Punts de referència:
Plaça de la font del Lleó (Caldes de Montbui) - Font del Lleó
- Font Xica o de Can Ventura - Torre de la Presó - Font del Remei -
Ermita del Remei - Font del Dimoni - Plaça de la font del Lleó.
[Termes Romanes - Safareig de la Portalera – Safareig dels
Calciners –
La Muralla – Safareig de l’Església – Font de la Canaleta - Safareig de
la Canaleta - Església de Santa Maria - Font de l'Església de Caldes –
Pont Romànic - Font de la Borda ].
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
4,3 Km |
1h 15' |
208 m |
290 m |
86 m |
86 m |
Fàcil |
Si |
Si |
23-09-12 |
Descripció:
Curta excursió la d’avui que seguirà la “Ruta del Remei”,
senyalitzada per la Diputació amb rètols verticals. És un recorregut
molt senzill i agraït de fer que permet donar un tomb per la part nord
de Caldes de Montbui, passant per llocs tant propis com l’ermita i el
torrent del Remei, la font del Dimoni i arribant fins a Can Cararac,
per baixar plàcidament altre cop al poble.
Aprofitarem que l’excursió és curta per entretenir-nos al
poble i visitar diferents llocs d’interès.
Aproximació:
Començarem la caminada a la plaça del Lleó de Caldes de
Montbui, al centre de la població. Podem deixar el cotxe a qualsevol
dels aparcaments propers.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
Estem situat a la plaça de la font del Lleó on ja veiem la
font que dóna nom a la plaça.
Es troba situada a la plaça de
la Font del Lleó de Caldes de Montbui. És el brollador d'aigua termal
més característic de la població amb l'aigua que surt a 74º C de
temperatura. La font es va construir el 1581, va ser renovada el 1822 i
finalment el 1927 fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va
projectar l'actual monument d'aire noucentista, tal com la podem
admirar avui, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la
vila. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han
conservat al llarg del temps. Els vilatans utilitzen encara avui dia
l'aigua per diverses tasques domèstiques com cuinar els llegums,
netejar, etc.
Sortim de la plaça de la font del Lleó deixant el Balneari
Broquetas a la nostra esquerra, pujem pel carrer de Vic, girem a la
dreta pel carrer de Bellit; a la cantonada hi ha la font Xica o de Can
Ventura.
Aquesta font es troba al
començament del carrer de Bellit cantonada amb el carrer de Vic, dins
del casc antic de la població. Tot i que les primeres notícies de
l'actual brollador corresponen a l'any 1692, el disseny actual
correspon a l'any 1842. Històricament aquesta font és coneguda amb
diferents noms com: la font Xica, , font d'en Ventura, font de Sant
Bertomeu o de can Berenguer. La font té dues aixetes amb dues piques
quadrades, una a cada banda, que menen l’aigua a l’abeurador que queda
al mig. Tota la font està feta amb grans pedres treballades que
descanse a terra.
Continuem pel carrer de Bellit; al final d’aquest, cantonada
amb el carrer Major hi ha la Torre de la Presó.
Situada a la cantonada entre
els carrers Major i de Bellit. L'any 1102 es documenta l'existència de
la muralla que envolta la vila i que s'anirà reformant fins a la gran
modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals.
L'estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres
de defensa d'un dels portals d'entrada al recinte emmurallat. En el
segle XIX la torre s'habilità com a presó, fet que li ha donat nom fins
a l'actualitat.
Girem a l’esquerra pel carrer Major, després ho fem la dreta
pel passeig del Remei que seguim fins el final. Uns metres abans
d’arribar a l’ermita, a la dreta, hi ha l’aparcament del restaurant del
Remei. Si està obert entrem i al final trobem la font del Remei.
Està situada dins l’aparcament
del Restaurant del Remei, al fons a peu de paret, dintre d’una tanca
metàl·lica.
Al costat queda l’ermita del Remei.
