Caminada I-087 (Vallès Occidental)
Punts de referència:
Serra de Sant Iscle (Sabadell) - Torre del Canonge - Ermita de Sant Vicenç de Jonqueres - Font de Jonqueres - Font de l'àrea de Jonqueres - Font del Socaire - Font de Can Pagès (2ª) - Font de la Tosca - Torrent de Colobrers - La Foradada - Font de Can Moragues - Pi de les Tres Branques - Ermita de Togores - Serra de Sant Iscle.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 9,3 Km | 2h 5' | 161 m | 265 m | 224 m | 224 m | Fàcil | Si | Si | 24-03-13 |
Descripció:
Aquesta passejada comença a la Serra de Sant Iscle, en el sector més oriental del terme municipal de Sabadell. Inicialment marxa en direcció ponent cercant el riu Ripoll cap a Sant Vicenç de Jonqueres. Seguidament anirem a cercar el torrent de Colobrers, que transorre per un lloc natural i espectacular amb gran varietat d'espècies vegetals, arbres de ribera, xops, saucs i plàtans. Finalment visitarem l'ermita de Togores i tornarem a la Serra de Sant Iscle passant pel Pi de les Tres Branques.
Durant la sortida tindrem l'oportunitat de conèixer les fonts de Jonqueres, del Socaire, de la Tosca i la de Can Moragues.
Aproximació:
La caminada la començarem al camí ral que porta de Ripollet a Castellar del Vallès, a la serra de Sant Iscle, molt a prop de l'entrada a Can Domènec. Hi podem accedir per la carretera C-1413a que va de Sabadell a Sentmenat.
Mapes:
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
234 m | 41.5726,2.1164Clica per veure'n la ubicació. | Serra de Sant Iscle (Sabadell) |
Som a la Serra de Sant Iscle, al camí ral que va de Ripollet a Castellar del Vallès. Aquest és un camí ramader i se’l coneix com el camí ral de la Serra. A l'alçada de Can Domènec trenquem cap a ponent tot cercant la Torre del Canonge.
| 1 | 10' |
0,9 Km |
211 m | 41.5718,2.1110Clica per veure'n la ubicació. | Torre del Canonge |
La masia està en estat ruïnós.
L’edifici, original del segle XII, té la teulada de doble vessant, està
orientat a l’est i conserva estructures enderrocades de l’antic celler,
cups circulars de vi, forn de pa, parets de tàpia, etc. La masia va
patir diferents transformacions i reformes, sobretot dels segles XVII
al XIX. El conjunt inclou una capella del segle XVII, situada a l'altre
banda del camí. El lloc era conegut com a Togores Jussanes.En aquest punt trobem un pal indicador, nosaltres continuem pel camí més ample que marxa en sentit sud-oest. 175 metres després anem a parar a una pista més ampla que ens talla i que fem a la dreta. De seguida deixem un camí a l'esquerra que entra en uns camps de conreu i una mica més tard un altre a la dreta. El recorregut va descendint, buscant el Riu Ripoll. Quan portem uns 500 metres caminats des de l'últim trencall, robem una petita esplanada amb una torre elèctrica a mà dreta. Aquí abandonem la pista i ens desviem a la dreta per un petit corriol que descendeix, passant entremig d'uns horts, i que ens porta a un camí ample que ens talla i que ressegueix el riu Ripoll pel seu marge esquerra, nosaltres el prenem contra-corrent. Als pocs metres creuem el riu per una passera. Un cop a l'altra banda del riu pugem per unes escales que ens porten directament a l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres.
