Bonica font que presideix l'àrea de lleure de la Foia, emplaçada als peus de l'ermita homònima, emplaçada a 1,85 quilòmetres al nord-est en línia recta del poble.

Per accedir-hi cal que ens apropem a Cabacés. Des del poble surt una pista forestal en molt bon estat que ens assenyala la Foia, la prenem. Sense deixar els indicadors, al cap d'uns 1,3 quilòmetres som en una bifurcació; a l'esquerra aniríem a l'ermita de Sant Roc, nosaltres hem de seguir pel brancal que se'n va per la dreta. La pista principal marxa en direcció nord-est i 1,2 quilòmetres més enllà ens aboca a l'aparcament de la zona d'esbarjo de l'ermita de la Foia. L'ermita queda davant nostre i la font al pla inferior.

La font brolla amb abundor a una temperatura constant de 14ºC per dos brocs de pedra que surten del mur que sustenta l'esplanada superior on s'ubica l'ermita i alhora acull en el seu interior la cisterna de captació. A sota recull l'aigua una primera pica allargada de pedra i després passa a una segona que arrenca en angle recte per on desguassa.

L'aigua de la font de la Foia és conduïda fins el poble de Cabacés mitjançant la sèquia de la Vila, la conducció hidràulica que ha subvingut les necessitats bàsiques de la població pel que fa a aigua. Estava descoberta fins fa uns anys. Baixa des de la font de la Foia, faldeja pel vessant de ponent de la serra de l'Aubac, i, en arribar a les envistes de l'ermita de Sant Roc, salva el desnivell del racó mitjançant una caiguda gairebé vertical. Durant aquest recorregut, l'aigua s'utilitza per al reg, i en arribar al poble, raja per la font de la Canal, adossada a l'ermita de Sant Joan. Des d'aquest lloc és conduïda pel carrer Major i distribuïda als horts que hi ha a banda i banda, al costat mateix de les cases del poble. De ben antic es va establir la manera de distribuir l'aigua entre tothom qui la volia utilitzar per al reg. L'última regulació, la va fixar l'Ajuntament l'any 1816. En l'actualitat, assegura el proveïment d'aigua per a ús domèstic.

En quan a l'ermita de la Foia, es tracta d'una edificació aixecada en dues èpoques diferents i adossades. La primitiva és constituïda per un petit oratori d'una nau amb volta de mig punt i que avui constitueix el presbiteri. A partir d'aquí el temple s'eixampla en la segona construcció, també d'una nau i amb volta rebaixada, reforçada per un arc faixó, amb l'interior enguixat i amb un sol altar. La façana presenta dues portes, dues finestres i un ull de bou, essent rematada per una espadanya. Al davant hom hi ha bastit un porxo doble, amb vessants a dues aigües, amb suports de fusta i cobertes de fibrociment.
L'ermita fou aixecada el segle XVI i dedicada inicialment a Sant Marc. Comprenia la part que avui és el presbiteri i tenia un atri, el qual va ser enderrocat per ampliar l'església. Era a cura d'un majoral i més endavant d'un ermità. El 1873, quan la visità Maria de les Neus, muller d'Alfons de Borbó, germà de Carles VII, es volgué honorar els il·lustres hostes i es canvia l'advocació de la imatge, que de Mare de Déu de la Foia passà a Mare de Déu de les Neus.

La zona d'esbarjo és amplia i ben ombrejada, disposa de taules i bancs de pedra per fer-hi una bona estada.

Segons els estudiosos del llenguatge, la paraula foia designa una clotada d'on sorgeixen aigües que poden ser utilitzades per al reg.