La font es troba dins el Parc Natural del Montseny, localitzada al marge esquerre del torrent de la Font de Vallfigueres i uns 200 metres al sud-est en línia recta de la casa de Vallfigueres que els hi dona el nom.

Per arribar-hi sortim de Cànoves en direcció a La Garriga per la carretera BP-5107. Aproximadament al punt quilomètric 38,8 deixem a mà esquerra l'accés a la granja de Can Messeguer (avui dia una hípica) i només un centenar de metres més endavant trobem una pista forestal que surt per la dreta, barrada al trànsit motoritzat no autoritzat. Aquí podem estacionar el vehicle, doncs hi ha un espai per a dos o tres cotxes al voral de la carretera.

Ja a peu engeguem per la pista de terra que s'enfila força i va fent giragonses. Al cap de 200 metres descrivim el segon revolt, aquest de dretes, alhora que defugim un camí amb una cadena a l'esquerra. 120 metres després de sortir de la corba trobem a la dreta del camí una fita allargada blanca, punt de referència per saber que 30 metres bosc avall hi ha la font del Lleó. Continuem sense deixar l'ampla pista principal, obviant-ne d'altres de secundàries. Guanyem força alçada al començament però al cap d'uns centenars de metres esdevé un plàcid camí planer adreçat al nord-oest. Quan portem caminats uns 2,9 quilòmetres des de la carretera, arribem a una bifurcació de camins; defugim el que surt d'enfront i prenem el de la dreta. De seguida creuem a gual el torrent de la Font de Vallfigueres i just a continuació trenquem envers la dreta per un corriol descendent que segueix el curs del torrent i que una cinquantena de metres més avall ens aboca davant la font que ens espera a mà esquerra.

Bonica font boscana. La construcció de la font és una petita paret de pedra adossada al marge de la muntanya rematada amb unes dovelles de pedra. L'entorn és ple d'heures i ben ombrejat tot l'any, el que li dona a l'indret sensació de frescor.

L'aigua raja generosament per un broc de ferro encastat al muret i cau al terra formant un petit rec. El broc està envoltat de molsa.

Cal destacar la manera acurada que han tingut els seu restauradors de canalitzar l'aigua; un cop cau al terra s'escola uns tres metres per un rec al terra i s'amaga, dissimulada per unes pedres. Aquí es canalitza mitjançant unes canonades de plàstic soterrades que es comencen a veure força metres més avall, mantenint l'espai de la font net de tubs.

Gravat en una de les pedres del capdamunt de la font sembla desxifrar-se el símbol de "JHS" (Jesús Salvador del Homes) amb una creu i la data de 16-46. A sobre la data 1909, possiblement una antiga restauració de la font.

Bona part de la informació referent a aquesta font l'he extret del Projecte Fonts del Montseny. Aprofito per felicitar-vos i alhora agrair la gran tasca que feu donant a conèixer les fonts del territori a tothom.