Punts de referència:
Refugi de Cap del Rec (Lles de Cerdanya) - Font de Cap del
Rec (1ª) – Font de Cap del Rec (2ª) - Estany de L’Orri – Refugi del
Pradell – Refugi de Cap del Rec.
[Església de Sant Pere de Lles – Font de Sant Pere de Lles - Font
de
Lles – Capella del Benefici o del Roser de Lles – Font de la plaça de
Travesseres – Font del Boix – Font de Senillers – Font del Balneari de
Senillers – Font del Riu (1ª) - Font del Riu (2ª) ].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 6,7 Km |
1h 45' |
1.952 m |
2.169 m |
262 m |
262 m |
Fàcil |
Si |
Si |
9-08-12 |
Descripció:
L’itinerari d’avui sortirà de Cap del Rec, a la falda de la
Tossa Plana de Lles, on està ubicada l’estació d’esquí de fons de Lles.
Pujarem a l’estany de l’Orri, retrocedirem fins la pista i seguirem
fins el refugi del Pradell. La tornada a Cap del Rec la farem pel Pla
de les Llates.
Finalitzada l’excursió, de tornada, aprofitarem per visitar
diferents fonts que trobarem prop de la carretera.
Aproximació:
Des de la N-260 (de Puigcerdà a la Seu d’Urgell) ens desviarem
per la LV-4036 cap a Lles de Cerdanya. L'accés no és complicat, si bé
la carretera és revirada i el pendent fort; no obstant això, el
paisatge resulta engrescador i variat al llarg de tot el seu traçat.
Creuarem Lles de Cerdanya i ens dirigirem cap a l’estació d’esquí de
fons de Lles tot seguint una pista asfaltada ben indicada.
Recomanacions:
Ens trobem en una zona d'alta muntanya. S'ha de ser prudent i
estar preparat per un canvi de temps sobtat.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
El refugi de Cap del Rec és un
refugi de muntanya situat a la vessant sud de la Tossa Plana de Lles.
Aquest substituí l'anterior que hi havia hagut el qual l'any 1955 va
ensorrar-se. Posteriorment Icona en construí un de nou que va ser cedit
al Club Muntanyenc Sant Cugat. Actualment és un refugi guardat, disposa
de bar, restaurant, serveis, dutxes, i 70 places d'allotjament. És un
lloc molt concorregut atès que es troba al costat mateix de l'estació
d'esquí de fons Lles de Cerdanya.
Darrera el refugi, al costat de la pista que va al Pradell, ja
trobem la primera de les dues fonts de Cap del Rec.
La font és darrere del refugi,
al costat de la pista forestal
que surt des d’allà en direcció al Pradell.
Aquesta és la verdadera
font de Cap del Rec. Està feta amb pedres tallades i lligades amb
ciment formant un semicercle; una pedra llarga, colocada
transversalment, tanca el semicercle i fa de paret de la pica. La paret
de la font és un pilar, també del mateix estil, d’on hi surt un tub de
ferro. No raja.
Uns 50 metres més avall de la pista, en direcció ponent, es
troba la segona font de Cap del Rec.
Tampoc raja. La font consta de
dues parets adossades, de diferents alçades i amplades, de pedra
lligada amb ciment. De la paret més baixa surten dos tubs de ferro que
fan de broc. L’aigua cauria en una gran pica de forma rectangular que
fa cantonada i està vorejada per llargues pedres de granit.
Des d’aquesta punt iniciem la nostra caminada; de la dreta de
la font comença el camí marcat amb el número 20
dels senders de
Cerdanya que seguim. Al cap d’uns 5 minuts arribem a una pista, la
seguim durant uns 500 metres (ens travessa a l’altra banda del rierol )
i en una cruïlla tombem a la dreta, tornant a travessar el rierol i
anant a parar al peu d’un prat pendent. Cap a l’esquerra, continuem en
direcció nord, primer per un tros de pista antiga que comença al costat
del rierol i després per un corriol que s’enfila cap a la dreta
(deixant la pista) fins arribar a la pista ampla que porta al Pradell i
posteriorment a les Pollineres i els estanys de la Pera. En arribar a
la pista del Pradell, travessem recte amunt per un camí ben evident i
ample que al cap d’uns metres es torna estret. Al cap d’uns 10 o 15
minuts deixem un trencall a la dreta (que puja cap a la Tossa Plana) i
arribem deseguida a l’estany de l’Orri.
Bonic llac d’alta muntanya,
mig amagat enmig de grans blocs de roca i pi negre.
Desfem el camí fins la pista que porta al Pradell. Ara
l’agafem a la dreta i
la seguim fins trobar el refugi.
Refugi
de muntanya situat al
costat del torrent de Setut al vessant sud de la Tossa Plana de Lles.
És
tancat i cal demanar les claus al refugi de Cap de Rec o directament
a l'ajuntament de Lles de Cerdanya; està habilitat per a unes 12
persones. Tot i així disposa d'una petita zona oberta amb xemeneia.
Un cop siguem a peus del refugi cal cercar les marques amb el
número 25 dels senders de la Cerdanya i
seguir-les fins Cap del Rec.
Passarem pel pla de les Llates i les Graonades, tota l’estona pel mig
del bosc.
Inici i final de la sortida d’avui.
Un cop finalitzada l’excursió agafem el cotxe i desfem el camí
per on hem vingut. Anirem aturant-nos per visitar diferents fonts que
trobarem al pas.
Documentada
des del segle X,
l'església de Sant Pere de Lles té origen romànic però ha estat molt
modificada en època posterior. Té una sola nau i un sòlid campanar de
planta quadrada coronat amb teulat piramidal. El portal és adovellat.
