Punts de referència:
Ermita del Remei (Bolvir) – Els Llosers – Torrent dels
Estanys - Torrent dels Agustins – Devesa de Sallens – Font del carrer
dels Segadors – Font de la plaça de l'Onze de Setembre – Església de
Santa Cecília – Capella de la Mare de Déu de l'Esperança - Font de la
Plaça – Font del carrer del torrent dels Agustins – Ermita del Remei.
[Font de la Vall (1ª) – Font de la Vall (2ª) ].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 6,7 Km |
1h 45' |
1.110 m |
1.196 m |
88 m |
88 m |
Fàcil |
Si |
Si |
13-08-12 |
Descripció:
L'excursió proposada avui és una passejada per les
inmediacions de Bolvir, seguint la ruta número "19" dels senders de
Cerdanya, també anomenada “De l'aigua”. Començarem a les portes de
l'ermita del Remei i anirem seguint el curs de la sèquia de la Solana
fins la Devesa de Sallens, passant pels Llosers i el torrent dels
Agustins. Després entrarem al poble de Bolvir on visitarem l'església
de Santa Cecília i diferents fonts que trobarem al pas. Ja per acabar
tornarem a l'ermita del Remei on tenim aparcat el cotxe.
Fora de l'excursió ens aproparem a la font de la Vall, a uns
500 metres de l'ermita del Remei, on hi ha una zona d'esbarjo.
Trobarem molta aigua a la sèquia i als torrents,
peró les
fonts per beure estan dins el nucli urbà de Bolvir.
Aproximació:
Iniciarem la passejada a les portes de l'ermita del Remei,
situada al camí Ral (petita carretera que va de Sant Martí d'Aravó a
Bolvir), al costat mateix del conegut hotel La Torre del Remei, prop de
la carretera N-260 (de Puigcerdà a la Seu d’Urgell).
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
Temple que substitueix una
antiga capella on s'hi aturaven els pelegrins del camí de Sant Jaume.
S'hi venera una imatge policromada de la Verge del Remei, del segle
XVII. L'església és d'estil historicista, en el seu vessant
d'influència florentina. Hi destaca el gran cimbori poligonal coronat
amb una estil•litzada coberta piramidal.
Tenim l'ermita a la dreta, comencem a caminar per un camí
asfaltat que surt de l'esquerra de l'ermita en direcció nord, obviant
tots el camins que menen a banda i banda durant 1 Km. Arribem a un
encreuamant de camins; nosaltres agafem un petit corriol que surt de
l’esquerra, fent un gir de quasi 180º. El caminet està ben definit ja
que a la dreta tenim camps de conreu i a l’esquerra la sèquia coberta
d’arbres i vegetació. Uns 350 metres més endavant ja veiem un pal
indicador, estem en els Llosers.
Des d'aquest punt podem
observar una magnífica vista de la Cerdanya. Aquí era on, antigament,
es treia la llosa que nodria tota la construcció de la Cerdanya.
Posteriorment fou una pedrera on s'hi extreien pedres per la
construcció i altres necessitats.
Continuem i al cap de 300 metres trobem el torrent dels
Estanys.
Aquest torrent desemboca al
riu Segre. En aquest punt podem veure un aqüeducte per on la sèquia
travessa el torrent.
Un cop a l’altre banda del torrent ascendim i canviem de
direcció, ara ho fem en direcció sud. Seguim pel camí traçat una estona
més per dins el bosc fins que sortim a la solana. Veiem el poble a la
nostra esquerra, passem enmig de dos dipòsits d’aigua. El camí revira
cap el nord, continuem fins que trobem un edifici on hi tenen cavalls.
D’aquí baixa un camí que ens condueix al torrent dels Agustins.
Aquest torrent prové de la
Devesa Canal i transcorre fins al poble de Bolvir pel mig d’una
verneda. Les primeres captacions d’aigua de Bolvir es van agafar
d’aquest torrent. Després de travessar tot el poble el torrent
desemboca al Torrent dels Estanys.
Des d’aquí travessem el torrent per un pont de fusta i seguim
pel costat de la sèquia on hi trobem una frondosa vegetació i una part
de l’antiga canalització de la sèquia. Hem canviat de direció
dirigint-nos ara cap el sud. En aquest tram tenim la sèquia a la dreta.
Sortim altre cop a la solana, trobem un banc fet amb pissarres a la
dreta, de seguida el camí esdevé una pista. Deixem una petita
construcció a la dreta i seguim uns 350 metres més fins que trobem una
cruïlla de camins amb un pal indicador; nosaltres seguim en direcció a
la Devesa de Sallens que queda a uns 650 metres. En aquest últim tram
tenim la sèquia a l’esquerra.
