La font de Can Pujol neix a ponent de la masia homònima, situada aquesta a l'extrem sud del petit nucli de Fontcoberta, al qual hi arribem per la carretera GIV-5136.

Can Pujol queda a només un centenar de metres de la carretera GIV-5136, un ample camí ens hi duu. Quan siguem a l'extrem més al nord de la casa, trobarem un caminet que ressegueix el mur de ponent i ens aboca a la font.

La font queda al costat de la façana de ponent, adossada a un petit talús. Està formada per una petita paret de pedra coronada per una llosa triangular on hi trobem la data de la seva construcció i unes inicials rematades per una creu.

L'aigua brolla per una tosquera a la part baixa, omple una petita pica rectangular arran del terra i d'aquí alimenta una primera bassa allargada i després una altra més gran que hi ha al costat.

L'aigua, que és canalitzada per una mina subterrània de 109 metres de llargada, brolla a l'interior de la casa i tot seguit surt a l'exterior per la font, on omple un rentador i un viver.

El topònim del poble, Fontcoberta, procedeix de l'aglutinació del substantiu 'font' i de l'adjectiu 'coberta' i, per tant, d'una font tapada o proveïda de sostre o cobert. El nom del poble sembla ser que prové de la font de Can Pujol que brolla a l'interior d'aquesta casa, la més notable del poble.

Can Pujol havia estat una masia fortificada important del poble de Fontcoberta, documentada des de 1295. La masia i la torre de defensa adjunta, de principi del XVII, evidencien la capacitat econòmica dels seus propietaris. La terrassa conserva dues garites cantoneres, i la torre, de planta rectangular i tres pisos, un notable matacà.

El petit nucli del poble de Fontcoberta té un origen clarament medieval, es va formar al costat del temple parroquial de Sant Feliu a l'empara dels trenta passos de sagrera que afavorien l'agrupament de la població. A l'entrada del poble trobem el Pedró, un petit oratori construït durant la Santa Missió de 1952 amb elements procedents del pedró antic (destruït el 1936) que se situava a l'inici del camí que duu a Figueroles. L'església de Sant Feliu és una construcció romànica notable de final del segle XII. El campanar, restaurat el 2003, és l'element més singular. Es conserva l'acta de consagració del primer temple de l'any 917.