El refranyer de les fonts





Aigua de font, la millor del món.


Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs.


De la gota, la font; de la font, el riu; i del riu, el mar.


El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts.


El setembre, o seca les fonts a arranca els ponts.


Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure a la mateixa font.


L'aigua de font Vella, bona per la mamella.


L'aigua és font de vida.


Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, al dia següent la font espurneja.


Qui vulga beure aigua fresca, ha d'anar a la font mateixa.


Si menges pa sortint del forn, no beguis aigua de font.


Si pel gener plou, les fonts fan renou, posa't a cantar.


Si plou al gener, la font revé.


Tantes vegades va el càntir a la font que finalment es trenca.


Tantes vegades va el càntir a la font que hi deixa l'ansa.


Aigua de gener, omple botes i graner.