Punts de referència:
Aparcament d'Estana - Església de Sant Climent - Font i
safareigs de la Plaça - Font i safareigs de Dalt - Font de Coll de
Pallers - Coll de Pallers - Coll de Reineres - Collet Roig - Prat de
Cadí - Font del Pi - Aparcament d'Estana.
[Font del Puet d’Estana – Font de Sanars – Font de la plaça
de Víllec – Església de Sant Martí de Víllec – Font dels Soldats – Font
del Molí de Bramasacs – Font de la bàscula de Martinet – Font d’en Vigo
– Font de l’Aparcament de Martinet – Font d’en Pere Sarret – Font de
l’església de Martinet – Església de Sant Eloi de Martinet].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 8,2 Km |
1h 50' |
1.491 m |
1.846 m |
399 m |
399 m |
Mitjana |
Si |
SI |
11-08-12 |
Descripció:
Des d’Estana ens endinsarem a la serra del Cadí per un seguit
de boscos i collets fins que arribarem a un dels indrets més bells de
la Cerdanya: el Prat de Cadí, situat al peu mateix de la muralla nord.
La font del Pi, al límit entre prat i bosc, ens refrescarà prou mentre
admirem l’excel.lent paisatge. Tot el recorregut està senyalitzat amb
les marques blanques i grogues del PR-C-121.
Un cop finalitzada l’excursió, de tornada, aprofitarem per
visitar diferents fonts que trobarem prop de la carretera.
Aproximació:
Des de la N-260 (de Puigcerdà a la Seu d’Urgell), a l’alçada
de Martinet, es pren una carretera asfaltada que porta a Estana, on es
pot estacionar el vehicle i començar a caminar.
Recomanacions:
Ens trobem en una zona d'alta muntanya. S'ha de ser prudent i
estar preparat per un canvi de temps sobtat.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
Estana és el darrer nucli de
població que trobem abans d’arribar al peu del Cadí, així com el de més
altitud. Està localitzat entre les valls de Bastanist i del Quer. La
vista de la serra és esplèndida.
Comencem a caminar pel carrer Major del poble en direcció sud,
cap a la Serra del Cadí. A l’esquerra tenim l’església de Sant Climent,
cal baixar uns esglaons per accedir-hi.
Compta
amb un sòlid campanar
de torre. Va ser edificada substituint una altra de més antiga i amb la
mateixa advocació, que ara és completament enrunada.Tanmateix, Estana
tenia encara una altra església, també enrunada, dita de Sant Joan de
Bassot.
Uns metres més amunt podem veure, a mà dreta, la font i els
safareigs de la Plaça.
Font i safareig situats a la
plaça del poble, sota una teulada de teules a dues aigües sostenida per
dues parets i un pilar de pedres lligades. La font queda dins d’una de
les parets, a l'interior d'una petita volta de canó; l’aigua surt
obrint una aixeta. El safareig queda al mig, consta d’una única bassa
rectangular d’uns 3x2 metres aproximadament, aixecada i feta amb pedra
treballada. Per la part exterior hi ha un abeurador disposat en angle
recte amb una tanca metàl.lica que el separa del safareig. El safareig
sembla antic peró la resta és de nova construcció o remodelació. Tot el
conjunt es manté en molt bon estat i és un lloc agradable, guarnit amb
flors.
Continuem pel carrer Major, al final del poble trobem a la
dreta una altra font amb un safareig.
Es localitza al capdemunt del
poble, a la sortida del mateix en direcció a Coll de Pallers. Es tracta
d’una senzilla construcció d’obra rematada tota amb ciment sota un
cobert d’Uralita. A l’esquerra hi ha la cisterna d’on surt una aixeta a
un pam del terre. Fora trobem un abeurador rectangular pel bestiar.
Dins queden dos petits safareigs, de costat, un per rentar i l’altre
per esbandir.
Sortim del poble i continuem en el mateix sentit per la pista.
A la nostra dreta hi ha un mur amb aigua a l’interior (hi ha una
finestreta per on es pot veure l’interior, és ple d’aigua, posiblement
sigui la mina d’una de les fonts del poble). Continuem i a uns 500
metres trobem la font de Coll de Pallers.
És als afores del poble, al
costat del camí que porta al coll de Pallers. És una font adossada a
una
paret seca feta amb pedra calcària del país, amb un broll constant
que per mitjà d’un tub de ferro omple el llarg abeurador disposat en
angle recte que l’envolta. Pel lloc on brolla l’aigua es va construir
una volta que hauria d’estar tancada, fent les funcions de dipòsit de
reserva. Davant, el terra és empedrat i s’ha condicionat amb dues
taules i bancs de fusta i amb un lloc per fer foc.
