Font de l'Ametlló


Olèrdola (Alt Penedès )
Coordenades GPS:41.3067,1.7055Clica per veure la ubicació.
Alçada:278 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Març 2021
Caminades:
I-303  Clica per enllaçar amb la caminada I-303.


A la cinglera nord del fondo de la Seguera, 375 metres al nord-est en línia recta de Can Ximet i a escassos 200 metres per damunt del camí de la Seguera.


Des del camí que neix a la Vall, uns 2 quilòmetres i 175 metres des de la C-15, seguint el camí que puja.


Un espai natural amb encant habitat fa més de 1.000 anys.

La font de l'Ametlló us dóna la benvinguda al fondo de la Seguera, una vall amb gran interès paisatgístic i patrimonial.

La font és ubicada en una cova excavada en una de les cingleres calcàries.

L'aigua raja per una aixeta moderna col·locada en una paret feta d'obra i cau a un bassal arran del terra.

Damunt del brollador hi ha un gravat que diu així: "12-2-1926. Respetad la Fuente, es para el Servicio de todos" .

Un mosaic de rajoles de ceràmica anuncia el seu nom, juntament amb l'escut d'Olèrdola i un petit dibuix al marge inferior esquerre que representa un ametlló.

És un paratge abrupte d'interès natural, cal remarcar l'interès paisatgístic dels camins que arriben a la font.

La font en si està bé. No obstant això, la part d'obra on es troba ubicada està absolutament plena de guixades i gravats que desvirtuen el component natural d'aquesta font.

Aquesta surgència natural entre cingleres calcàries ha estat una fita de l'excursionisme tradicional pels habitants d'aquest territori. Si passegeu pel voltant descobrireu que el seu entorn és molt ric en restes arqueològiques que ens expliquen que aquest espai era estratègic fa més de 1.000 anys. Es tracta d'un conjunt d'abrics aprofitats com a habitatges troglodítics. Hi destaca la base d'una torre de guaita així com murs, escales, sitges o dipòsits de cereals i un molí de sang pertanyents a antics assentaments medievals pròxims a la ciutat d'Olèrdola.

A l'entorn de la font, concretament a la banda sud de la surgència, és on es troba el conjunt arqueològic on s'han identificat diversos elements i estructures des de l'any 1930: Una sitja fou localitzada i excavada per M. Grivé, el qual publicà els resultats dels treballs el gener de 1930. Estava totalment emmascarada per la vegetació. La boca és rectangular, d'1 m x 0,50 m. El reompliment presentava el següent sediment i disposició estratigràfica: 20 cm de terra vegetal, un nivell de pedres, i un nivell inferior d'uns 30 cm, on es recolliren ossos (serp comú, au de mida petita, rata, conill, un eriçó i d'altres d'ovicaprins), una bola o bala de coure, un fragment de cristall de roca, ceràmica grisa monocroma medieval i fragments de vidre (verdós i molt prim). Trets morfològics de la sitja: diàmetre de 2 m, fons pla, forma de campana i uns 2,10 m. d'alçada. La boca presenta el típic encaix per a una llosa de pedra. El juny de 1938 Pere Giró i Romeu efectuà una prospecció per la zona i realitzà una cala al costat d'una roca caiguda prop de la font, sense resultats positius. No obstant això cita la troballa d'algun fragment de terrissa pel vessant, sense especificar el tipus de ceràmica de què es tracta. Una altra de les estructures importants identificades en aquest sector són les restes d'una "guàrdia" o torre de guaita. Només es coneixen dos documents que ens referencien aquesta construcció: un full de sortida de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1983) i una fotografia de l'arxiu Joan Virella (Xavier Virella / IEP) , en la qual s'observa part dels paraments, en estat força ruinós però que aleshores encara conservava una alçada considerable, amb la vista del conjunt monumental d'Olèrdola al fons.