Erigida a la Vall de Sant Daniel, entre Cal Jutge i l'ermita del Calvari.

Des de la ciutat de Girona cal seguir els indicadors que ens assenyalen la Vall de Sant Daniel. Un cop hem deixat el monestir de Sant Pere Galligants a mà dreta, engeguem pel carrer de Sant Daniel, el qual circula en sentit est i en paral·lel al riu Galligants. Al cap de 400 metres passem a frec del pont i la font del Bisbe que ens queden a la dreta, uns 200 metres més enllà rebutgem el carrer de l'esquerra que duu al monestir de Sant Daniel i seguim recte escassos 50 metres, fins que siguem davant del restaurant El Cul del Món, on podem estacionar el vehicle, si hi ha lloc.

Us convido a fer una agradable excursió de menys de cinc quilòmetres per la Vall de Sant Daniel on tindreu l'oportunitat de visitar quatre emblemàtiques fonts. La primera d'elles és la que ens ocupa en aquesta fitxa, la font de les Curculles (les altres son la d'en Fita, dels Lleons i d'en Faust, podreu veure els detalls a les respectives fitxes).

Doncs ja a peu, comencem. Estem situats tal com hem arribat, amb el restaurant El Cul del Món a la dreta. Seguim per la pista que marxa en sentit est. 350 metres més endavant, just abans de creuer el pont que salva la riera del Polvorí, ens desviem a la dreta per un camí planer que s'endinsa en el bosc tot remuntant el torrent que ens acompanya a la esquerra. 100 metres després trobem una cadena que mig barra el camí. Hi ha un avís de 'finca particular' però no pas de prohibició de passar-hi, de fet és un camí molt concorregut, ja que és el que uneix la Vall de Sant Daniel amb l'ermita del Calvari. Un centenar de metres més amunt passem a frec de Cal Jutge que ens queda a la dreta, una casa en runes però en procés de restauració. A partir de la casa, el camí esdevé un corriol ascendent i molt erosionat que va fent giragonses durant escassos 100 metres. Podem veure una vella canonada que canalitzava l'aigua de la font que anem a conèixer i uns metres més amunt també veurem el desguàs de la mateixa font inserit al marge. Finalment arribem a una clariana on ens apareix, de sobte enmig de la frondosa vegetació que l'envolta, la font de les Curculles. Un pal informatiu ens ho confirma.

El conjunt és un mur de contenció on es recull la font. Dins hi ha una galeria a la que s'hi accedeix per una porta d'arc rebaixat d'obra vista que condueix cap a l'interior de la muntanya. A l'exterior es potencia la porta amb un frontó triangular.

El seu nom, font de les Curculles (Petxines) no és casual, ja que fa al·lusió a les petxines que estan fixades en part de el marc de la seva porta i el sostre de volta interior de l'entrada, moltes de elles, avui dia, desaparegudes o molt desgastades.

Un cop superat el llindar de la porta, ens podem endinsar uns pocs metres a l'interior de la muntanya del Calvari. Al llarg d'un estret passadís rocós en què es noten els efectes del desgast en els seus murs, es poden observar els efectes de l'erosió, deguts bàsicament a la humitat i la dissolució de sals càlciques i ferroses característiques de la zona. Precisament aquestes sals són les que donen cert sabor àcid i picant a les aigües d'aquesta i altres fonts properes.

Enmig de la foscor d'aquest curt passadís, que a dia d'avui s'ha convertit en refugi de ratpenats, aranyes i multitud d'insectes i miriàpodes, un creu poder endevinar el que és un petit ecosistema per si mateix, mentre observa algunes arrels que han aconseguit penetrar la terra per aparèixer al sostre i les parets d'aquesta petita galeria.

És una font d'aigua intermitent.