Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-083 (Maresme)

Punts de referència:


Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona) - Font Picant d'Argentona - Font de les Oliveres - Font de la Cua Llarga - Font d'en Baló - Font del Llop - Castell de Burriac - Collet de Burriac – Àrea de lleure de la Font Picant.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
6,7 Km 1h 50' 92 m 383 m 439 m 439 m Fàcil A trams Si 4-11-12

Descripció:

L'excursió d'avui presenta una de les diverses ascensions que es poden fer al castell de Burriac, un dels monuments més emblemàtics del Maresme. En aquesta ocasió des de localitat d'Argentona i complementant la ruta amb la visita a algunes de les tantes fonts existents a la població.
    Començarem i acabarem a la Font Picant, famosa per la naturalesa de la seva aigua mineral gasificada. Inicialment ens dirigirem cap a ponent on coneixerem les fonts de les Oliveres, la de la Cua Llarga i la d'en Baló. Tot seguit farem cap el sud, passarem per la font del Llop i pujarem al Castell de Burriac pel dret. La tornada la farem pel collet de Burriac on ens desviarem a la dreta per uns senders menys freqüentats, deixarem el Turó del Oriols a la dreta, i acabarem altre cop a la Font Picant.
    Argentona és coneguda com la ciutat de les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral que solquen el municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca. Cal dir que en el terme municipal estan catalogades més de dues-centes fonts, però tristament molt poques tenen cabal d'aigua. Malgrat tot, des de l'esforç desinteressat de nombroses persones i entitats, com el Grup de Fonts d'Argentona, s'estan reconstruint moltes d'elles per tal de preservar aquest meravellós tresor cultural i històric que fa tant característica la vila d'Argentona.


Aproximació:

L'accés a Argentona el podem fer per la carretera C-1415c, coneguda com la carretera de Parpers, que uneix Granollers amb Mataró, o per l'autopista B-40, que uneix igualment el Vallès Oriental i el Maresme i també per l'autopista del Maresme que enllaça Barcelona amb Palafolls. Un cop entrem al nucli urbà d'Argentona anirem seguint els senyals que indiquen la "Font Picant", on aparcarem el cotxe.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.

Itinerari:

0 0h
0 Km
94 m 41.5473,2.3973 Àrea de lleure de la Font Picant (Argentona)
L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més important d'Argentona, amb més de 20.000 m². Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari on acudien a fer cures importants personatges de la burgesia. El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer. Al llarg del segle XX, fou un punt de trobada i esbarjo molt important, acudia molta gent (tant de la vila com d eles rodalies) per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia l'aigua picant. Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la. Durant l'any 2008 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de la font Picant i l'entorn que van reconvertir l'espai en una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s'hi. Acabades les tasques de rehabilitació s'han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d'aigua de la font Picant.

Podem començar visitant la font que dóna nom a la zona i que està a pocs metres, al final d'un passeig tancat per arbres a banda i banda.

1

98 m 41.5470,2.3969 Font Picant d'Argentona
La font més popular d'Argentona, emplaçada dins l'àrea de lleure que porta el seu nom, situada als afores de la vila pel sud, al final del carrer Torrent de Mada (no confondre amb el carrer del Torrent de Madà). S'hi accedeix fàcilment seguint els rètols informatius que hi ha dins el nucli urbà. La font queda al final d'un bonic passeig arbrat, dins un recinte arrecerat per un mur de pedra i tancat per un extrem mitjançant un enreixat de ferro forjat, les portes del qual s'obren cada dia de 9h a 18h. Entrant a mà esquerra hi trobem l'accés a la mina i enfront la sortida d'aigües a través de tres aixetes: Per les dues laterals de polsador raja aigua "picant", directa de la mina, que no ha perdut les qualitats de "picant" que l'han caracteritzada tradicionalment i que li han conferit renom i prestigi. De la bonica aixeta central raja aigua tractada provinent de la xarxa municipal. Les aigües són recollides per una pica allargada, tant ampla com ho és el frontal.
Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari on acudien a fer cures importants personatges de la burgesia. El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer. Al llarg del segle XX, fou un punt de trobada i esbarjo molt important, acudia molta gent (tant de la vila com de les rodalies) per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia l'aigua picant. Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la. Durant l'any 2008 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de la font Picant i l'entorn que van reconvertir l'espai en una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s'hi. Acabades les tasques de rehabilitació s'han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d'aigua de la font Picant.
L'àrea de lleure de la Font Picant forma l'espai verd públic més important d'Argentona, amb més de 20.000 m².

