Punts de referència:
Plaça de l'Església (Argentona) - Font del Mig - Font del
Camí – Font de les Sureres – Font de l'Esquirolet – Font de l'Esquirol
– Font del Grup - Font del Ferro - Font de la Puput – Font d'en Míliu -
Font Picant d'Argentona – Font de Lladó - Plaça de l'Església.
[Font de la Plaça del Vendre - Font de Sant Domingo – Font de
la Pastanaga].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 6 Km |
1h 40' |
84 m |
236 m |
210 m |
210 m |
Fàcil |
A trams |
Si |
26-10-12 |
Descripció:
Avui farem un tomb, una passejada pels voltants d'Argentona on
l'aigua esdevé la protagonista de la nostra sortida, ja que pel camí
anirem deixant enrere tot un reguitzell de fonts. Argentona és coneguda
com la ciutat de les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral
que solquen el municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca.
Cal dir que en el terme municipal estan catalogades més de dues-centes
fonts, però tristament molt poques tenen cabal d'aigua. Malgrat tot,
des de l'esforç desinteressat de nombroses persones i entitats, com el
Grup de Fonts d'Argentona, s'estan reconstruint moltes d'elles per tal
de preservar aquest meravellós tresor cultural i històric que fa tant
característica la vila d'Argentona.
Aproximació:
L'accés a Argentona el podem fer per la carretera C-1415c,
coneguda com la carretera de Parpers, que uneix Granollers amb Mataró,
o per l'autopista B-40, que uneix igualment el Vallès Oriental i el
Maresme i també per l'autopista del Maresme que enllaça Barcelona amb
Palafolls.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
Som
a la plaça de l'Església d'Argentona des d'on comencem la
passejada d'avui. Sortim de l'església,
creuem la seva plaça i
continuem pel carrer que surt enfront nostre per la dreta, deixem el
museu del Càntir, girem a l'esquerra i anem a parar al carrer de Lladó.
Continuem pel carrer de Lladó en direcció ponent fins trobar el carrer
de Sant Isidre que agafem a l'esquerra, després fa un tomb a l'esquerra
i acaba al carrer de Josep Soler. Girem a la dreta, creuem el carrer
del Canigó i ara anem pel passeig del Baró de Viver que seguim fins que
s'acaba. Aquí agafem el carrer de Josep Gallifa Ballot que ens queda
davant nostre i després tombem a la dreta per l'avinguda de Burriac; al
final d'aquest passatge hi ha una petita placeta i l'entrada a una zona
d'esbarjo; dins trobem la font del Mig.
La trobem al nucli urbà
d'Argentona, al final del passeig de Burriac. Una font restaurada
recentment,
amb una pèrgola d'obra modernista, situada en una finca amb
zones de lleure.
Sortim de la font del Mig, desfem l'avinguda de Burriac i
tombem a la dreta pel carrer de Josep Gallifa Ballot. Quan arribem a la
cantonada, creuem el torrent de la Feu i girem a la dreta pel passeig
de Burriac, seguint els indicadors cap al Castell de Burriac. A baix a
la dreta ens queda el torrent de la Feu. Seguim pujant en sentit
ponent, deixem un carrer a l'esquerra, després ens desviem per una
pista forestal de terra que trobem davant nostre, on hi ha un cartell
anunciant que a partir d'aquell indret comença el "Parc de la Serralada
Litoral". Comencem a caminar sense asfalt per la pista forestal, a uns
100 metres del cartell indicador, a l'esquerra d'un revolt a la dreta,
ens trobem amb la font del Camí.
La trobem a escassos 100 metres del començament de
la pista forestal que uneix Argentona amb Cabrera de Mar i que dóna
accés al castell de Burriac, envoltada d'alzines i algunes sureres.
Font de pedra, amb un frontal arrodonit per la part de dalt, bancada a
les dues bandes i el sòl que acull l'espai empedrat. L'aigua raja per
un curt tub de ferro encastat al frontal, disposat a dos pams d'alçada
i cau en un bassal en forma de mitja el·lipse arran de terra.
Construïda el 1999 pel voluntaris del Grup de Fonts d'Argentona,
tal com ho indica una petita inscripció en pedretes adossada al lateral
esquerra de la font i deu el seu nom a que es troba en el camí que puja
a Burriac des d'Argentona. Al lateral dret hi ha un gravat en rajoles,
malauradament totalment esmicolat. A la part de dalt del frontal trobem
el nom de la font gravat en una rajola de terrissa.
