Emplaçada al veïnat de la Vall, a uns 125 metres al nord-oest en línia recta de Can Figueretes de qui rep el nom, situada a l'extrem sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana i ben a prop del marge dret del torrent de Can Figueretes.

Si sortim del veïnat del Rieral pel carrer del Doctor Fleming en direcció al veïnat de la Vall, una mica més d'un centenar de metres després d'haver deixat les últimes cases enrere, creuem el torrent de Can Figueretes per un pont i un cop a l'altra banda estacionem el vehicle. A mà dreta ens queda un camp de conreu. Cal entrar al camp, sempre resseguint la seva vora esquerra, mai trepitjar el sembrat, durant 175 metres i serem al costat de la font.

El conjunt de la font es troba integrat al marge que delimita aquest camp amb un altre a un nivell superior.

Es tracta d'una petita construcció obrada amb maons vistos, de planta quadrada, un xic enclotada respecte del camp i amb el sostre en forma d'arc.

Dins hi trobem 3 brocs a diferents nivells encastats a la paret del fons. Quan raja, l'aigua cau a una cavitat ensotada mig metre on s'hi acumula.

Al frontal, entre el broc superior i el del mig, hi trobem una placa de ciment amb el nom com es coneixia aquesta font anys enrere, "Font de Maig".

Al costat dret de la font hi ha un rètol de fusta amb el nom pel qual se l'anomena avui dia, "Font de Can Figueretes".

La recuperació de la font, la seva conservació i el rètol de fusta son obra d'en Pere Ciurans, veí de Santa Eulàlia de Ronçana, qui molt amablement va compartir amb mi un matí de dissabte per ensenyar-me un seguit de fonts de les que ell en té cura. A més, va tenir la generositat de transmetre'm molta informació que he mirat de resumir i posar a la vostra disposició. Moltes gràcies Pere per la gran tasca que feu. Aquesta va ser la primera que em va presentar.

Gràcies a en Pere Ciurans he pogut saber d'un poema escrit per en Joan Làzaro dedicat a aquesta font. Diu així:

"Font de Maig,
que bonica ets tu i el teu raig.
Tímida, humil
sents la vida passar.
Com el descabdellar d'un llarg fil.
L'aigua que tu dones
pura, d'una immensa transparència,
és el delit de cadascuna de les persones
que juntes o per separat
alegrement, t'han trobat.
T'amagues, tens por
de tots aquells que no respecten
altres paratges que se t'assemblen
i que ells destrossen sense temor.
Oh, font! Oh vida!
Tu ets un símbol
de vida i naturalesa
en mig d'un món que vol
autodestruir-se d'una manera perversa.
Ets a Catalunya, ets catalana,
segueixes rajant constant,
per això encara mes catalana,
es nostre la teva figura
enmig de la verneda esplèndida
al costat de la casa que a dites
és la de Can Figueretes."

Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa.