Bonica font emplaçada en un raconet enjardinat dins el nucli urbà, concretament davant la casa número 12 del carrer Deumera, escassos 15 metres més amunt de la font del Cintet.

Es tracta d'una gran construcció formada per un robust mur de pedra que sustenta la part del darrera de El Café (la fonda) ubicat al carrer del damunt. El mur està rematat per un voladís de teules amb una treballada cornisa i una gran obertura a la part central en forma d'arc escarser.

Flanquegen el conjunt dos fanals i dos bancs per seure, així com una petita barana de ferro forjat i unes jardineres que acaben d'harmonitzar encara més l'espai.

El frontal de la font, alicatat amb rajoles de ceràmica amb motius florals, queda endarrerit encara un parell de pams més mitjançant un altre arc escarser emmarcat amb carreus de pedra vermellosa.

L'aigua raja per un broc de pedra en forma de petxina i cau primer a una pica semicircular de pedra buidada suspesa al frontal, passa a una segona d'iguals característiques però de mida més gran situada a un nivell inferior i finalment omple una bassa on acostuma a haver-hi peixos.

A banda i banda de la font tenim dos mosaics fets amb rajoles de ceràmica. El de la dreta reprodueix un poema d'en José M. Gabriel on retrata el món rural, el de l'esquerra és un poema referent a l'aigua d'en Salvador Albert que diu així:

'L'aigua surt freda com gel
de la granítica entranya
i jo la bec amb anhel
com si fos el blau del cel
que es filtrés per la muntanya.'