Localitzada dins els jardins del gran casal del Noguer de Segueró, a 200 metres al nord-est del casal, situat aquest a uns tres quilòmetres i mig a l'est del poble de Beuda. La font queda per sota de la pista que puja al santuari de la Mare de Déu del Mont i per damunt del marge dret de la riera de Segueró.

Si anem de Beuda al santuari de la Mare de Déu del Mont per la carretera GIV-5235, passarem a frec del gran casal renaixentista del Noguer de Segueró que deixem a la dreta. Doncs just 175 metres passat aquest, i abans d'entrar en un revolt de dretes, cal estacionar el vehicle al voral. D'aquí estant veiem la font a sota nostre. Baixem doncs pel dret, amb compte, fins que siguem damunt d'una paret de pedra seca que sustenta les terres i les protegeix del caminet que queda a sota. El muret no és massa alt i el podem baixar només que recolzem el cul. Un cop a baix, seguim el caminet a l'esquerra entre xiprers i ens durà a la font.

Abans d'entrar a la font trobem un mosaic de ceràmica a mà esquerra que ens recorda l'estada que hi va fer Mossèn Cinto Verdaguer l'estiu de l'any 1884. En aquella època el casal era propietat d'Estanislau Vayreda i Vila, botànic.

Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar unes paraules: "Hermosa, fresca i abundant és la font que a pochs minuts de la casa brolla, ombrejada per xiprers centenaris i una espessedat de tota llei d'arbres i plantes boscanes que, quan un hi arriba cansat i assedegat, d'allí no se'n mouria".

Per accedir al conjunt de la font cal flanquejar un barri de ferro forjat. Dins hi trobem una placeta de planta circular envoltada per un mur d'obra arrebossada, rematada amb maons i pintada, amb sis pilastres. Damunt de quatre de les pilastres resten encara els testos, ara sense flors i de les altres dues una pinya de ceràmica vidriada de color verd. Tot el contorn del mur lo fa de respatller a un banc corregut.

En el centre hi ha la sortida de l'aigua. Es tracta d'un frontal de les mateixes característiques que el mur, però més alt acabat en forma arrodonida i rematat amb maons. Al capdamunt hi tenim el brollador, un cap de lleó de ceràmica verda per on raja l'aigua i cau a una pica rectangular suspesa a la part baixa. Damunt la pica disposa també d'un petit broc.

Sota el brollador principal hi ha una llosa de pedra amb la data 1739 gravada i al damunt les sigles "IS HIH".

No us perdeu el safareig que hi ha sota la font. Us recomano que torneu a la pista i la prengueu a la dreta. Just passada la corba trenqueu a la dreta per un corriol descendent que baixa a buscar la riera. Teniu que baixar fins el llit, i a l'altra banda trobareu una construcció d'obra que acull en el seu interior un safareig que s'alimenta amb el sobrant de la font.

El Noguer de Segueró és una gran mansió de senyors rurals ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont.
Els interiors corresponen a una gran casa senyorial del segle XVIII i XIX, amb grans estances, sales de convit, alcoves i decoracions realitzades per Joan Carles Panyó Figaró.

Diu una dita : "Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l'Espona de Saderra".