Localitzada als afores pel sud de la urbanització Can Serra, a l'altra banda de la via del tren i a la llera esquerra del torrent de la Creu de la Marcina.

L'accés és ben senzill i amés està indicat. Ens apropem al carrer de les Margarides, on hi tenim el col·legi de la Font Orpina. Estacionem el vehicle en uns aparcaments que hi ha al final del carrer. Al costat del pont que salva el torrent de la Creu de la Marcina trobem la primera bigueta de fusta assenyalant-nos la direcció a seguir per anar a la font.

Ja a peu travessem el pont, de seguida rebutgem el carrer de les Dàlies i tot seguit fem a la dreta pel carrer de la Font de la Urpina. 70 metres després s'acaba el curt carrer i esdevé una esplanada de terra que creuem. Al final d'aquesta girem a l'esquerra, deixem a la dreta un saltet d'aigua i passem per sota el túnel de la via del tren. Un cop a l'altra banda el camí segueix per l'esquerra en pujada, vorejant una caseta de serveis que deixem a la dreta. En no res som en una esplanada arbrada, és la zona de lleure de la Font de l'Orpina. La font s'intueix a la dreta, unes escales de fusta ens permeten baixar-hi amb total comoditat.

La font és una petita construcció adossada al marge, feta amb dues teules collades amb morter. L'aigua surt a l'exterior a través d'un broc d'acer inoxidable i cau directament al terra.

Al costat del brollador tenim una pedra amb el nom de la font gravat i també una flor.

Uns metres a la dreta de la font hi ha un petit altar porxat que van construir els veïns de Can Serra per fer-hi aplecs.

Clàssica i carismàtica per excel·lència, la font de l'Orpina és la font més coneguda dels vacarissencs i vacarissenques. També ho va ser pels pobles veïns de Terrassa, Olesa i Viladecavalls, sovint omplien garrafes d'aigua. Diuen que la seva aigua era molt ben considerada pel ronyó.

L'espai d'esbarjo on s'ubica, els constants excursionistes que fan parada en ella i el seguit de persones que omplen garrafes d'aigua, apunten la importància d'aquesta.

A l'esplanada superior disposem de taules per a fer pícnic, que el fa molt adequat per passar una jornada de camp.

Orpina o Urpina. Encara, en alguns documents i/o cartografies, trobem la font escrita com a Urpina. És un trist record del Franquisme que va prohibir l'ús del català a l'administració pública, escola, mitjans de comunicació, etc., Generalment, es van canviar els noms de les localitats per castellanitzar-lo. D'ací aquesta "o" neutre que es va passar a escriure's amb "u".

La informació l'he tret del blog: Fonts de Vacarisses