La trobem al passeig del
Remei. Ermita del segle XVI que fou engrandida a principis del segle
passat. Guarda la imatge de la verge del Remei, venerada de molt antic
a Caldes. L'edifici actual substitueix un simple oratori consagrat a la
Verge que es va construir en un lloc on la gent tenia estranyes
visions. D'aquesta forma se'ns marca un espai de culte pagà que amb el
temps passà al culte cristià. També s'hi conserva la imatge d'un Sant
Crist d'ivori.
Seguim pel camí de terra que passa entre l'ermita del Remei i
el restaurant homònim. Passem per un petit túnel que ens permet creuar
la carretera de Barcelona a Moià, deixem un camí a l'esquerra, seguim
pujant lleugerament pel camí principal. A la nostra dreta, a peu de la
riera, queda la font del Dimoni.
Situada al camí que va al mas
Carerac, a peu de la riera. És de gran cabal d’aigua i molt
concorreguda. Està feta amb pedres de riu lligades amb ciment, amb
forma de semicercle. L’aigua surt per un tub de ferro de gran diàmetre
i cau en una pica allargada feta de maons; després és
canalitzada.Recentment ha estat arranjada.
Continuem el camí que duiem, deixem un camí a l'esquerra.
Arribem a la resclosa del Remei. Hi ha una bifurcació de camins on cal
agafar el de la dreta, que puja cap al bosc. Deixem a l'esquerra
l'entrada al mas Orjusà, uns 200 metres més endavant deixem el mas Can
Cararac, deixem un camí a l’esquerra que s’enfila; nosaltres fem a la
dreta. Seguim pel camí i després d’uns 200 metres s'ens afegeix un camí
per la dreta. Seguim recte en baixada per la pista principal. Després
d’1 Km arribem a la carretera C -59 de Barcelona a Moià, la creuem amb
molta precaució, seguim pel caminet del nostre davant que ens portarà
fins al carrer Bigues que seguirem fins el carrer Major, el creuem i ja
som al carrer de Bellit, i d'aquí a la plaça de la font del Lleó.
Inici i final del recorregut d’avui.
Finalitzada l’excursió farem un volt pel poble visitant
diferents llocs d’interès. Començarem per les Termes Romanes que estan
a la mateixa plaça del Lleó, al costat del Museu de Caldes.
Segle II aC - inicis segle I
dC. La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada
sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. La funció primordial
d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a
l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. La sala que es
veu és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps
dels romans que s'estenia per l'Antic Hospital, gran part dels
balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. Fins
al moment, s'han localitzat quinze àmbits del conjunt termal romà.
Actualment, hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular,
central, d'aigua termal i, per una altra, dues més en forma d'exedres
semicirculars frontals que fan de banys individuals.
Actualment ubicat al carrer de
la Muralla, inicialment estaba al carrer de Santa Susanna, va canviar
d’emplaçament a finals del segle XIX. Safareig d'aigua termal provinent
de la Font del Lleó. Encara avui en dia es buida i es neteja diàriament
i s'omple de nou durant la nit. L'accés és lliure els matins de dilluns
a dissabte.
El trobem al passeig de la
Muralla. Petit safareig d'aigua termal provinent de la Font del Lleó
sota un sostre de volta.
Les darreres intervencions
arqueològiques situen la muralla al segle XIV, en època del rei Pere
III que establí a Caldes els Usos i Costums de Barcelona. El tram de
muralla localitzat té una llargada de 27 metres i una amplada mitjana
de 80 centímetres. Presenta una cra vista exterior de blocs de pedra
sense teballar i ben alineats, i un rebliment intern.L’alçada
conservada varia del 3,5 als 4 metres.
El trobem al començament del
carrer de la Muralla, sota l’aparcament de darrera l’església. És una
construcció d’obra rematada amb ciment i pintada de color blanc i blau.