Comencem la passejada a la font Picant. Un cop vista la font seguim pel carrer asfaltat de l'avinguda Nostra Senyora de la Salut, seguim endavant. Uns metres més endavant, en el primer encreuament, a la nostra esquerra hi trobem el Pi d'en Ballot. Pugem per l'avinguda Nostra Senyora de la Salut i, al trobar el primer carrer, el passatge Ferraters, girem a l'esquerra. Continuem per aquest carrer i quan trobem el següent carrer, hem de girar a la dreta, tot pujant per l'avinguda Ferraters, fins al final. Acaba l'avinguda Ferraters, i arribem al carrer d'en Joan Grau i Giol, (sense asfaltar), i girem a la dreta per un caminet que vira cap a l'esquerra i s'introdueix en un torrent frondós. Tot seguint en direcció a muntanya, en uns 130 metres, arribem a una clariana on davant nostre apareix la font de les Oliveres.

2 15'
0,9 Km
152 m 41.5493,2.3881 Font de les Oliveres
La trobem quan el torrent de la Cua Llarga arriba al nucli urbà, a uns 150 metres de les primeres edificacions. Una bella construcció en forma de caseta, de planta rectangular, d'uns tres metres d'amplada per metre i mig de fons i dos d'alçada, tota ella treballada en pedra massissa de diferents característiques. El seu frontal queda endarrerit un metre respecte la façana a través d'una obertura rectangular, de la part de baix del qual brolla l'aigua per mitjà d'un forat i cau a un petit bassal arrodonit arran del terra que està empedrat. Al capdamunt un mosaic de rajoles amb el nom de la font, el del Grup i l'any de construcció esmicolat, emmarcat per pedretes. A banda i banda del brollador hi ha dos bancs per seure.
A l'exterior queda una bancada a banda i banda amb respatller i a la llinda d'entrada , fet amb pedretes, el nom del Grup i l'any de la restauració, 1991.
L'aigua prové d'una antiga mina que enriquia el llac de la masia de Can Ferraters. Ara és un xic escassa, però suficient per treure la set del caminant.

Davant de la font hi ha un camí que s'enfila pel mig de l'arbreda, i el seguim fins a trobar un camí que talla i que seguirem tot girant cap a la dreta. Deixem un camí a l'esquerra que s'enfila i seguim endavant. De seguida el camí fa un gir a la dreta i tot seguit ens desviem a l'esquerra per un camí que va vorejant el torrent que es troba a un nivell inferior. Arribem a un punt on s'enfila i seguim el camí cap a l'esquerra. Ens trobem a la nostra dreta amb la font de la Cua Llarga.

3 20'
1,2 Km
210 m 41.5496,2.3851 Font de la Cua Llarga
Es troba seguint el camí que passa per sobre la font de les Oliveres, paral·lel al torrent, amunt.
La primera construcció dels pioners del Grup de Fonts d'Argentona, construïda el 1986. Es tracta d'una construcció de pedra inserida al marge de la muntanya. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal mitjançant una obertura rectangular. Dins hi trobem un mosaic de ceràmica fet amb la tècnica del trencadís, de colors blau, blanc, verd i vermell. Al capdamunt del qual hi trobem una ceràmica amb el nom de la font, un faisà mascle pintats i signada pel Grup de Fonts d'Argentona. A la part de baix el brollador adquireix forma de cap d'home en relleu, l'aigua raja a través d'un tub que surt de la boca, cau a una pica allargada i desguassa per dos tubs situats un a cada extrem. A la paret de la dreta hi trobem dues rajoles de ceràmica; una amb l'empremta del Grup de Fonts i la inscripció Nadal 1986, l'altra col·locada el 1987 per un nét o néta d'un dels constructors, en Jaume.
Es diu que és una deu vergonyosa, ja que el seu emplaçament és recollit i l'aigua, quan n'hi ha, no fa gaire soroll.

Davant de la font el camí segueix pujant, després fa un gir a la dreta. Als pocs metres deixem un corriol a l'esquerra que s'enfila (després l'agafarem) i continuem endavant uns 70 metres fins una placeta on hi ha una taula de pedra al seu centre, al costat d'un micaquer. De la dreta de la placeta surten unes escales que baixen a la font d'en Baló, situada uns metres per sota de la placeta.

4 25'
1,3 Km
233 m 41.5497,2.3844 Font d'en Baló
Emplaçada en el veïnat de Lladó, sota la pedrera de Sant Hilari, gairebé a la capçalera del torrent de la Cua Llarga , sobre la font del mateix nom.
La font queda en un replà rectangular per sota del camí, a l'ombra d'un gran micaquer, acollida per una bancada a banda i banda, i pel frontal que la presideix. El frontal és una singular i bonica construcció d'obra arrebossada, amb un esgrafiat amb nervadures resseguit per un trencadís de colors. L'aigua raja per un broc d'acer inoxidable situat a la part baixa i cau a una llarga pica que descansa directament al terra.
L'any 2004 es va col·locar a la paret de la dreta un bonic mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font, l'empremta del Grup de Fonts i un dibuix representant un pagès conreant la vinya. Al seu costat hi ha un altre gravat emmarcat amb rajoletes blaves amb el nom del Grup i l'any de construcció de la font, 1989.
L'aigua neix en un greny de pedres de forma natural que després de la seva restauració el 1989 pel Grup de Fonts d' Argentona fou canalitzada per donar-li l'aspecte actual. El seu cabal és escàs ja que es tracta d'una de les fonts més enlairades i un punt privilegiat per gaudir de l'entorn. La vegetació es la pròpia del lloc degut a la proximitat de l'aigua, tals com esbarzers, roldoners, alzines, pins i curiosament un parell de micaquers que ombregen tan la font com una taula de pedra que trobem un xic més amunt de la font.
Antigament era molt concorreguda pels picapedrers de la pedrera de Sant Hilari que es troba just uns metres mes amunt de la font i pels pagesos que conreaven les vinyes properes. D'aquí en ve el nom doncs en Baló era el camperol que les treballava. Damunt la font, al camí, hi ha una taula de pedra a l'ombra d'un un micaquer.

