Font de la Mina o del Raig d'en Mel
| 41.8382,2.8107Clica per veure la ubicació. | |
| 95 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Juny 2021 |
Emplaçada dins el nucli urbà, en un racó situat per sota del carrer de Trasmuralla que exemplifica diferents usos socials de l'aigua: d'una banda, l'apreciada font d'aigua termal i, de l'altra, els antics safareigs on es rentava la roba.
La font de la Mina o d'en Xiberta i la font del Raig d'en Mel, emprats normalment com a sinònims, corresponen a dues fonts termals diferents encara que molt properes i de les que gaudeixen més popularitat a la població de Caldes de Malavella. Fins el 2010 es consideraven un únic brollador, però un estudi geològic va determinar que eren dos brolladors separats per uns metres. Així la font del Raig d'en Mel és un brollador de propietat pública municipal, mentre que la font de la Mina queda dintre de la propietat de Vichy Catalán , a la planta d'Aigua Malavella.
El conjunt de la font queda en un espai trapezoidal, ben arranjat i endreçat.
El frontal de la font està realitzat amb pedra calcària encastada a un mur d'obra vista i rematat per un arc de mig punt. A sota hi ha el brollador, una bonica aixeta d'acer inoxidable que regula la sortida de l'aigua calenta. Damunt del brollador hi tenim un mosaic de rajoles amb el nom de la font "Font del Raig d'en Mel".
A banda i banda del recinte hi ha dos bancs correguts per seure arrambats als murs que delimiten l'espai i els hi fan de respatller.
Formant part de la mateixa estructura unes escales donen accés a la carretera. Les parets situades darrere dels bancs estan pintades i estocades amb tonalitats terroses.
A l'esquerra del conjunt podem veure l'entrada a la mina, barrada per una porta de ferro. Al seu costat, a la part de dalt, podem veure gravat el nom de "Font de la Mina".
L'aigua que hi brolla, com ho fan gairebé totes les surgències de la població, ho fa a 60ºC, malgrat que es mesura la temperatura a la sortida del brollador trobarem temperatures entre 45 i 50ºC, degut a la regulació antròpica de la surgència.
L'afluència de gent al brollador a prendre les seves aigües s'explica per les seves propietats curatives, digestives i culinàries.
Tot i no ser la més antiga, és una de les fonts més populars de Caldes i va sorgir arran d'una extracció de terres feta per dessecar un camp pantanós. Això passava a mitjans del segle XVIII, després que les fonts del poble deixessin de rajar com a conseqüència d'un terratrèmol produït l'any 1755. Aquesta aturada va ser temporal i un cop restablerta la normalitat es va comprovar que al sector de les Moleres sortia aigua calenta: era, doncs, una tercera déu d'aigua termal que s'afegia a les del Puig de les Ànimes i de Sant Grau. La descoberta va portar a crear una mina i, posteriorment, a la canalització de l'aigua i a l'obertura de la font pública que avui continua sent un dels llocs més visitats de Caldes.
A mitjans del segle XIX l'aigua termal de la font es va canalitzar per a donar-li un ús balneari.
Al costat de la font, a l'altra banda de les escales, hi ha uns antics safareigs creats a principis del segle XX sobre la riera Lleixiu, un nom que prové del convenciment que l'aigua de Caldes té molt bones propietats per rentar la roba.
El vincle de Caldes de Malavella amb l'aigua és latent a tot el poble.