En una corba del camí, un rètol de fusta ens indica el camí de la font del Pum.

El corriol és pronunciat i la font situada sota dos colossals eucaliptus.

Es diu del Pum perquè l'aigua rajava pel canó d'una antiga escopeta, o dels Eucaliptus, molt més evident, pels grans exemplars que hi ha al voltant.

La majoria de les fonts de Castell d'Aro eren obra de carboners i treballadors del bosc, quan el bosc era un mitjà de vida, que els castellerencs i molta gent dels voltants visitaven amb assiduïtat i eren, per tant, ben conegudes. Però el pas dels anys havia fet oblidar aquestes fonts que havien desaparegut sota el mantell de vegetació del bosc.

La gent del Grup de Natura Sterna, en el seu constant transitar per aquests últims trams de les Gavarres, s'adonaren del lamentable estat de conservació de la majoria de les fonts del seu entorn. Perdudes, oblidades i, allò que és molt pitjor encara, ignorades durant molts i molts anys, aquestes fonts els van portar a viure una experiència de voluntarietat i companyonia.

El treball de recuperació, rescat i arranjament de quasi la totalitat de les fonts ha tornat a obrir el llibre de la història recent a un munt de gent, jove i gran, que ara visita, coneix i per tant estima allò que fins avui ignorava que existia. Durant el procés del seu treball de recerca de dades, han après històries fantàstiques sobre els antics habitants d'aquests paratges. Històries de poetes, carboners i masovers, i de tants d'altres que a la seva manera han transmès un llegat que ells no volem deixar que es perdi per bé que el temps i la ignorància els vulguin temptar. Els treballs van començar el 2004 i encara avui , 2012, s'hi està treballant, concretament, a la Font dels Eucaliptus i en la recuperació de la barraca de carboners de la font de la Boixa.