Localitzem les fonts del Llorer i del Rossinyol als afores del nucli urbà de Sant Jordi Desvalls, mig quilòmetre al nord-oest en línia recta del poble.

Ambdues fonts, de construcció molt similar, resten separades vint metres una de l'altra, les dues al marge dret d'un petit torrent secundari.

Per accedir-hi sortim del poble pel carrer Raval dels Horts en direcció nord, travessem el pont que salva la carretera GI-633 i seguim cap al pavelló d'esports. Una vuitantena de metres després de deixar el pont enrere i abans d'arribar al pavelló, som en una trifurcació; prenem el brancal de més a l'esquerra, adreçant-nos a l'oest. Aquesta pista de terra davalla durant poc més de 200 metres i ens aboca a una esplanada arbrada. Aquí mateix trobem un rètol de fusta que ens anuncia les dues fonts.

La primera font que trobem és la del Rossinyol, la del Llorer queda uns 20 metres torrent avall, un senderó ens hi condueix.

Per atansar-nos a la font del Llorer cal baixar uns esglaons i travessar una àmplia passera que salva el petit torrent. A l'altra banda ens espera un replà allargat i empedrat a recer d'una paret d'obra arrebossada i forma un xic còncava, flanquejada per dues columnes de maons vistos i rematada amb maons. La paret reté les terres del marge i li fa de frontal a la font.

L'aigua raja a través d'un broc de ferro que surt de la paret i cau a un bassal rectangular per sota del nivell del paviment, des d'on desguassa al torrent.

Damunt del brollador hi tenim dues plaques de pedra: La de sota, collada al frontal, diu que es tracta d'una font municipal cedida l'any 1995 pel Mas Icart. La làpida superior queda sobre el mur, mig coberta de vegetació, duu el nom de la font gravat, Mas Icart i l'any de construcció que no aconsegueixo desxifrar.

A banda i banda de la font disposem de dos bancs per seure arrambats a la paret que li fa de respatller.

Mas Icart és el mas propietari dels terrenys, la casa queda 150 metres més al sud de les fonts.