Localitzada al costat del malaguanyat Mas de Sant Blai, situat dins el bosc, a 1,2 quilòmetres a l'est/sud-est del poble de la Morera de Montsant.

Sortint de la Morera de Montsant cap a Cornudella per la carretera TV-7021, al cap de 1,2 quilòmetres, just al començament d'un pronunciat revolt d'esquerres, cal desviar-se a la dreta per una pista forestal de terra que marxa en sentit sud. Prop de 900 metres més avall arribem a una bifurcació; a la dreta tornaríem al poble, nosaltres continuem pel brancal de l'esquerra en lleugera baixada. 350 metres després som en una altra cruïlla; aquí cal desviar-se a l'esquerra per un ample camí descendent. Seguint-lo ens aboca, 350 metres més tard, a l'enrunat Mas de Sant Blai.

La font queda al costat esquerre de l'edifici principal, adossada a una vella construcció de pedra i maons que acull la cisterna de captació.

L'aigua surt a l'exterior a través d'un broc de pedra on se li ha afegit un tub de ferro i cau a una pica de pedra buidada amb taulell a banda i banda.

El sobrant de la font alimenta dos abeuradors de pedra que descansen directament al terra, un a continuació de l'altre.

Uns metres més avall hi ha una gran bassa de reg.

L'origen d'aquesta casa cistercenca es troba en un antic ermitori establert després del 1170 i que es va mantenir fins que a causa de les desavinences amb la propera cartoixa d'Escaladei hom va arribar a un acord, l'any 1203, segons qual la comunitat de Bonrepòs s'integrava a la cartoixa. El lloc de Bonrepòs fou donat a Pere Balb i la seva esposa Guillema amb la intenció de fundar-hi un monestir, això es va poder fer realitat cap el 1215 amb l'arribada de la comunitat cistercenca que s'havia aplegat a Santa Maria de Montsant uns anys abans. Margarida de Prades, vídua del rei Martí l'Humà, que havia professat com monja de l'orde del Cister, va ser nomenada abadessa de Bonrepòs el 1428, un any abans de la seva mort.

A mitjan segle XV el monestir es trobava en plena decadència i en vies d'extinció, el 1450 Escaladei va aconseguir llicència per quedar-se amb la seva propietat quan Bonrepòs quedés sense comunitat. Finalment, el 1452 fou decretada la seva extinció i les quatre monges i una novícia que encara hi quedaven foren integrades a la comunitat de Vallbona de les Monges, alhora que determinava que els seus béns passessin al monestir de Santes Creus. Això va encetar un plet entre els cistercencs i Escaladei, que el 1473 va acabar amb la propietat del lloc pels cartoixans mentre que Santes Creus s'emportava els béns mobles i enterraments del monestir, com ara el de la reina Margarida de Prades. Hom suposa també que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs. Actualment el lloc és ocupat pel mas de Sant Blai i la capella d'aquest mateix nom, de l'època dels cartoixans.