Situada a la plaça Sant Pere de Lles de Cerdanya, al costat
de
l’església homònima. La paret de la
font és de pedra lligada amb
ciment, al mig hi ha un gravat amb el nom de la font, l’any de
construcció 1957 i un peix; de la boca del peix brolla l’aigua i cau en
una pica rodona de granit que descansa en un petit pilar cilíndric.
Tota ella està dins d’una bassa rodona de pedra, rematada amb ciment
per la part interior i pintada de color blau, semblant a les piscines.
Es
localitza al carrer de la
Travessa cantonada amb el carrer del Mig de Lles de Cerdanya, sota el
mur
d’una casa de la població. La paret té forma de muntanya simètrica;
al mig hi ha el broc, metàl.lic i amb una forma, per on brolla l’aigua
que després cau en un abeurador; aquest és llarg i rectangular,
descansa directament a terra i té quatre barres de ferro que fan de
separadors i alhora de contrafort. Està construïda d’obra i rematada
tota amb ciment, quedant integrat en una sola peça tant la paret com
l’abeurador. Darrera la font hi ha uns testos amb flors, donant-li a
l’entorn una nota de color.
Al
segle IX Lles era una de
les parròquies del bisbat d’Urgell; en aquell moment la parròquia,
dedicada ja possiblement a Sant Pere, era l’actual capella del
Benefici, dita també del Roser. A la capella hi ha una excepcional
troballa que procedeix del Santuari dels Àngels de la Llosa, que fou en
el seu dia capella del Castell.
Es
troba a l’entrada del
poble, a mà dreta. És una font coberta amb volta de pedres del pais que
a la
vegada aixopluga un parell de bancs de pedra situats a banda i
banda de la font. La paret de la font és una sola pedra llisa (darrera
queda la mina) on hi ha una aixeta de pulsador, sota la qual hi ha una
pica rectangular de granit a peu de terra. A l’esquerra de la font hi
ha un porxo on queden els dos abeuradors, un molt més llarg que
l’altre, alimentats amb l’aigua sobrera de la mina.
Situada
al marge de la
carretera LV-4036 que baixa cap a Martinet, uns 1000 metres després de
deixar
el poble de Travesseres. Hi ha un mur de pedra d’uns 20 metres
de llarg per 2 metres d’alçada que serveix per contenir les terres; al
mig s’ha construït la font. Un canaló obert fet amb pedra treballada
porta l’aigua que cau directament al terre, que està empedrat, i
desaigua per un forat. Al damunt de la font hi ha una pedra rectangular
on està gravat el nom de la font, l’any de l’últim arranjament i el nom
dels seus impulsors (germans Gasch), un símbol que desconec el
significat i les quatre barres catalanes. Està coronada per una esfera
de pedra. A l’altre banda de la carretera queda una taula de pedra amb
unes pedres que serveixen de bancs per seure-hi. La gent de Travesseres
té en molt bona consideració l’aigua d’aquesta font.
Trobem
la font a peu de la
carretera LV-4036 que baixa cap a Martinet, en un revolt pronunciat a
l’esquerra, a pocs metres del balneari i hotel de Senillers. La paret de
la font és el mateix mur del marge de la carretera d’on surt un tub
metàl.lic per on brolla l’aigua que cau en una pica de granit de forma
allargada amb les vores arrodonides; l’aigua passa a una segona pica
situada al costat esquerra de la primera. La font es troba en un estat
total de deixadesa; tant l’entorn com la pica està ple d’herbes, uns
contenidors d’escombraries situats davant impedeixen la visió de la
font. Malgrat tot, de la font raja un petit rajolí.
La
trobem dins les
instal.lacions del balneari de Senillers.
Per accedir-hi cal entrar per un passadís que
queda a la dreta del
balneari, acabat el qual girem a la dreta i als pocs metres ja veiem la
font a la dreta. La font és una petita paret de pedres lligades, d’un
metre d’ample per metre i mig d’alçada, adossada a la paret d’un
edifici del balneari. La pica no és més que unes pedres arran de terre
formant un semicercle. No té broc ni raja, posiblement estigui
canalitzada.
Ara continuem pel camí que duiem, ja comencem a veure
diferents petits ponts metàl.lics que creuen el riu del Molí, peró
nosaltres no en creuem cap, seguim pel camí ample. Als pocs metres el
camí s’eixampla formant una petita clariana, a mà esquerra trobem un
pont de pedra que creua el riu i a la dreta un rètol verd assenyalant
“Font del Riu”.
En aquest indret trobarem dues fonts peró només un rètol;
desconec si les dues provenen de la mateixa beta. Les úniques
referències que he trobat d’aquesta zona (ICC) són la font del Riu, la
del Païdor i la del Tardor, peró no sé si alguna de les dues últimes es
refereixen a les que he trobat. Com que no tinc la certesa de quina és
quina, a totes elles les he anomenat “Del Riu” i les he enumerat.
Intentaré conèixer més detalls de cara a l’estiu vinent.
Sense creuar el pont, a la dreta d’aquest, hi ha unes escales
de pedra que baixen al riu (compte que rellisquen i tenen força
pendent), on ja veiem la primera de les dues fonts.
Aquesta font està quasi tocant
el riu del Molí, d’aquí el seu nom. L’aigua brolla per un broc clavat
directament a les roques, cau en un safareig gran fet de pedres
lligades amb ciment i desaigua directament al riu.
La segona font es troba uns 20
metres més al nord que la primera. Es tracta d’una construcció de maons
on dins hi ha la mina. Pel nivell superior, a la paret sud, surten dos
tubs a diferent alçada, el de dalt més prim que el de baix, cap d’ells
raja. Unes escales de pedra que surten de l’esquerra porten a un nivell
inferior on sí que hi ha un tub metàl.lic per on raja aigua. Aquesta
cau en una bassa semicircular d’obra i desaigua al riu.