Emplaçada als afores del poble pel sud-est, a peu del vell camí de Torroja del Priorat i uns metres per sobre de la font Vella.

Per anar-hi només cal situar-se a la plaça de la Vila i engegar pel carrer Nou. 200 metres més endavant deixem les últimes cases enrere i esdevé una pista cimentada que marxa en sentit est, és el vell camí de Torroja del Priorat. 25 metres després defugim un camí descendent que surt per la dreta i baixa a la font Vella. Escassos 15 metres més tard som al costat de la font Àvia que ens queda a mà esquerra del camí.

Juntament amb la font Vella, són dos punts primitius de subministrament d'aigua a la població. En temps de sequera era obligat recollir la popular post, un tros de fusta que passava de casa a casa per donar el torn per anar a buscar aigua. La font Àvia abastí d'aigua la població fins als inicis del segle XIX.

Antiga font construïda en pedra seca. Està enclotada un metre per sota del camí, protegida per una barana de fusta i amb unes escales de pedra que ens permeten baixar-hi amb comoditat.

A sota hi trobem una petita cavitat de forma el·líptica bastida en pedra seca per on rajava l'aigua.

La Vilella Alta augmentà la seva població a partir del segle XVIII. L'expansió urbanística s'inicià precisament pel camí que duia a la font Àvia, el qual s'anomenà carrer Nou de la Font (avui carrer Nou). Les cases es començaren a edificar a banda i banda del camí seguint l'orografia del terme. D'aquí ve que sigui el carrer més irregular de la vila.

El 27 de juny de 1814, i davant l'escassetat d'aigua, l'Ajuntament inicià les obres de canalització i construcció d'una nova font situada a uns metres per sota de la font Àvia. Per dur a terme les obres, es construí una mina de pedra seca, la qual contenia el canal d'aigua que anava a parar a una cisterna. Un cop construïda la mina, s'empalmà amb el curs d'aigua provinent de la font Àvia. El procés de construcció durà trenta-tres dies, i el resultat d'aquestes obres fou la font Vella. El dia 29 d'agost de 1814, la Vilella Alta s'abastí d'aigua amb una nova font, que ha perdurat fins als nostres dies.