100 metres més endavant arribem al Coll de Pallers.
L’indret
és punt de partida
d’excursions, escalades i travesses pel Cadí i les seves canals
majestuoses.
Al costat hi ha un aparcament.
Seguim el nostre camí en direcció sud, tot seguint els senyals
blancs i grocs corresponents al PR-C-121 del parc natural. Deixem un
camí a la dreta i continuem per un camí de suau pendent i ombrejat.
Aviat es troba un encreuament de camins; cal seguir recte sense
desviar-se per cap dels caminets laterals que porten als camps contigus
fins que s'arriba a una petita pujada. Es remunta a migdia per la serra
de Mataplana una mica decantats a llevant. Arribem als graus de Riclà,
un altre collet situat en el mateix llom pel qual s'està pujant. Es
prossegueix ascendint, però ara decantats a ponent. S’arriba a un coll
ample i verd, el coll de Reineres.
Trobem una tanca de fusta per al bestiar oberta. Avancem pel
mateix camí, pujant una estona més.
Passem al vessant de la vall del
Quer i el pendent torna a accentuar-se fins arribar al collet Roig.
Zona argilosa que aporta un to
vermellós al terreny. D’aquí estant podem gaudir d’una magnífica
vista
del Cadí.
Ara i fins el final el trajecte es decanta a llevant amb la
serra del Cadí a la dreta. Travessem un sector pla entre bosc de pins
negres i avets. Creuem un torrent, se’ns uneix una pista a l’esquerra i
superem un petit graó. Uns metres més endavant som a prat de Cadí.
Com
altres formacions
similars, el prat és l'estat final de la colonització de la morrena
glacial que es
va formar en aquest indret durant la darrera glaciació.
Davant, al sud, hi ha la canal del Cristall, que permet superar la
muralla nord del Cadí, flanquejada per les impressionants roca de
l'Ordiguer, a la dreta, i roca Verda, a l'esquerra. Sovint es veuen
ramats d'isards als terrenys pendents llunyans. A l’estiu acostuma a
haver-hi bestiar.
Caminem una mica més en direcció sud i s'arriba a la font del
Pi, que es troba a l’altre extrem del pla; s’ha de buscar perquè no
sembla evident a primera vista. Una mica més cap a l’oest hi ha la font
de la Serreta, on comença el torrent de les Bordes, provinent de la
canal de l’Ordiguer. Malauradament no l’he trobat, tot i que ho he
preguntat a diferents caminants. Caldrà buscar-la en una altra ocasió.
El
nom li ve donat perquè ha crescut un pi a sobre de manera que sembla
nodrir-la. Actualment està canalitzada fins 3 o 4 metres més avall, on
s'hi ha construït un muret fet amb un munt de pedres amuntegades que
subjecten el tub de plàstic per on brolla l'aigua, el qual omple un
primer abeurador metàl·lic i d'aquest es traspassa a vuit de
consecutius disposats en renglera, l'un a continuació de l'altre. Per
l'últim d'ells sobreeix l'aigua que és abocada al terra escolant-se
muntanya avall fins que forma aiguabarreig amb el torrent que baixa de
la Canal del Cristall.
La font, al límit entre prat i bosc, ens refrescarà prou per poder
admirar l'excel·lent paisatge que se’ns obre al pla.
Tornem a Estana desfent el camí d’anada.
Inici i final de l’excursió.
Un cop finalitzada l’excursió agafem el cotxe i baixem cap a
Martinet, peró ara ho farem passant per Víllec. Anirem aturant-nos per
visitar diferents fonts i esglésies que trobarem al pas.
Es
troba a uns 600 metres
després de sortir d’Estana per la carretera que ens torna a Martinet;
en un
revolt pronunciat a l’esquerra agafem un caminet indicat a la
dreta i en només 30 metres som a la font. L’aigua brolla abundantment
per un broc de ferro clavat en unes pedres del marge i cau en un llarg
abeurador d’obra rematat amb ciment. L’indret és força fresc, amb molta
ombra i vegetació. Uns metres més amunt s’ha condicionat un espai amb
dues taules i bancs de fusta per fer-hi un mos.
Localitzada al marge esquerra
del camí que va d’Estana a Béixer, a uns 275 metres del començament
del
mateix. El camí surt de l’esquerra d’un revolt molt pronunciat a la
dreta de la carretera d’Estana a Martinet, a uns 1250 metres de la
sortida d’Estana. La paret de la font és de pedra del pais lligada amb
ciment, d’un metre i mig d’alçada per dos d’ample; una pedra allargada
la corona. El broc, adossat a la paret, està fet amb dues teules
disposades en forma de tub d’on raja l’aigua que cau en una pica de
granit folrada de pedres, també lligades amb ciment, que descansa
directament a terra. L’aigua desaigua directament al camí. No hi ha cap
indicació amb el nom de la font, l’única referència que he trobat han
estat un parell de rutes al Wikiloc; per tant he mantingut el nom que
allí hi posava.
