Emplaçada uns quatre quilòmetres i mig al nord en línia recta del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, a la solella del serrat de Borrell i a escassos 200 metres al sud-est de l'emblemàtica font de Borrell.

S'hi accedeix per un sender que arrenca de la pista que duu a l'ermita de Sant Elies. Fins aquí ens hi podem apropar en cotxe (us recomano que sigui un 4x4, doncs la pista al capdamunt és dificultosa), després cal fer uns 900 metres a peu.

Ens aproximem en cotxe al poble de Sant Pere de Vilamajor per la carretera BP-5107. Just abans d'entrar al nucli urbà, seguirem una indicació que diu Sant Elies, enfilant recte l'avinguda de Sant Elies. Al cap de 500 metres s'acaba el carrer i esdevé una pista forestal que cal seguir en sentit nord, fent cas tothora als cartells que ens assenyalen Sant Elies. Uns 4 quilòmetres més amunt, a la sortida d'un revolt pronunciat d'esquerres i quan falten 950 metres per arribar a la font de Borrell, estacionem el vehicle.

Ja a peu, engeguem per l'ample i planer caminet que surt per l'esquerra un cop passada la corba, en direcció nord/nord-est. Al cap de 650 metres passem a frec d'un dipòsit d'obra que deixem a la dreta alhora que comencem a pujar. 70 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; a l'esquerra aniríem al sot de Borrell que resta a només una cinquantena de metres (hi ha una important surgència d'aigua, però no he trobat cap documentació referència a ella), rebutgem també el corriol marcat amb un punt taronja que surt d'enfront, nosaltres prenem l'ample brancal de la dreta, en pujada. 75 metres més amunt som en una gran clariana, on davant nostre queden dues interessants fonts; la font Tosca i la font del Ferro. Seguim la pista 80 metres més i serem al costat de la font dels Sofre, la qual ens espera al marge de la freta.

El conjunt de les fonts del Ferro, Tosca i del Sofre es troben a poca distància una de les altres, i totes tres són d'aigua ferruginosa car travessen els jaciment de ferro de Pla Saperera, un petit turó de 761 metres d'altitud aferrat al turó de Sant Elies.

La font del Sofre és la situada més al nord del conjunt d'aquestes tres fonts ferroses.

Es tracta d'una font natural d'aigua que brolla d'una petita veta situada en un marge rocós. L'aigua forma un toll de color rogenc que tenyeix el terra per on passa.

El seu nom prové de les taques rogenques que presenta el marge on es troba. Tot i el nom, aquesta font no té sofre, sinó que va ser batejada així per les taques rogenques de la paret on neix.

Per sobre de la font, en direcció font Borrell, podem trobar restes d'una antiga canalització ceràmica que els senglars han anat desenterrant en la seva fal·lera per llaurar la terra en busca dels glans de les alzines.

L'indret ha estat objecte, recentment, de tasques de tala i desbrossament, amb el conseqüent pas de maquinària, que ha provocat l'esllavissament de bona part del marge on es troba la font, i la desfeta del seu toll d'aigua.

Bona part de la informació referent a aquesta font l'he extret del Projecte Fonts del Montseny. Aprofito per felicitar-vos i alhora agrair la gran tasca que feu donant a conèixer les fonts del territori a tothom.