superior només raja en episodis molt humits, i cau a un enreixat de ferro per on desguassa.

Darrere la font hi ha el dipòsit de reserva.

L'aigua tenyeix el terra i la reixa d'un color ataronjat, el color del sofre.

Damunt del brollador tenim una capelleta rematada per una pedra amb una senyera pintada.

La font presideix una petita placeta de terra, acompanyada d'una taula rodona de pedra, una altra de fusta i una barbacoa per fer-hi una estada.

Malgrat no se sap amb certesa des de quin any se'n tenen notícies, es tracta d'una font molt antiga. Va ser restaurada tal com és ara l'any 2007.
L'any 1979 també s'hi havien fet obres.

El nom li ve del sofre que porta l'aigua, el que fa que tingui un gust i una olor diferent, com amargant. Diuen que l'aigua té propietats medicinals per la purificació de la sang, que si t'hi rentes, cura les malalties de la pell (els grans, la pell resseca, les dermatitis...). Els joves bevien d'aquesta font com a remei al típic acné juvenil.