Emplaçada a la riba dreta de la riera d'Osor, al costat de l'antic balneari de la Font Picant, situat aquest al punt quilomètric 20,4 de la carretera d'Osor, la GI-542.

Aquesta font de Sant Josep o Picant, juntament amb les fonts de Santa Escolàstica, Santa Teresa i Sant Joan, queden dins d'una propietat privada. El seu accés és permès si prèviament truqueu el timbre i pagueu la mòdica xifra de 1,5', això us dona dret a visitar les fonts tot seguint el circuit marcat i també tastar les seves aigües.

Per accedir-hi cal baixar per unes escales que trobem just entrar a la propietat si venim de la carretera o bé per un caminet que voreja la casa dels masovers.

La construcció actual de la font és de l'any 1927 i la va fer l' arquitecte noucentista Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 1881 ' Barcelona, 1966). Es tracta d'una magnífica construcció feta en pedra de color gris-verd amb teulada a doble vessant i un gran arc de mig punt central. A la part de dalt hi ha una gran obertura per permetre que entri llum. Al seu voltant un seguit de bancs i lleixes.

A la part central i per sota del nivell del terra hi ha la sortida de l'aigua a través d'una antiga aixeta de maneta, amb dos esglaons a banda i banda per asseure's.

A sobre el brollador una làpida de pedra on hi podem llegir "Benedicte fontes Domini", en català, beneïu les aigües del Senyor.

Son curioses les petites cavitats amb uns números gravats que corresponen a les habitacions de l'Hotel (cada hoste podia deixar-hi el seu got).

A la dreta de la construcció veiem un taulell i darrere seu un nínxol inserit a la paret lateral. És on es posava el treballador de l'hotel quan hi havia molta afluència de gent al balneari, s'encarregava de timbrar el tiquets de cada client i d'aquesta manera es controlava que cada pacient prengués la dosi d'aigua que li havia prescrit el metge.

La seva aigua és bicarbonatada i ferruginosa, indicada sobretot per a la litiasi renal.

L'any 1926, un fort aiguat, el de Sant Ramón, es va endur la font original riera avall. Aquesta era una construcció de fusta coberta amb una marquesina de ferro per tal que els clients del balneari s'hi poguessin aixoplugar. Un any més tard, el 1927, es va refer sota projecte de l'arquitecte Josep Maria Pericas.

La font de Sant Josep és la font més antiga de les tres picants que hi ha dins la propietat. El seu descobridor fou un metge del poble, el doctor Gravolosa que la va donar a conèixer l'any 1779.

Diuen que una vaca descobrí l'aigua picant. Un pagès de Montsolís tenia en el seu ramat una vaca molt malalta. Després de fer moltes proves, descobriren que tenia mal als ronyons. La vaca, un matí, va trobar-se gairebé guarida. Observaren que bevia d'un petit regueró. Al tastar l'aigua, es va adonar que picava i per analitzar-la cap mitjà s'escatimava i es trobà que era radioactiva. Fou així com el doctor Gravalosa va dir que aquella aigua era la bicoca. Sembla ser que el rei Ferran VII d'Espanya, es feia portar aigua d'aquesta font per combatre els seus atacs de gota.

Al costat i per damunt de la font queda el balneari que duu el seu nom, conegut a la contrada com l'Establiment. Construït l'any 1880 per la família Martorell-Saleta, va funcionar com a balneari fins l'any 1936 aprofitant l'aigua mineromedicinal de les seves tres fonts picants: la font de Sant Josep, la de Santa Escolàstica i la de Santa Teresa. Inicialment era un edifici de dues plantes que, mercès a l'èxit, es va ampliar i remodelar quatre anys després. Es coneixia com Hotel Martín, pel nom del seu director, Martí Pagès. L'any 1905 va passar a mans de la família Ribot. Durant la Guerra Civil va ser convertit en Hospital Militar i ja no va tornar a obrir les seves portes com a balneari.

Les fonts de Santa Escolàstica i de Santa Teresa, es van descobrir el 1877. La font de Sant Joan és l'única que no és picant.