Emplaçada dintre el bosc, al sud del terme municipal de Dosrius, dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

L'accés no és senzill, doncs part del camí comença a cobrir-se de vegetació. Prenem com a punt de partida la Creu de Planells o de Can Bruguera, situada als afores del veïnat de Valldeix, a la pista de la Cornisa, a Mataró. Aquí prenem un camí ample i planer que surt per l'esquerra tot deixant la Creu a la dreta. Als pocs metres rebutgem un camí que se'n va per la dreta, nosaltres seguim pel de l'esquerra, en lleugera baixada. El camí que encetem és el Camí Ral que uneix Mataró amb Canyamars per dins el bosc. Poc després entrem en una marrada dreta-esquerra. Uns 50 metres després de sortir de la marrada i encarar direcció nord-oest, obviem un corriol a la dreta que duu a la font de la Moreneta, continuem recte avall. Al cap d'uns 175 metres som en una petita clariana dins el bosc amb una nova cruïlla de camins; de tots ells prenem el segon per l'esquerra que marxa en sentit sud-oest, no confondre amb el de més a l'esquerra que porta direcció més aviat sud i segueix el traçat elèctric. Uns 75 metres més enllà anem a parar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Només 75 metres més tard passem a frec de la font d'en Homs que deixem a l'esquerra. Avancem pel mateix camí en sentit nord-oest i lleugera pujada. 175 metres més endavant, just abans d'entrar en una clariana, abandonem el camí i girem envers la dreta per un corriol que marxa en direcció nord. El camí es nota que no està gaire transitat, la vegetació comença a tapar-lo, de tant en tant hem d'enretirar algun arbust que ens impedeix el pas. Abans de 300 metres girem a l'esquerra per un trencant que de seguida ens aboca a un altre camí que fem a l'esquerra en sentit sud-oest. Un centenar de metres després el camí s'adreça a la dreta i a continuació arribem a una bifurcació; prenem al brancal de la dreta que baixa un primer talús i segueix davallant per dins el bosc. Anem seguint el caminet, un xic tapat per la vegetació durant 150 metres, fins que arribem a un torrent. Un cop aquí cal girar envers la dreta i una vintena de metres més avall som al costat de la font.

El conjunt està format per la mina i la font.

La boca de la mina, excavada al marge, està barrada per un filat que impedeix accedir al seu interior. De dins surten uns tubs de plàstic que segueixen avall, senyal de que l'aigua està canalitzada.

La font queda uns tres metres per sota de la mina. Consisteix en unes pedres allargades disposades en vertical. Del mig apareix una placa de ferro amb el nom de la font i l'any 1879 gravat. A sota hi ha un forat que intuïm és la sortida de l'aigua.