Tornem a pujar a la placeta i desfem el últims 70 metres fins el trencall, ara a la dreta. Inicialment el corriol s'enfila força i va seguint unes marques de color groc. Al cap d'uns 250 metres, poc abans d'arribar a una pista ampla, s'acaba el camí que portàvem i també les marques grogues; aquí cal cercar un camí que queda a l'esquerra de la pista i que va en direcció ponent. Uns 75 metres més endavant deixem un camí a la dreta i uns 200 metres després en deixem un altre a l'esquerra. Pocs metres després creuem un camí ample que surt d'una pista encara més ample; des d'aquest punt, entre els dos camins amples, prenem un corriol que en un principi baixa en direcció sud-oest (a la dreta ens queda el Turó de Matacabres) i després s'enfila i es dirigeix cap el sud. Caminem durant uns 1,1 Km i, uns 80 metres abans d'arribar a la font del Llop, deixem un camí a la dreta. La font la trobem amagada a uns 10 metres a mà dreta del camí.

5 55'
3,2 Km
352 m 41.5418,2.3811 Font del Llop
    Es localitza a pocs metres del xaragall de la Brolla d'en Nadal, amagada a uns 10 metres cap el sud del camí que porta del turó de Matacabres a la pista que va d'Argentona a Cabrera. La font no és més que una cavitat al terra d'on goteja aigua per les parets interiors i forma una bassa d'un metre i mig de diàmetre.










Seguim endavant. Uns 150 metres després deixem un camí a la dreta i al cap d'uns 400 metres més abandonem el camí i prenem un corriol ascendent que surt del costat d'una torrentera. En pocs metres, abans d'arribar a la pista que va de Cabrera de Mar a Argentona, girem a l'esquerra per un camí que en poc menys de 200 metres ens torna a dur a la mateixa pista, ara sí que la creuem. Som en una explanada on hi ha un monument en forma d'una gran pedra allargada . De davant d'aquest monument surt un corriol que s'enfila per les roques i ens condueix a la porta d'entrada del Castell de Burriac.

6 1h 15'
4,3 Km
384 m 41.5375,2.3872 Castell de Burriac
    Bastit al segle XI al cim d'un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d'allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià. La seva alçada i l'emplaçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita. La torre de l'homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval. Des del capdemunt del castell podem gaudir d'unes immillorables vistes del Maresme.




Un cop visitat el castell baixem per les escales que porten a un camí ample, amb força pendent, que enllaça amb la pista que va de Cabrera de Mar a Argentona i que fem a la dreta. Seguim devallant per la pista durant uns 220 metres fins el Collet de Burriac.

7 1h 25'
4,9 Km
298 m 41.5390,2.3894 Collet de Burriac

Des d'aquí podriem continuar recte per aquesta pista fins al nucli urbà d'Argentona peró, per tal d'evitar la pista gran i la quantitat de gent que hi circula un diumenge al matí, ens hem estimat més agafar la variant que passa a prop del Turó dels Oriols i travessa Les Encantades. Així donç, ens desviem a la dreta i de seguida prenem un camí a l'esquerra assenyalat com "Turó dels Oriols". L'anem seguint, aviat deixem un camí a la dreta que puja fins el mateix turó, nosaltres continuem. Entrem en el bosc de Les Encantades on el camí queda totalment desdibuixat, peró anem seguint unes fletxes blanques, sempre en baixada. Finalment anem a parar a un carrer asfaltat que seguim a l'esquerra; quan el carrer fa un tomb a la dreta nosaltres continuem recte per un camí de terra. Als pocs metres girem a l'esquerra per un camí que s'endinsa de nou al bosc i uns 70 metres desprès n'agafem un altre a la dreta. Anem seguint aquest camí fins que ens apareix a mà esquerra un torrent bastant fons; aquí baixem pel torrent i anem a parar a un camí que talla i que fem a la dreta; sense deixar-lo ens porta directament a l'àrea de lleure de la Font Picant, on hem començat la caminada.

F 1h 50'
6,7 Km
94 m 41.5473,2.3973 Àrea de lleure de la Font Picant

Inici i final de la passejada d'avui.