Les Barbotes son unes surgències en el mateix curs del Tenes, situades a 150 metres al nord-est de la construcció principal del complex de Can Noguera.

Es pot veure la surgència en el lloc on el Tenes presenta un eixamplament del seu curs, poc abans de la resclosa.

Sortim del nucli urbà de Bigues per la carretera BP-1432 en direcció nord, cap a Sant Feliu de Codines. 475 metres després d'haver deixat enrere les últimes cases del poble, trobarem una desviació a l'esquerra, la qual prenem. Travessem el Tenes per un pont i un cop a l'altre costat el camí gira envers l'esquerra, cap al sud. De seguida som en una esplanada alhora que cruïlla de camins on hem d'estacionar el vehicle, doncs el pas és restringit als veïns.

Rebutgem el camí que surt per la dreta i continuem a peu per una ampla pista de terra que marxa en sentit sud, tot resseguint el curs del riu que ens acompanya a l'esquerra. 35 metres més endavant i 30 metres abans d'arribar a una casa, som a l'alçada de les surgències de les Barbotes. Les tenim a només 15 metres a l'esquerra, a la llera dreta del riu.

L'aigua de les Barbotes sorgeix de sota la llera del riu, de manera que provoca una mena de bullidor visible a la superfície del Tenes.

Nosaltres vam tenir la sort de poder veure'n una fora del curs del riu i dues altres dins. La de fora es veu clarament a la fotografia com brolla del terra i surt cap amunt, fent una alçada d'uns 4 o 5 Cm. Les dues que vam observar dins del riu es reconeixien per un barboteig a la superfície i per que deixaven una estela al seu voltant al fons del llit.

En època d'estiatge és habitual que remuntant el corrent del riu aquest estigui sec o amb molt poca aigua i d'aquí en endavant estigui ben ufanós.

El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig).

Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals.

Francisco de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, província de Cuenca, 1757 - 1812), un funcionari, escriptor i viatger espanyol de la Il·lustració, en el seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña", comenta que "cerca de la casa de Noguera, en Bigas, empiezan a salir lo que llaman Marmotas, que son en sustancia unos surtidores naturales de agua de la que camina por debajo de las lajas de que se compone la madre de esta riera, que trayendo su origen de más arriba, salen con mucha fuerza por los agujeros que hallan aquí, llegando algunas a sobrepujar la superficie del río".

Norbert Font i Sagué (Barcelona, 1874 - 1910), a "Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y Singles de Bertí" ja dóna una explicació més acurada del fenòmen. Diu que "les Barbotes augmenten o disminueixen sense que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y aço ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans".

Hi ha una tradició reproduïda al llibre "Llegendes de Sant Miquel del Fai", editat al 1993 (Ed. del Brau, Girona), que diu que un dia un pastor estava pasturant el seu ramat a la muntanya de Montserrat. Menjant prop d'una font li caigué el plat i la cullera de fusta amb què menjava, i l'aigua els engolí cap a dins. Al cap d'uns quants dies el plat i la cullera eixiren a les Barbotes. Per això diu el poble que aquella aigua ve de Montserrat. Norbert Font titlla la llegenda de "cuento", però canvia Montserrat pels Pirineus. Aquesta llegenda ja fou recollida per Maria de Bell-lloc a "Costums i Tradicions del Vallès" (Granollers, 1882).

Uns 100 metres més al sud, també en el mateix curs del Tenes, hi ha el paratge i surgència de l'Avencó i una cinquantena més avall la font de Can Noguera o de Ca l'Argelic.