Localitzada a l'extrem més nord-occidental del terme municipal de Vacarisses, un quilòmetre al sud/sud-est del Mas Bovet i dins la seva propietat.

Si anem de Terrassa a Manresa per la C-58, aproximadament al punt quilomètric 35,5 cal desviar-se a l'esquerra cap a la urbanització La Creu de Vacarisses. Al cap de 50 metres a mà esquerra ens queda el camí d'accés al Palà i Mas Bovet, però barrat amb una cadena. Cal estacionar el vehicle en un espai que no faci nosa i seguir a peu.

Saltem la cadena i engeguem per una ampla pista forestal de terra. 150 metres després passem a frec del Palà, un vell edifici. Un centenar de metres més endavant deixem a la dreta el camí d'accés al Mas Bovet. Avancem per la pista que marxa en sentit sud i lleugera pujada. Al cap de 650 metres rebutgem un camí a la dreta i 350 metres més tard arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. Ara cal anar en compte, doncs tan sols 125 metres més amunt hem de trencar a l'esquerra per un caminet descendent que en no res ens aboca a la font de la Reixa.

Un fort cabal d'aigua desborda per la sortida interior de la mateixa font en episodis humits. En temps més secs, també té aigua i, l'accés cap al seu interior és més apte. Avui rajava força i no ens hem volgut mullar els peus, no hem entrat.

L'entrada a la mina està emmarcada per carreus de pedra en volta de canó i barrada per una reixa mig oberta, origen del seu nom.

La formació interior és una construcció de pedra fins a mig fris i voltat a la part alta per fulla de rajola doblada amb maó. La fondària del conjunt és d'uns 25 metres. L'espai va reduint la seva alçada i es fa cada cop una mica més estret.

Dins, a mà dreta, hi ha un abeurador i uns penjadors, encara visibles des de fora.

Un cop superat el primer nivell d'aigua que, en moments de plugims, pot arribar a mitja canya de la cama, la resta del passadís és un terra simplement moll. L'aigua i el temps ha anat patinant, amb gran i encertada bellesa, tot l'espai amb precises espeleotemes de capritxoses formacions.

Al final, el naixement de la font. L'aigua fa festa entre les roques, formant formes surrealistes, crestes de dracs, ullals de dimonis o colades de foc moll, un espai càrstic on l'aigua sembla desafiar les lleis de la gravetat.

Aquesta font formava part del subministrament hidràulic domèstic del Mas Bovet. En temps passat, l'aigua era canalitzada mitjançant una canonada de plom, avui desapareguda, ara es perd torrent avall.

La informació l'he tret del blog: Fonts de Vacarisses