Emplaçada dins el bosc, al capdamunt del veïnat de Valldeix, situat al nord del terme municipal de Mataró. Queda a la banda esquerra tot pujant per la riera de Can Gener, uns 175 metres al nord-oest en línia recta de Can Lledó.

Si pugem en cotxe per la riera Gener, un cop deixat enrere la U.E. Laru rebutgem a mà esquerra el camí anomenat del Pont de la Vila i només 50 metres més endavant trobem una pista barrada amb una cadena, és per on hem de continuar a peu. Així doncs, cal estacionar el vehicle en un racó que no faci nosa i engegar per la pista esmentada. El camí marxa en sentit nord i molt lleugera pujada. 225 metres més endavant trenquem a l'esquerra per una altra pista ascendent que es fica dins el bosc i sentit sud-oest. Al cap d'un centenar de metres ens adrecem a l'oest i una quarantena de metres després cal abandonar la pista i prendre un corriol descendent que surt per l'esquerra i que en 90 metres ens durà directament a l'esplanada on es troba la font dels Tres Raigs.

La font dels Tres Raig, coneguda també com a font dels Tres Brocs, fou aflorada cap als anys 50 per tres constants excursionistes, els Srs. Prims, Cantó i Catà. Era un senzill mur de pedra just per enfonsar-s'hi els tres galets i protegir-los de l'esllavissament de la sauleda del seu darrera. Va desaparèixer el 1976 en estat d'abandó i el 1982 va ser novament rehabilitada per Aigües de Mataró.

El conjunt de la font es troba en una àmplia terrassa enllosada i un xic enlairada respecte l'esplanada, a recer d'un robust mur de pedra lligada arrambat al marge de la muntanya i d'uns murets que l'envolten i alhora delimiten l'espai. El muret de la dreta és inclinat, en forma de contrafort, i fa de respatller a un banc per seure.

Per accedir als brolladors cal baixar un parell d'esglaons. A baix, hi ha un petit replà on hi trobem la sortida de l'aigua a través dels tres brocs colzats que donen nom a la font i que aboquen les seves aigües a un enreixat de ferro.

El 1999 es va fer la darrera restauració, tal com es pot llegir en el bonic rètol de ferro collat a la paret. Se li va donar l'aspecte actual i encara ara s'està millorant l'entorn i el camins que hi menen.