Emplaçada al costat de l'ermita de Sant Julià de Carles, situada quatre quilòmetres i mig al sud-oest en línia recta del poble d'Alfara de Carles, a peu de la pista que puja al veïnat del Toscar.

Si sortim d'Alfara de Carles per la carretera TV-3422 en direcció a Roquetes, quan siguem a l'alçada del punt quilomètric 2,5 cal girar envers la dreta per una pista cimentada que puja al veïnat del Toscar. 3,5 quilòmetres més amunt serem a l'ermita de Sant Julià de Carles que ens queda a mà dreta i damunt seu hi trobarem la font homònima.

La font queda al fons d'una àmplia terrassa enlairada respecte l'ermita, condicionada com a àrea d'esbarjo, amb taules i bancs per fer-hi àpats i un porxo que aixopluga unes barbacoes.

De fet son dues les fonts les que tractarem en aquesta fitxa, la primera queda a l'esquerra del porxo, la segona a la dreta.

Al costat esquerre del porxo és on se situa la primera. Aquesta queda arrambada al marge a través d'una paret de pedra lligada rematada amb maons. D'aquí surten dos tubs de ferro separats un metre entre ells que aboquen l'aigua a dues piques d'obra arrebossada que descansen en un pedestal, amb taulell a banda i banda. S'utilitza per rentar-hi els plats.

A la dreta del porxo hi tenim la segona font, arrambada a un mur de pedra de tipus volcànica. Es tracta d'un llarg abeurador, deu fer uns sis o set metre de llargada per mig d'amplada, d'obra arrebossada i rematada amb maons. L'aigua pot rajar per fins a sis brocs de pedra diferents que surten del mur de pedra, malgrat que el dia de la nostra visita només ho feia per un, els altres només suaven.

Del web Pobles de Catalunya he extret el següent comentari respecte a l'ermita de Sant Julià de Carles i l'antic poble de Carles:
"El poble de Carles, situat als peus del seu castell, va ser abandonat després d'una devastadora epidèmia, l'any 1480. La seva església parroquial està documentada durant la segona meitat del segle XIII. És un edifici de transició del romànic al gòtic, d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de canó apuntada, suportada per uns arcs torals que neixen d'un banc perimetral. La porta és adovellada, d'arc ogival, situada a la façana de migdia. A la façana de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada i, al seu capdamunt, una senzilla espadanya, afegida en època moderna. Al costat de l'església hi havia el cementiri, en el qual van aparèixer nombroses esteles funeràries, ara dipositades al Museu Municipal de Tortosa."