La font de Can Matarí es troba dins la urbanització Castellnou, al final del carrer de Can Matarí i per sota de la casa de Can Matarí o de Can Moritz.

Al capdamunt del carrer de Can Matarí, quan s'acaba l'última casa i comença el bosc, trobarem una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats. Doncs just passada la tanca, a mà dreta, queda la font.

La font és del tipus de mina i va romandre tapiada més de 25 anys.

El conjunt de la font és d'obra arrebossada i pintada de blanc. Està format per una paret principal adossada al marge que acull l'entrada a la mina i el brollador, a recer de dues parets lateral que formen angle recte i alhora delimiten un espai rectangular i enllosat. La paret de l'esquerra és part d'una petita caseta de serveis tancada amb una porta de ferro. La part baixa de les parets està ornamentada amb planxes de ferro que reprodueixen l'actual casa de Can Matarí.

Es pot entrar a dins de la mina subterrània uns metres a través de la primera galeria horitzontal que fa metre i mig d'alçada per una mica més de mig metre d'amplada, amb les parets de maons vistos, una mitja volta bastida amb peces de quart de circumferència i un caneló obert al terra per on s'escola l'aigua. Al final de la primera galeria podem observar com en surten altres dues, una a cada banda, d'iguals característiques que la primera.

L'aigua surt a l'exterior de la mina a través d'un caneló obert, és recollida per una petita pica d'acer inoxidable que descansa directament al terra i que sembla afegida, vessa a un altre caneló que travessa l'espai, la vorera i finalment desguassa al clavegueram per un enreixat de ferro.

A la dreta de la boca de la mina hi ha un rètol de ferro amb el nom de la font i l'escut de Rubí.

Durant els treballs de recuperació es va comprovar que es tracta d'una mina d'aigua molt similar, per la forma i la mida, a la font de Can Moritz. Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s'havia de rehabilitar, l'Ajuntament va optar per recuperar-la, així com garantir el drenatge d'aigua i ornamentar-la amb formes fetes amb planxa de ferro que representen el dibuix de l'actual casa de Can Moritz o Can Matarí.

Abans de ser urbanitzada aquesta zona, la font formava part de la finca de Can Moritz, la qual tenia dues fonts, aquesta i la font de Can Moritz que resta 250 metres al nord-oest. Ambdues fonts van quedar fora de la parcel·la on s'ubicava la casa, que va ser venuda a una família d'industrials de Sabadell. Per tant, la casa i les dues fonts, des dels anys 60 del segle passat varen seguir destins completament diferents.

Can Matarí o Can Moritz, és una masia molt antiga ubicada a escassos 125 metres per sobre de la font. L'any 992 es troben dues referències al Cartulari de Sant Cugat "in ipsa guardia qui dicunt Matarico", pel que és possible que hi hagués una torre. Al mateix Cartulari, l'any 1317 es troba escrita una referència al "manso de Materino". Va pertànyer al senyoriu del castell de Rubí fins l'any 1383, moment de la redempció dels mals usos. En el segle XVI el mas va ser regit per la família Comadran, tal com consta al fogatge del 1553 i els anys 1572 i 1611 s'hi esmenten respectivament Pere Comadran i Salvador Matarí de Dalt "alias Comadran". Els Matarí van ser batlles de Rubí dotze vegades. A finals del segle XIX el cerveser barceloní Moritz adquirí l'hisenda, passant a nomenar-se Can Moritz. Finalment l'any 1960 se'n feu càrrec construccions Junyent i bona part de la finca fou convertida en una urbanització denominada Castellnou.