Emplaçada mig quilòmetre al sud-oest del poble.

Sortim del sud del nucli urbà, concretament a la confluència del carrer de la Terra Alta amb la carretera Vella de la Fatarella. Aquí arrenca un camí enquitranat que marxa en sentit sud-oest. A l'entrada del camí hi ha una senyal de la ruta de la Pau. 400 metres més avall, un cop s'acaba la baixada pavimentada, trenquem a l'esquerra per un camí de terra a mà esquerra i al cap de només 50 metres serem davant la font que ens queda a mà esquerra.

Una bigueta de fusta amb el nom de la font ens l'anuncia.

El conjunt està format per la pròpia font, un llarg abeurador i uns rentadors situat uns metres més enllà.

La font, obrada amb carreus de pedra, queda aixoplugada sota un arc de mig punt adovellat.

A la paret del fons hi tenim la sortida de l'aigua mitjançant un curt broc de ferro que omple un abeurador de pedra, tan ample com ho és l'estança.

Damunt queda un registre de ferro que dona accés al dipòsit de reserva.

El sobrant de la font surt a l'exterior per la dreta i alimenta un abeurador pels animals.

Una quarantena de metres més enllà, a l'altra costat del camí, queden els antics rentadors. Es tracta de tres basses; dues de rectangulars i la tercera de forma irregular.

El conjunt es conserva en bones condicions. Ha estat objecte de diverses adequacions i arranjaments per tal d'habilitar-lo com a zona d'esbarjo i descans: El 2005, mitjançant un Taller d'Ocupació amb dones ex-treballadores de l'empresa tèxtil Falbar. El 2017 i el 2019, a través de dos camps de treball de la Fundació Escolta Josep Carol, en els quals hi van participar joves d'arreu del territori català, i en els que es va dur a terme la recuperació de la sèquia i la font, millorant l'entorn.

Bingaubó forma part de la carrerada (camí ramader) que porta el mateix nom. La part essencial, que és l'espai de captació d'aigua, està situat uns cent metres camí amunt. A l'altura de la mina es va construir una bassa, punt d'abeurada i descans dels ramats. Posteriorment es van construir els rentadors de roba, els abeuradors per als animals de càrrega i pastura, i la font, que assortia d'aigua de boca.

El lloc on s'ubica la font era molt concorregut, hi acudien els pagesos que venien de les seves finques en companyia dels animals (ramats de cabres i ovelles), les dones que rentaven la roba als rentadors, o bé persones que recollien aigua en càntirs.

Els últims records d'ús dels safareigs de Bingaubó son de la neteja dels tendals utilitzats per la verema del raïm.

Aquesta font, juntament amb la font de Sant Joan i la font dels Segurets, abastia d'aigua el poble.