Seguint el camí i a uns 60 metres, al marge dret i en plena
corba cap a l'esquerra, surt un petit camí que, tot baixant, ens
endinsa en un bosc de pins, alzines i brucs. Nosaltres anem baixant
fins la font de les Sureres.
Localitzada a uns 100 metres al nord-est de la font
de l'Esquirol i a uns altres 100 a ponent de la font del Camí, a la
riba dreta del torrent de Burriac. Creada el 1999 pel Grup de Fonts
d'Argentona a partir del pou de Can Llei, l'aigua baixa fent sifó.
Construïda en un muret de pedra formant angle recte. L'aigua brolla per
un broc de ferro encastat al frontal a mitja alçada i cau en un bassal
semicircular situat per sota del nivell del terra que està empedrat. A
l'esquerra del frontal trobem un bonic mosaic fet amb rajoles de
ceràmica amb el nom de la font i un dibuix de la mateixa i les dues
sureres que li donen el nom. Al cap del muret de l'esquerra hi ha un
altra llosa de pedra amb el nom de la font i el del Grup gravat.
El
conjunt està completament endreçat, molt ben arranjat, amb escales de
pedra, baranes de fusta, una taula rodona de pedra i bancs per seure,
tot envoltat d'alzines, pins pinyers i sureres. Cal destacar dues
sureres centenàries; a la part dreta s'alcen les grans alzines sureres
que han donat nom a la font. Davant de la font hi ha el monòlit amb la
inscripció "L'aigua és vida" i a sobre de la taula de pedra podem
observar un gravat que representa el mapa de Catalunya amb la ubicació
d'Argentona.
Just al davant i tot passant la riera, cap a l'esquerra
segueix un caminet que es va endinsant pel bosc d'alzines; l'agafem i
arribem a la font de l'Esquirolet, que trobem a la nostra dreta, a peu
de camí.
Es troba al veïnat de Lladó, sota el camí de
Burriac, just per damunt de la llera esquerra del torrent de Burriac i
a escassos 15 metres al sud de la font de l'Esquirol, envoltada
d'alzines, algun pi pinyer i alguna surera.
Es va crear el 1997 a partir de la
descoberta d'un petit naixement i es va canalitzar. Consta d'un petit
muret de pedra lligada al marge del camí. L'aigua que goteja per un
broc de ferro, cau a un bassal quadrat i desaigua al torrent mitjançant
un tub ensorrat que creua el camí. A la dreta de la font un llarg
bancal de pedra ens permet reposar. Al capdamunt del frontal hi trobem
un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'any de
la seva construcció i la signatura de l'autor.
Seguint uns 15 metres pel mateix camí, a l'esquerra, tenim la
font de l'Esquirol.
Es localitza al veïnat de Lladó, sota el camí de
Burriac, al costat de la llera dreta del torrent de Burriac i a
escassos 15 metres al nord de la font de l'Esquirolet. Està envoltada
d'alzines, sureres, marfulls i galzerans, entre d'altra vegetació.
Restaurada l'any 1996 pel Grup de Fonts.
El conjunt queda en una
terrassa rectangular enlairada respecte el torrent i arrecerada per un
muret baix de pedra amorterada. Una passera d'obra que salva el torrent
de Burriac ens permet entrar-hi per un costat i un pontet amb baranes
de troncs que travessa un petit xaragall ho fa per l'altra banda.
La font consisteix en un mur frontal de pedra lligada, d'un metre
d'alçada
per uns tres d'amplada, amb brocada metàl·lica, bancada de pedra a
banda i banda de la mateixa i petita era de terra amb límit de pedra.
L'aigua cau a un bassal quadrat de pedra situat per sota del nivell del
sòl i desguassa al torrent. A l'esquerra del frontal podem observar una
rajola de ceràmica amb el nom de la font, l'any de la seva restauració
i un dibuix representant un simpàtic esquirol.
De cara a la font, continuem pel camí que s'enfila per la
dreta, que més endavant ens deixa en un altre camí més ample. En
arribar a aquest nou camí, hem de seguir cap a l'esquerra, que ens
porta a una zona més ampla que forma una petita plaça on hi aparquen
aquells que hi arriben en cotxe; la plaça està presidida per una vella
i gran alzina. A la part alta de la petita plaça, surt un camí amb una
gran pedra al mig; seguint-lo ens trobem amb la font del Grup .
Es troba al camí que arriba a la font del Ferro, a
uns 25 metres per sota d'aquesta.
