Font de l'Abat Rigau


Vilabertran (Alt Empordà )
Coordenades GPS:42.2817,2.9772Clica per veure la ubicació.
Alçada:19 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Raja
Última visita:Octubre 2021


Erigida al passeig de la Font de l'Abat, a uns 150 metres a ponent de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.


De gran tradició al poble, està documentada des de l'època medieval (segle IX).

L'anomenada popularment bassa o font, és estrictament en termes científics, una font o pou artesià. Aquest tipus de pous es formen gràcies a l'existència d'un aqüífer subterrani, capa geològica de roca porosa i permeable a través de la qual l'aigua flueix i s'emmagatzema. L'aigua arriba a la superfície per si sola, gràcies a la pressió natural que exerceix en acumular-se.

Actualment, l'aigua flueix del fons de la bassa i alimenta el rentador a través d'una petita canalització.

El safareig va ser construït a començament del segle XX i ha estat restaurat als anys vuitanta. En la restauració es va comprovar que les parets de l'aljub conservaven algunes filades de carreus d'època romànica.

El conjunt patrimonial de la font de l'abat Rigau està formada per la font datada del segle IX juntament amb l'edifici del rentador i la bassa de captació medieval. És un espai ideal per a gaudir amb tranquil·litat d'un dia de pícnic.

El rentador de Vilabertran és una petita construcció de ciment on antigament es rentava la roba. Obra d'estil popular de principis del segle XX amb coberta de teula a dues aigües sostinguda sobre cinc pilars de rajol sobre una deu d'aigua natural.

Al costat trobem una bassa de captació d'aigua d'origen medieval anomenada la bassa del rentador. Aquestes dues construccions estaven lligades antigament a un sistema de rec dels horts pròxims que alimentaven una gran bassa, actualment dessecada anomenada el Llac de Vilabertran.

Encara ara hi ha algunes senyores de Vilabertran que utilitzen el rentador: diuen que l'aigua és molt neta, tèbia a l'hivern i molt fresca a l'estiu.

Antigament es deia que l'aigua del rentador era medicinal i la gent hi anava a rentar-se els ulls.

A Vilabertran s'explica una llegenda de la formació d'aquesta font. Es diu que' "un dia, mentre l'abat Rigau estava resant al cor, en sentir com la tramuntana anava agafant impuls i violència, mogut per la curiositat, per l'afany de contemplar un espectacle que intuïa atractiu, s'enfilà al campanar a fi de poder veure com el vent se les havia, amb fúria gairebé èpica, contra el brancatge de les oliveres i els fruiters, arrossegant les teules, onejant pels sembrats i conduint un remolí de polsegueres que enterbolien la nitidesa del cel. De cop i volta, tot i que s'havia abraçat al coll d'una campana, se sentí arrabassat i endut pels aires amb més facilitat que si hagués estat una fulla d'olivera o de pollanc. Sigui però que el bon abat tingues fama de Sant, sigui perquè l'acomboiessin els àngels del Senyor tan sovint invocats o que Santa Maria intercedís per ell, el cert és que l'hàbit ben folgat que duia, fent-se precursor del primer paracaigudes es va inflar suaument i en un impuls d'ocell el feu aterrà amb tota calma arran de camps. L'endemà, per sorpresa de frares i llecs, al lloc de la caiguda havia brollat una font." Extret del llibre "Pobles de l'Empordà" (1984-89) de Montserrat Vayreda.