Font de la Vila
| 42.0060,2.0100Clica per veure la ubicació. | |
| 702 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Desembre 2022 |
Localitzada al sector oest del terme municipal, a uns 250 metres al nord de l'ermita de Sant Andreu de Llanars i a uns 150 al nord-est de la masia que li dóna nom, la Vila de Llanars. La font queda enclotada per sota de la pista forestal que condueix fins la masia, uns 150 metres abans d'arribar-hi.
La font està formada per un dipòsit ubicat parcialment dins el terra, del que en sobresurten dues parets. La paret principal, orientada al sud, està formada de grans carreus treballats i presenta una aixeta metàl·lica a la part inferior i un sobreeixidor al centre. L'altre paret del dipòsit, encarada a l'est, és de maó i en sobresurt la canalització que condueix l'aigua de la font a dos dipòsits de formigó moderns, situats a uns metres de la font seguint la direcció del rec.
Dos esglaons de pedra ens permeten baixar a un replà on es troba el brollador, acollit per un llarg mur de pedra encarat a l'oest i a l'extrem oposat un muret de maons que forma angle recte i fa de respatller a un banc per seure.
Malauradament està tota deixada i coberta de vegetació, en prou feines es pot accedir al seu brollador.
Antigament, era una font amb aigües de molta qualitat on sovint la gent hi anava a buscar aigua.
El sobrant de la font origina el rec de la Vila.
La masia La Vila de Llanars es troba documentada des de 1167, com a feudataris del monestir de Lluçà, on pagaven impostos. Torna a aparèixer documentada en una llista dels caps de casa súbdits del monestir de Lluçà del 22 de novembre de 1406, on hi surt Jaume Vila de Llanars. En el capbreu dels béns del monestir de Lluçà de l'any 1434, hi apareix la Vila de Llanars formant part de la batllia de Sant Andreu de Llanars, i també es troba documentada en el fogatge de 1553, dins la parròquia de Sant Andreu de Lluçanès, de la vegueria de Manresa. L'edifici actual, però, va ser reformat en època moderna.