Simpàtica font i perfectament
integrada al paisatge, erigida a peu de camí. Està feta en un muret en
angle recte que fa de respatller a dos petits bancals situats a cada
costat. L'aigua brolla per un tub metàl·lic i cau en una pica rodona
arran de terra. Al bancal de l'esquerra hi ha gravat el nom dels
integrants del Grup de Fonts d'Argentona.
La seva aigua prové d'una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua
es
perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar
l'aigua. La font porta el nom del Grup de Fonts d'Argentona, actiu des
de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de
fonts. Aquesta la van construir l'any 1993.
Seguim pujant uns 25 metres i arribem a la bonica zona on hi
ha les runes de l'antiga caseta de la font del Ferro .
Una de les fonts més boniques de la Serralada.
Localitzada per sota
del camí que puja al Castell de Burriac i a tocar del torrent homònim,
uns 25 metres per damunt de la font del Grup. Per aquest lloc hi
passava el camí vell per pujar al Castell de Burriac; era i és punt de
partida de molts excursionistes que agafen l'aigua per fer el camí.
La font presideix un conjunt format per un seguit de terrasses
esglaonades amb bancs de pedra per seure, raconets amb taules de pedra
i tot envoltat d'una vegetació exuberant que ens convida a passar-hi
una estona.
L'edifici que allotja la font data de l'any 1924, substituint un
d'anterior del 1899. És una construcció de pedra, de planta
rectangular, d'uns quatre metres d'amplada, per sis de fons i uns tres
d'alçada, sense coberta. Cal destacar-ne la bonica façana de pedra i
maó vist, amb caràcters modernistes; té una gran portalada mig
el·líptica, dues finestres de forma singular amb enreixat de ferro,
voladís amb teules de ceràmica verda i capçalera amb rajoles blaves.
Dins la caseta, a la paret del fons, hi trobem dues sortides
d'aigua diferents; pel broc de ferro de l'esquerre raja aigua natural
"normal", i per l'aixeta de la dreta aigua ferruginosa (amb molt mal
gust, per cert). Ambdues aigües cauen a una pica rectangular d'obra. Al
capdamunt del frontal hi ha el nom de la font gravat en dues rajoles i
a sota a l'esquerra el típic mig càntir encastat a la paret,
característic de moltes de les fonts arranjades pels voluntaris del
Grup de Fonts d'Argentona. Dos bancals de pedra estan disposats al
llarg de les dues parets laterals que els hi fan de respatller.
Aquesta font també se la coneix com la font de Dalt. Va estar molts
anys completament abandonada, fins que el Grup de Fonts d'Argentona,
l'any 1995, van fer una important restauració de la font i del seu
entorn.
L'aigua d'aquesta font era considerada minero-medicinal,
s'embotellava manualment, ampolla a ampolla, es comercialitzava amb el
nom de Bellot i fou premiada amb la medalla d'or per la seva qualitat,
l'any 1888 durant l'Exposició Universal de Barcelona, tal com ho
demostra la rèplica del cartell penjat al frontal.
Ara agafem un corriol que surt de l'esquerra de la font i que
inicialment s'enfila seguint una torrentera, després planeja una mica;
en aquest tram obviem tots els corriols que trobem a la dreta,
nosaltres seguirem sempre els de l'esquerra. Finalment enllacem amb la
pista forestal que porta al Castell de Burriac; a la dreta pujariem al
castell, nosaltres
tombem a l'esquerra en sentit descendent. Durant
aquesta baixada gaudirem de bones vistes del Montseny i el Corredor.
Cal estar atents, al cap d'uns 250 metres ens desviem de la pista
forestal i prenem un petit corriol a la dreta, alçat una mica respecte
la pista. El nou corriol segueix en sentit llevant per dins d'un bosc;
al principi puja una mica, després descendeix. Passem pel costat d'un
filat on dins hi ha un dipòsit d'aigua, deixem un caminet a la dreta,
fem una ziga-zaga i arribem a una bifurcació. Ara girem a la dreta, als
pocs metres veiem una cova de vinya a mà dreta i uns metres més
endavant, a l'esquerra, unes escales ens condueixen a la font de la
Puput.
Localitzada al veïnat de
Lladó, a dalt del xaragall de la
Puput. Font de pedra, coberta en forma de
capelleta. Al mur de la dreta
hi ha una ceràmica amb el nom de la font i el simbol del Grup de Fonts
d'Argentona, un càntir de terrissa negra partit per la meitat. Es troba
envoltada de pins, esbarzers, roldors i canyes. Aquesta és una altra
deu molt coneguda per la qualitat de l'aigua.