Es troba bastant deixat, amb les parets plenes de pintades. Malgrat tot
raja un bon doll d’aigua que prové de la font de l’Església, mantenint
el safareig ple i amb l’aigua neta.
Està situada al carrer General
Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir-hi s'han de baixar
unes escales. L’aigua que brolla és termal i surt a 48º C. La font està
situada a un nivell inferior del carrer, insertada dins del mur que
sostè el carrer. Està construïda tota ella amb granit formant una
capelleta. L’aigua brolla per un tub metàl.lic i cau en una pica rodona
que descansa directament a terre. A la capçalera de la font hi ha
gravat el nom de la font i l’any de construcció, 1925.
Al costat de la font de la
Canaleta. El safareig es va construir l'any 1929 sota la direcció de
Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un
taller-escola que el va restaurar l'any 2005 i, a més, està dotat de
plafons informatius elaborats pel museu Thermalia dins el projecte de
conversió dels safareigs termals en centres d'intepretació de l'aigua
termal. Actualment és un equipament d'ús públic i d'accés lliure els
matins de dilluns a dissabte.
Es troba situada a la plaça de
l'Església. L'edifici es començà a construir en el segle XVI, el 1622
fou obert al públic, malgrat que no fou acabat completament fins a
l'any 1714. L'església està formada per una sola nau, amb dotze
capelles laterals amb arcades de mig punt a l'estil romà-bizantí del
segon període. El 1701 fou construÏda la portalada d'estil barroc,
iniciada per l'escultor francès Pierre Ruppin i represa per l'escultor
calderí Pau Sorell. Es considera una de les obres mestres del barroc
català. En una capella anexa es troba la imatge de la Santa Majestat,
una talla de fusta policromada del Crist Majestat, d'estil bizantí i
datada d'entre els segles XI i XII. Aquesta imatge fou destruïda durant
la Guerra Civil, éssent cremada al mig de la plaça. El poble en salvà
el cap i la imatge va ser reconstruïda el 1939.
Ubicada a la plaça de
l'Església, al centre del poble. És feta de pedra amb el relleu en
bronze de les cames d'una persona. L'escultura-font pretén traslladar
el doble sentit de prendre les aigues tant per beure-se-les, com per
utilitzar-les per les seves propietats curatives. L'Ajuntament de
Caldes de Montbui va convocar un concurs obert a la ciutadania per tal
d'embellir la font, l’'objectiu era fomentar la participació d'artistes
que presentessin un projecte de disseny i creació sobre el termalisme
com a tret d'identitat del municipi.
Es troba situat al carrer del
Pont, al nucli antic. Pont que formava part de la xarxa viària de
Caldes de Montbui, al sector de ponent de la població. Per aquest pont
passava el camí de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i
Egara (Terrassa). El pont consta de dos arcs de mig punt, d'amplada
diferent, que descansen en un pilar central i dos estreps laterals que
enllacen amb els marges de la riera. L'arc més gran és el que salva el
pas de l'aigua. Damunt del pilar central, entre els dos arcs, hi ha una
obertura coronada amb un petit arc de mig punt que actua de descàrrega.
La calçada és de doble pendent, del tipus d'esquena d'ase, amb el punt
més alt situat sobre l'eix de l'arc més gran.
La font està ubicada a escasos
metres de la carretera C-1415b que va de Caldes a Granollers. Per
arribar-hi cal agafar la carretera abans esmentada, passar la rotonda
en direcció a Granollers i després de només 250 metres desviar-nos a
l’esquerra per un camí sense asfaltar; uns 200 metres després a la
dreta surt un petit corriol que ens baixa a la riera on trobem la font.
L’aigua brolla per una aixeta que surt del mateix marge del camí i cau
en una petita pica feta de maons que queda per sota del nivell del
terre. També goteja aigua per un tub de plàstic situat a un pam per
sobre de l’aixeta. Al costat de la font hi ha un banc i una taula de
pedra.