Situada a la plaça de la
població, adossada a un galliner. Font feta d’obra totalment rematada
amb
ciment; té una petita cisterna quadrada d’on surt un tub metàl.lic
per on brolla un rajolí d’aigua que cau directament en un llarg
abeurador. A la paret de la font hi ha una inscripció amb el nom del
poble “Villech” i l’any de la construcció o remodelació 1961.Al costat
de la font, a l’altre costat del filat hi ha una bassa que es nodreix
amb l’aigua sobrant de la font.
Documentada des de l'any 1054.
Té una nau allargada capçada amb absis semicircular i un potent
frontispici que es corona amb una espadanya posteriorment eixamplada
que fa de torre-campanar. L'aparell original és fet amb carreus ben
treballats, això permet datar l'obra al segle XII. Les parts fetes amb
pedra sense treballar corresponen a reconstruccions posteriors. El
portal és adovellat, amb guardapols.
Es
troba a la sortida del
poble, a la banda esquerra de la carretera que va de Víllec a Martinet,
passat
el desviament al santuari de Bastanist. És una font d’obra
arrebossada amb ciment, amb una paret a tres nivells d’alçada. Al mig
de la paret hi ha un tub metàl.lic per on goteja aigua que cau en un
abeurador tant llarg com la paret de la font i d’un metre d’alçada que
descansa directament a terra. A l’esquerra de l’abeurador hi ha unes
rajoles de ceràmica amb el nom de la font.
La trobem a la carretera que
va de Víllec a Martinet, al costat del Molí de Bramasacs, avui dia
reconvertit en Casa Rural. A peu de carretera ja veiem el rètol verd
que indica la font amb les seves característiques i uns metres més
amunt, en una zona ajardinada de la finca, la font. És una font
recentment remodelada, de lluny sembla una barbacoa. Es tracta d’una
construcció de pedra amb una teulada de teules a dues aigües, sostenida
per una viga de fusta amb el nom de la font. La font queda dins de la
paret frontal amb una aixeta de pulsador i una pica rectangular de
granit aixecada mig metre de terra; al damunt de l’aixeta hi ha una
jardinera amb flors.
Al
costat mateix de la bàscula
de Martinet, en una zona d’esbarjo al peu de la carretera LV-4055 que
puja a Montellà. La font, d’aigua de la xarxa municipal, és un muret de
pedres en forma semicircular, d’un metre d’alçada per quatre d’ample i
mig de gruix, amb una aixeta de pulsador al mig. L’aigua cau
directament en una reixa que hi ha al terre empedrat.
Es troba al camí que puja cap
a Montellà des de la bàscula de Martinet. El camí està indicat per un
cartell de l’Ajuntament i es troba de seguida, ja que està arranjat amb
baranes de fusta i porta al perímetre de la font. El lloc és agradable,
amb arbreda i ben delimitat. La font és una estructura feta amb pedra
calcària del país que envolta el bloc de roca on es disposa l’aixeta de
bronze. L’aigua cau en una reixa. Dins del perímetre esmentat hi ha
dues taules de pedra, així com bancs.
Ubicada
als jardins annexos a
l’aparcament del camí de Montellà, al costat de la carretera N-260 de
puigcerdà a La Seu d’Urgell. Es tracta d’una font amb aigua de xarxa,
tota ella construïda amb pedres de riu (còdols) lligats. La paret,
d’esquena al riu de la Llosa, està coronada amb unes pedres més fosques
en forma de teuladeta. Una pica quadrada rep l’aigua que surt d’una
aixeta de pulsador.
Font
d’aigua de xarxa, situada
a la cantonada del carrer homònim amb el carrer de l’església. Es
tracta d’una pedra llarga treballada, colocada en posició vertical, amb
una aixeta cromada de pulsador. No té pica, l’aigua cau directament en
una reixa que desaigua al clavegueram municipal.
És
una font d’aigua de xarxa
que es troba al costat de la porta de l’església de Sant Eloi de
Martinet.
Consta d’un pilar quadrat de granit, d’un metre i mig
d’alçada amb una aixeta de pulsador i una petita pica feta amb tres
pedres rectangulars arran de terre. Fou construïda l’any 1960 tal com
indica el gravat.
L'origen de Martinet no és tan
antic com el de la major part de poblets de la comarca. Va sorgir al
voltant d'una farga o martinet i està documentat des del segle XVI,
juntament amb la seva església, dedicada a Sant Eloi. Tret del
campanar, el temple ha estat refet modernament.