Retrocedim fins l'última bifurcació, continuem pel camí en
sentit
nord fins enllaçar amb el carrer de la Soleia, tot baixant fins a un
carreró que trobem a la nostra dreta (carrer d'en Pau de la Font) que
seguim. Quan el carrer d'en Pau de la Font gira fort a l'esquerra,
nosaltres seguim per un camí que va cap a la dreta, seguint la riera de
la Puput. A uns 150 metres ens trobem amb la font d'en Míliu.
Es troba a la llera del
torrent de la Puput, 50 metres en
línea recta més avall de la font de la Puput.
Està formada per una
estructura de pedra del país en angle recte, coberta, amb dos bancals a
banda i banda, i amb un rètol del Grup de Fonts amb el nom de la font i
amb la llegenda que fou restaurada el 1994. Està envoltada d'alzines.
Desfem el camí arribant al carrer d'en Pau de la Font i que
seguirem cap a la dreta tot baixant fins arribar a l'entrada del parc
de la Font Picant. Una vegada a l'esplanada de la font, hi accedirem
seguint per l'avinguda que ens porta fins la font Picant .
La
font més popular d'Argentona, emplaçada dins l'àrea de lleure que porta
el seu nom, situada als afores de la vila pel sud, al final del carrer
Torrent de Mada (no confondre amb el carrer del Torrent de Madà). S'hi
accedeix fàcilment seguint els rètols informatius que hi ha dins el
nucli urbà. La font queda al final d'un bonic passeig arbrat, dins un
recinte arrecerat per un mur de pedra i tancat per un extrem mitjançant
un enreixat de ferro forjat, les portes del qual s'obren cada dia de 9h
a 18h. Entrant a mà esquerra hi trobem l'accés a la mina i enfront la
sortida d'aigües a través de tres aixetes: Per les dues laterals de
polsador raja aigua "picant", directa de la mina, que no ha perdut les
qualitats de "picant" que l'han caracteritzada tradicionalment i que li
han conferit renom i prestigi. De la bonica aixeta central raja aigua
tractada provinent de la xarxa municipal. Les aigües són recollides per
una pica allargada, tant ampla com ho és el frontal.
Sortint de la font agafem el primer carrer a la dreta i
després el primer a l'esquerra que és el carrer d'Antoni de Moragas i
Gallissà fins el final. Aquí tombem a l'esquerra, creuem la plaça
Ballot (al centre hi ha el Pi d'en Ballot) i continuem pel carrer de la
dreta, passeig del Baró de Viver; quan aquest passeig s'acaba continuem
pel carrer de Josep Soler on al final, a mà dreta trobem la font de
Lladó, l'última d'aquesta passejada.
Es localitza al final del
carrer de Josep Soler a tocar del
carrer de Lladó. Actualment no raja. La font està
integrada al mur d'una casa. De la paret de la font, enrajolada, surt
una aixeta de pulsador que deixaria anar l'aigua a una pica rectangular
de pedra picada amb un taulell a banda i banda.Tot el marc de la font
està rematat amb pedra.
Deixem la font a la dreta i girem a la dreta pel carrer de
Lladó que ens porta directament a la plaça de l'Església.
Inici i final de la passejada d'avui.
Acabada la passejada aprofitarem per conèixer diferents fonts
dins el nucli urbà d'Argentona.
La localitzem a la plaça del
Vendre. Es tracta d'una font
ornamental que no raja peró té el seu
interès. És una antiga bomba
manual d'aigua de ferro forjat amb una gran pica de pedra. Fou una
donació de la família Busquets-Gallego.
Situada al carrer Gran, davant
de Can Doro, prop de la plaça
de Vendre. Una de les fonts més
representatives d'Argentona, l'origen
de la qual es remunta al segle XV. La font actual és, però, del 1883,
reformada el 1958. A la part superior té una capelleta amb la imatge
del Sant. Per accedir-hi cal baixar unes escales. L'aigua brolla per
dos grans brocs i cau en una pica allargada d'un pam d'alçada que
descansa directament a terra. La queda integrada al mur i està rematada
amb pedra.
Es troba al parc de la masia
de Can Barrau, a la dreta de la masia. Font amb estructura de pedra,
bancal i una curiosa aixeta amb una maneta en forma de petxina.