La localitzem a la Vall de Sant Daniel, al marge esquerre del riu Galligants.

Des de la ciutat de Girona cal seguir els indicadors que ens assenyalen la Vall de Sant Daniel. Un cop hem deixat el monestir de Sant Pere Galligants a mà dreta, engeguem pel carrer de Sant Daniel, el qual circula en sentit est i en paral·lel al riu Galligants. Al cap de 400 metres passem a frec del pont i la font del Bisbe que ens queden a la dreta, uns 200 metres més enllà rebutgem el carrer de l'esquerra que duu al monestir de Sant Daniel i seguim recte escassos 50 metres, fins que siguem davant del restaurant El Cul del Món, on podem estacionar el vehicle, si hi ha lloc.

Us convido a fer una agradable excursió de menys de cinc quilòmetres per la Vall de Sant Daniel on tindreu l'oportunitat de visitar quatre emblemàtiques fonts. Una d'elles és la que ens ocupa en aquesta fitxa, la font dels Lleons (les altres son la de les Curculles, d'en Fita i d'en Faust, podreu veure els detalls a les respectives fitxes)./

Doncs ja a peu, comencem. Estem situats tal com hem arribat, amb el restaurant El Cul del Món a la dreta. Seguim per la pista que marxa en sentit est. 350 metres més endavant rebutgem un camí que surt per la dreta i ens duria a Cal Jutge i més amunt a la font de les Curculles. Tot seguit creuem un pont que salva la riera del Polvorí i un cop a l'altra banda som en una cruïlla de camins; defugim el brancal de l'esquerra i fem pel de a dreta, un ample vial que porta direcció sud-est tot remuntant la riera del Polvorí que ens acompanya a la dreta. Aquest camí també se l'anomena de la Font dels Lleons. Un centenar de metres més endavant obviem a l'esquerra el camí d'accés a Cal Jordi, nosaltres continuem recte i escassos 90 metres més enllà passem a frec de la bonica font d'en Fita que deixem a la dreta. Sempre pel camí principal, quan haguem caminat 800 metres des de la font d'en Fita, passem per sota del gran viaducte de la carretera N-II i només 250 metres més enllà ja serem a la font dels Lleons que ens queda a la nostra dreta, a l'altra banda del Galligants que haurem de travessar a gual.

Tota l'estructura d'aquesta font és feta de pedra i queda adossada al marge de la muntanya. Queda un xic enlairada, per atansar-s'hi cal pujar uns esglaons de pedra.

L'aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular d'obra arrebossada .

Fins no fa gaire anys un escut amb dos lleons presidia el broll d'aigua que rajava de la font, mostra de l'agraïment popular i per a la memòria històrica. Ara només queden les restes d'un dibuix a la paret de la font fet amb pedretes i que reprodueix la forma d'una casulla com a única referència religiosa. Avui podem reconèixer l'indret on se situava l'escut perquè té forma de casulla.

El lloc és fresc a l'estiu, amb una diversitat variada d'arbres.

La font era important perquè estava al peu del camí de Girona a la Bisbal abans d'enfilar els primers desnivells de les Gavarres. Sol rajar tot l'any depenent de les pluges.

El nom de la font es deu als orígens lleonesos del que fou bisbe de Girona, Tomàs Lorenzana, que en el seu mandat, entre el 1775 i el 1796, va impulsar la construcció de la capella neoclàssica de Sant Narcís a l'església de Sant Fèlix. Aquesta va ser feta amb pedra de la zona de Sant Miquel a les Gavarres i també de la que és avui coneguda com Font dels Lleons.