Font Nova
| 42.2857,1.2346Clica per veure la ubicació. | |
| 1,560 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Agost 2021 |
Emplaçada a peu de la carretera LV-5134 al seu pas pel nucli urbà de La Guàrdia d'Ares.
El conjunt està arrambat al mur que sustenta el carrer que passa pel damunt. Està format per la font, un llarg abeurador pel bestiar i un safareig.
La font queda al mig del conjunt, el seu frontal és arrebossat i resta endarrerit respecte la paret de pedra a través d'un refós emmarcat per quatre lloses rectangulars disposades en forma de caseta. L'aigua raja a través d'una vella aixeta de maneta i alimenta l'abeurador que hi ha a sota. Dos passamans de ferro disposat sota el brollador permeten reposar-hi les garrafes i galledes mentre s'omplen.
L'abeurador és molt llarg, d'uns deu o dotze metres de llargada, d'un sol cos, fet de formigó i descansant al terra. Unes barres de ferro transversal cada metre i mig reforcen l'estructura. A la seva esquerra hi ha una altra entrada d'aigua que deu ser el sobreeixidor.
A l'extrem dret hi tenim un safareig d'obra arrebossada, d'un sol cos, amb dues cares a recer del mur i les altres accessibles, una d'elles amb la banda inclinada per poder esbandir la roba.
Presideix la font un bonic mural de ceràmica i al seu costat un plafó informatiu del "Viatge al país dels minairons".
Els minairons són uns éssers menuts similars als elfs i de caràcter entremaliat. Sovint llueixen una barba i porten una barretina vermella, tot i que es diu que tenen un aspecte indistingible a causa de la seva dimensió. Aquests també reben el nom de manairons o menairons, segons la zona geogràfica. Es mouen, habitualment, en grup i realitzen diverses formes. Aquests es poden trobar als recipients on els guarden els seus amos (en un canut d'agulles, a l'interior d'ampolles,...), o bé, per les muntanyes i els seus indrets durant la nit de Sant Joan, com coves o espais on floreix l'herba menaironera ja que els minairons es poden collir d'aquesta planta la nit de Sant Joan quan brilla la lluna vella. Els minairons es caracteritzen per ser uns ésser fantàstics i molt treballadors que presenten un comportament dual. Per una banda beneficien al seu propietari a l'hora de realitzar tasques i, per l'altra, castiguen a aquest si no els atribueix prou feina. Es diu que al Pallars tenien una ampolleta amb centenars de minairons que quan els obrien només repetien "Què farem' Què direm'".
La ruta s'inicia a la localitat de La Guàrdia d'Ares. Molt proper a l'entrada del poble, ubicats al bosc de l'Obaga de La Guàrdia, s'hi troben uns tarters de rocs (devessalls de pedres). Aquests tarters són un dels testimonis que resten avui dia que proven la increïble força dels minairons. Segons les llegendes, foren ells, els que van formar-lo amb pedres grosses i poc mòbils i pedrusques. Els tarters dels rocs (aixecat pels manairons). Aquesta tartera de rocs, com ja s'ha dit, fou construïda pels minairons per ordre del mosso de l'hereu de la Borda del Feu de La Guàrdia d'Ares, el Ton, quan aquest per tafanejar què guardava el canut d'agulles que contenia els minairons va obrir-lo, tot i les advertències del seu amo. Els minairons, conseqüentment, li van començar a exigir feina i ell els ordenà, de manera imprevista, que agafessin tots els rocs que trobessin i els atarteressin a l'altre cantó del barranc de la masia del Feu, on es troba actualment.
A tan sols 12 minuts de La Guàrdia d'Ares es troba el nucli de Taús. En aquest indret s'hi ha localitzat en una zona planera del mig del bosc una estranya i inexplicable tartera. Es creu que també fou obra dels minairons, després que algú els alliberés i els hi ordenés aquesta feina amb la finalitat de salvar la vida. A més, també fou a Taús, segons com narren les llegendes, on visqué l'últim moro del país.
Cal dir que tots els espais i punts que es descriuen en aquesta ruta estan il·lustrats amb murals de ceràmica.
En alguns indrets els minairons estan molt lligats amb les tradicions nadalenques, com el Tió.