Envoltada de natura, es troba dins l'àrea de lleure que duu el seu nom, situada a 5 quilòmetres al sud-oest de la població.

L'accés és ben senzill i està ben senyalitzat, el camí per arribar-hi és ideal per fer-lo tant a peu, amb bici o cotxe. Només cal sortir del nucli urbà en direcció sud-oest pel carrer de les Oliveres. Una pista asfaltada de 5 quilòmetres ens hi durà.

La font pròpiament dita la trobarem davant del petit aparcament, una mica més amunt de les basses. Un cartell metàl·lic amb el nom de la font així ens ho confirma.

El conjunt ha estat arranjat recentment. Tot ell és obrat en pedra vista lligada amb ciment.

El seu frontal és una petita paret de mig metre d'amplada amb dos murets que s'obren a banda i banda a modus de petits contraforts i que delimiten un espai trapezoidal al mig. Els tres murets son rematats per llosses de pedra.

A la paret frontal hi ha el brollador per mitjà d'un broc de pedra on se li ha afegit un tub de plàstic. L'aigua raja al prémer un polsador situat al damunt i cau a una pica plana de pedra buidada que descansa directament al terra.

Uns metres més avall, per sota del camí, hi ha un llarg abeurador de pedra que sembla ser s'omple amb el sobrant de la font.

Encara més avall tenim les basses que caracteritzen aquest espai.

El paratge de la Font de Tita és un indret ombrívol al costat de tres petites basses que fan d'abeurador d'una gran quantitat d'espècies d'aus, amfibis i altres animals. Està perfectament habilitada amb taules de pícnic.

La bassa (de fet son tres basses esglaonades) de la Font de Tita, d'origen artificial, forma part del lligallo del Baix Ebre, una via ramadera utilitzada regularment per ramats de cabres. Aquestes basses, que retenen l'aigua tot l'any, són especialment importants pels amfibis, que necessiten tolls, estanys, basses o safareigs per a reproduir-se. Els ous i les primeres fases de la seva vida (larves i cap-grossos) transcorren dins de l'aigua.