Surgència de l'Aigua Sagrada
| 41.8382,2.8084Clica per veure la ubicació. | |
| 97 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Eixuta | |
| Juny 2021 |
La trobem dins les antigues Termes Romanes de Caldes de Malavella, emplaçades dins el nucli urbà de la vila, concretament al carrer de les Termes Romanes.
Malgrat no ser una surgència en actiu en l'actualitat, m'ha semblat interessant afegir-la pel pes històric que comporta.
De la vila romana d'Aquae Calidae ens han pervingut les restes d'un conjunt termal del segle I dC, que degué estar en funcionament fins al IV-V. Consta d'una piscina central, amb graons per accedir-hi, envoltada d'un passadís i de diverses dependències on els banyistes rebien diferents tractaments. També hi havia una sala sagrada, d'on brollava l'aigua que alimentava el conjunt, de la qual us transcric la informació que dona l'Ajuntament de Caldes.
L'estança central de l'ala est de les Termes Romanes de Caldes de Malavella és una de les sales més significatives de tot el balneari. La seva importància rau en el fet que és on es trobava en època romana la surgència de l'aigua termal que donava vida a tot el conjunt.
Ubicada al costat nord de la paret est, a la part de baix, la surgència abocava l'aigua a una canalització que travessava l'estança en diagonal i moria a un petit registre de planta quadrada, des d'on es regulava l'afluència de l'aigua al canal que subministrava la natatio.
Les propietats curatives i terapèutiques de l'aigua, a més, li conferien un aspecte de sacralitat que va convertir aquesta estança en un petit espai sagrat, una mena de capella.
A la paret nord s'hi poden veure encara les restes d'un petit altar, emmarcat per dues pilastres adossades, que devia hostatjar una o diverses imatges de divinitats salutíferes, entre les quals probablement hi havia Apol·lo, culte documentat a Caldes gràcies a una de les inscripcions que s'hi ha trobat.
A la paret sud, una banqueta permetia als devots visitants asseure's.
Aquesta era l'única estança de tot el balneari que tenia les parets estucades i decorades amb pintures murals policromes.
Posteriorment, encara en època romana, aquesta estança fou objecte d'algunes reformes, que consistien principalment en el paredat de l'accés tripartit de de l'ambulacre, la desafecció de l'altar i l'habilitació en el seu interior d'un petit dipòsit o piscineta, sense que, però, deixessin de funcionar la surgència i el registre.
A l'edat mitjana totes aquestes estructures foren colgades i a sobre s'hi construïren dues petites piscines. Aquestes rebien l'aigua des d'una nova surgència, situada a la mateixa paret est, però un metre més amunt. El desguàs d'aquestes noves piscines es feia mitjançant un forat a la paret sud que abocava l'aigua a la veïna estança d'aquell costat, i que anava cobrint lentament de concreció calcària.
El conjunt va ser excavat en diverses fases, entre 1897 i 1902 i més modernament, entre 1990 i 1993.
Dir-vos que l'espai es pot visitar de forma gratuïta, val molt la pena.