Erigida al capdavall de les escales que pugen al convent de Sant Salvador, situat aquest a quilòmetre i mig a llevant del poble, al peu de la muntanya de Santa Bàrbara (abans tossal d'Horta).

Per accedir-hi cal sortir de la vila pel carrer del Papa Joan XXIII, al final del qual arrenca el camí del Convent que marxa en direcció nord-est. Al cap d'uns 900 metres prenem el trencall a la dreta que en 600 metres ens duu a peus de les escales del convent, on hi trobem la font.

Es tracta d'una font isolada construïda en pedra del país, té forma de caseta amb coberta de lloses a dues vessants.

Actualment l'aigua és regulada per una aixeta moderna de polsador i vessa a un bassal rectangular de pedra.

En quan al convent, és conegut popularment amb el nom de convent de Sant Salvador per l'estada que va fer-hi el frare franciscà, però el seu nom és convent de la Mare de Déu dels Àngels. No se sap del cert les funcions originàries del convent, però no es pot descartar la possibilitat que hagués compartit amb el castell d'Horta la qualitat de seu de la comanda. A part de ser un santuari marià, els templers eren molt devots de la Mare de Déu. També cal tenir present que molt a prop hi passava un important camí ramader o lligallo, documentat des dels temps medievals, que comunicava les terres interiors aragoneses i les pastures del Baix Ebre.

El convent està constituït per un grup d'edificis de cronologies diverses (XIII-XVII), situat al voltant d'un claustre renaixentista. De l'església, les quatre últimes seccions amb l'absis són construccions dels temps dels templers (segle XIII), hom creu que és l'última construcció que fan els templers a Catalunya abans de la seva abolició, mentre que la façana (atri) i el primer tram (cor) pertanyen a la meitat del segle XV, i per tant són construïts en època hospitalera. La resta del convent es va construir durant l'estada franciscana (XVI-XIX); l'única peça que ens ha arribat d'aquest període, en molt mal estat de conservació, és el claustre renaixentista, construït al segle XVI.