Zona reforestada l’any 1950
per Icona. Actualment és un petit bosc a la part alta del poble. Des
d’aquí podem observar muntanyes com la Tossa d’Alp o la impressionant
Serra del Cadí.L’espai està arranjat i condicionat com a zona
d’esbarjo, amb bancs i taules.
Aquest és el final de la “Ruta de l’aigua”. Per tornar hem de
desfer el camí fins la primera cruïlla on ens desviem a la dreta i
baixem cap el poble de Bolvir. Aprofitem el nostre pas per la població
per aturar-nos a visitar diferents llocs d’interès.
Situada al capdamunt del
carrer dels Segadors, en un racó d’una petita zona ajardinada. Desconec
si la font és natural o de xarxa, peró fa pensar que és natural donat
que la primera casa del carrer, dins la seva propietat, té una font que
sempre raja abundantment; fàcilment podria tractar-se de la mateixa
beta. La paret de la font és una roca de granit d’on surt una aixeta de
pulsador. L’aigua cau en una pica rectangular de granit que descansa
sobre una base de pedres lligades amb ciment. La font queda sota uns
arbres, donant una sensació de frescor.
Es
troba a la plaça de l’Onze
de Setembre, pocs metres pel damunt de l’església de Santa Cecília,
dins un jardí. Es tracta d’una font d’aigua de la xarxa municipal. La
paret de la font és una gran roca sense treballar d’on hi surt una
aixeta de llautó. L’aigua cau en una pica quadrada feta amb pedres.
Documentada des del segle X,
durant l'edat mitjana va pertànyer al monestir de Cuixà. L'edifici que
ens ha pervingut és de finals del segle XII. Té una sola nau, allargada
i capçada amb un absis semicircular, decorat amb un fris dentat sobre
mènsules esculpides com a caparrons. Les capelles laterals, així com el
campanar de torre, són obra d'època tardana (segles XVI-XVII). El
campanar té planta quadrada, és de tres pisos i s'assembla als de
Balltarga, Prullans i Saneja. És notable la portalada, amb tres
arquivoltes en degradació intercalades amb arcs toroïdals sobre
columnes. Aquestes tenen capitells esculpits amb caps humans, lleons i
ocells. A l'interior hi a un retaule gòtic del segle XV procedent de la
Capella de la Mare de Déu de l'Esperança.
Petita capella amb un gran
campanar d'espadanya situada al costat de l'església de Santa Cecília.
És del segle XIV però reformada en època moderna. D'ella procedeix el
retaule gòtic, del segle XV, que es pot contemplar actualment a
l'església parroquial. Al mig d'aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha
una reproducció de la desapareguda imatge de la Verge de Bolvir,
romànica, del segle XIII i que era una talla de 50 cm policromada. Va
ser cremada com tantes altres l'any 1936.
Font d’aigua de xarxa, de
recent construcció, situada en una de les cantonades de la plaça del
poble. La paret de la font està adossada a la d’una casa i és de pedres
del pais lligades amb ciment. La pica és de granit, ovalada i descansa
sobre una base també de pedres del pais.
Ubicada a la cantonada entre
el carrer del torrent dels Agustins i el carrer Antoni Elias. És una
font amb aigua de xarxa. Està construïda sota un porxo de fusta, en el
racó format per les dues parets, totes elles de pedres del pais. La
pica és de granit ovalada i descansa damunt d’una plataforma de pedres.
Ara només queda continuar pel carrer Antoni Elias, enllaçar
amb el camí Ral i seguir-lo uns metres fins l’ermita del Remei.
Inici i final d’aquest itinerari.
Acabada l’excursió agafem el cotxe, baixem un centenar de
metres fins la carretera N-260, la creuem i agafem la petita carretera
que condueix a Talltorta. A uns 600 metres ja veurem un aparcament a la
dreta i una zona d’esbarjo a l’esquerra; deixem el cotxe. Al marge
dret, a peu de carretera, tenim la font de la Vall.
Situada a peu de carretera, al
marge dret en direcció a Talltorta. L’aigua brolla per un tub de
plàstic que surt d’unes pedres i després cau en un petit forat rodó, de
no més d’un pam de diàmetre. L’aigua sobrant desaigua directament pel
voral de la carretera. A pocs metres d’aquí, a l’altre banda de la
carretera, dins la zona d’esbarjo, hi ha l’altre font.
Es troba dins la zona d’esbarjo anomenada “Font de la Vall”, a
escasos metres de la font original. Aquesta posiblement s’alimenta de
la mateixa beta que la primera. La font està construïda amb una única
roca de granit treballada, que descansa directament a terra. Se li ha
donat forma de cadireta, amb una cara plana on hi ha una aixeta amb la
cara d’un animal i una pica de forma arrodonida.