Emplaçada a l'extrem sud del terme municipal de Sant Andreu de la Barca. Presideix una zona d'esbarjo situada a la vora d'un dels meandres del tram final de la riera de Corbera, sota l'ombra de pollancres, lledoners i roures.

S'hi accedeix fàcilment des del carrer Josep Tarradellas. Aquí, al costat dret de l'escola, arrenca un camí en direcció sud que de seguida esdevé en un seguit d'escales de fusta que baixen a una gran esplanada on hi trobem la font.

El conjunt es compon de la mina, la font i un safareig.

La font queda adossada al marge de la muntanya, sota la mina, mitjançant una petita paret d'argamassa que reté les aigües per dins i les treu a l'exterior a través d'un broc metàl·lic.

A sota hi ha un bassal de pedra que recull l'aigua i el seu sobrant alimenta el safareig.

En quan al safareig, es tracta d'una bassa de pedra amb base quadrada, amb les parets no gaire altes per la part exterior. Una de les bandes disposa de lloses inclinades per facilitar l'esbandit de la roba.

La mina està protegida per un enreixat de ferro. Des de fora podem veure el seu interior.

Al voltant de la font disposem de bancs per seure i una llarga taula de fusta per fer-hi àpats.

La font s'ubica en terrenys que havien estat propietat de Cal Jansana i on la família de Ca l'Hermano tenia un hort llogat.

En el segle XIX i començaments del XX havia estat utilitzada com a safareig per rentar la roba i freqüentada pels estiuejants. Era un indret per passejar o fer-hi àpats en dies festius, donat el seu fàcil accés, la proximitat al poble i el seu brollador.

El seu nom es deu a la família de Ca l'Hermano, mot atribuït a la família per un parent que va ingressar en un convent per fer-se frare, que tenia un hort arrendat en aquest indret.

Després d'un període de degradació, l'any 2014 l'Ajuntament i l'AMB van engegar un projecte de recuperació convertint-lo de nou en lloc d'estada.