Font del Ferro


Girona (Gironès )
Coordenades GPS:41.9916,2.8453Clica per veure la ubicació.
Alçada:112 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Octubre 2020


La mítica font del Ferro de Girona es troba a la Vall de Sant Daniel, ja a dins ja dins de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres. La font queda a mig quilòmetre al nord-est del cementiri de Sant Daniel i a escassos cinquanta metres al sud en línia recta de Can Nofre.


Des de la ciutat de Girona cal seguir els indicadors que ens assenyalen la Vall de Sant Daniel. Un cop hem deixat el monestir de Sant Pere Galligants a mà dreta, engeguem pel carrer de Sant Daniel, el qual circula en sentit est i en paral·lel al riu Galligants. Al cap de 400 metres passem a frec del pont i la font del Bisbe que ens queden a la dreta, uns 200 metres més enllà trenquem a l'esquerra, passem pel costat del monestir de Sant Daniel i 90 metres després ens desviem envers la dreta pel carrer del Tambor Ansó, travessant la urbanització. 650 metres després passem pel costat del cementiri de Sant Daniel que deixem a la dreta, continuem per la pista que circula en sentit nord-est durant 400 metres més, fins que trobem a mà dreta un espai habilitat com a aparcament on podem estacionar el vehicle.


Ja a peu, des de dins de l'aparcament, rebutgem un camí que surt per la dreta i fem per un altre que arrenca de front i que marxa en sentit sud-est. El camí és ample i agradable de fer, transcorre per dins el bosc en lleugera pujada. Sense deixar-lo, al cap de només 150 metres som a l'entrada d'una zona d'esbarjo on es troba la font del Ferro.


S'hi accedeix a través d'un pontet i una portalada de pedra i obra vista.

El paratge natural forma un seguit de terraplens i parets de pedra amb força arbrat on a la part de dalt a la dreta se situa la nova font i al capdavall l'antiga.

La nova font procedeix de la restauració efectuada l'any 1980. Es tracta d'un mur transversal de pedra a dos nivells. A l'extrem esquerre tenim tres canelles de ferro colzades per on brolla l'aigua que cau a un bassal semicircular de pedra. Damunt dels brolladors hi ha un baraneta de ferro per subjectar-nos mentre omplim les garrafes.

L'aigua que surt de la font ho fa mitjançant un interruptor elèctric que fa bombar-la d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, que havia comercialitzat l'aigua carbònica. La construcció d'aquesta fàbrica havia fet desaparèixer una altra font d'aigües ferruginoses, la font d'en Miralles.

Al capdamunt de la font podem llegir el seu nom en un rètol de ferro.

Uns deu metres a la dreta de la font principal n'hi ha una altra d'aigua provinent de la xarxa municipal. Aquesta és regulada per una aixeta de polsador que surt del mur i cau a un bassal de pedra semicircular.

Uns altres deu metres a l'esquerra de la font principal es conserva una antiga pica de pedra, molt gran i rodona, desconnectada però de l'alimentació d'aigua.

Al capdavall de la zona d'esbarjo, a peu de l'antic llit del torrent Estela, es conserva en bones condicions la font original i la mina. Un mur de contenció de pedra, un segon mur formant angle en l'extrem esquerre i un contrafort a la dreta conformen l'estructura de la font. En el racó de l'esquerra un pedestal on potser hi havia el brollador flanquejat per dos bancs per seure. A un nivell inferior del sol tenim una petita era enllosada on se situa la porta d'accés a la mina, avui dia barrada amb un enreixat. Ja a nivell superior i la dreta de tot un refós al mur on tal vegada hi havia una altra sortida d'aigua.

És una deu d'aigua ferruginosa, tal com indica la inscripció de l'antiga ubicació de la font: "Manso Pi. Agua Ferruginosa. 1862".

La font es troba en un indret molt estimat pels gironins, un paratge calmat i feréstec, on és possible el contacte amb la natura.

La zona d'esbarjo està arranjada amb diverses barbacoes fixes, taules i bancs de pedra. Els excursionistes poden preparar-s'hi els àpats utilitzant aquestes instal·lacions i les taules i bancs que hi han disposats, després de la restauració de l'indret efectuada l'any 1980.

La situació de la font va obligar a desviar el torrent i ara passa per sota del pont d'accés al recinte.