| 2 | 30' |
2,4 Km |
181 m | 41.5695,2.1022Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Sant Vicenç de Jonqueres |
El conjunt de Sant Vicenç de
Jonqueres està format per l'edifici de l'església, que té adossada pel
costat de ponent la rectoria i pel costat de llevant i de migdia el
clos del cementiri. Cap document no permet datar amb certesa el moment
de la construcció de l'edifici. Així, el conjunt conserva elements
romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca. L'any 1992 es va
rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va
adequar l'entorn. L'antiga església s'ha cedit a una entitat d'interès
cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria s'ha
cedit a uns masovers i la planta baixa d'aquesta a un taller artesanal.Baixem per un camí empedrat deixant l'ermita i la masia-restaurant a la dreta. Als pocs metres ja veiem, a la nostra dreta la font de Jonqueres.
| 3 | 2,5 Km |
172 m | 41.5698,2.1016Clica per veure'n la ubicació. | Font de Jonqueres |
La trobem sota mateix de
l'ermita de Sant Vicenç de
Jonqueres. Un llarg mur d'obra, d'un metre d'alçada, fa de paret a la
font d'on surten tres brocs. L'abundant aigua que brolla és recollida
en una petita presa feta amb dos bancals de pedra de forma
semi-circular i desaigua al riu a través d'una llarga canal d'obra
oberta.Seguim pel mateix camí, a l'esquerra ens queda una depuradora. Creuem l'àrea d'esbarjo de Sant Vicenç de Jonqueres on ja veiem a l'entrada una font (41.5703,2.1017)Clica per veure'n la ubicació. d'aigua provinent de la xarxa municipal, tal com marca el rètol. Seguim davallant en direcció al riu, seguint el canal obert de l'aigua sobrant de la font de Jonqueres. Creuem altra cop la passera i continuem pel camí que hem deixat fa una estona i que marxa remuntant el riu, en sentit nord-oest, per la seva vora esquerra. A la dreta veiem unes basses artificials amb aigua depurada. Uns 500 metres més endavant, quan comencem a veure els primers horts municipals, ens desviem a la dreta, creuem un seguit d'horts i, quan aquests s'acaben, localitzem la font del Socaire.
| 4 | 45' |
3,5 Km |
192 m | 41.5735,2.0999Clica per veure'n la ubicació. | Font del Socaire |
Situada al Parc Fluvial del
Ripoll, darrera els horts del Prat Vell i sota el penya-segat que ha
format el riu en aquells indrets. Està adossada a la paret, entre unes
roques plenes de molsa. Al costat queda la mina, protegida per una
porteta de color verd. L'aigua brolla de forma generosa per una aixeta
de jardí.De la font estant agafem un caminet que surt en direcció ponent. Als 100 metres girem a l'esquerra i 75 metres després enllacem altre cop amb el camí que duiem. Anem fent camí, tenint sempre el riu a la nostra esquerra. Al cap d'uns 300 metres deixem un pont a l'esquerra que creua el riu. 50 metres més endavant el camí fa un gir cap al nord i ens allunyem del riu, anem cap a Can Garriga i Can Pagès. Uns metres abans d'arribar a la masia, a mà dreta, a peu de camí trobem una font que l'he anomenat Font de Can Pagès.
| 5 | 185 m | 41.5763,2.0951Clica per veure'n la ubicació. | Font de
Can Pagès (2ª) |
Trobem la font pocs metres
abans d'arribar a Can Pagès, a la dreta del camí, al marge dret del
torrent de Colobrers. La font no raja, sembla que l'han canal·litzat
uns metres més amunt. Està totalment construïda amb llambordes i té
forma d'arc romà. L'aigua rajaria per un forat a la part alta de la
paret de la font, cauria a una bassa arran de terre, s'escolaria per
sota de l'arc i desaiguaria al torrent. Desconec el nom d'aquesta font,
per tant l'he anomenat de Can Pagès, per la proximitat a la casa.Continuem pel camí fins Can Pagès, una antiga masia taverna convertida en restaurant. A la dreta de la casa s’agafa el sender del torrent de Colobrers, barrat amb una tanca de fusta per evitar l'accés a tot tipus de vehicles, incloses les bicicletes. Anem paral·lels al torrent, separant-nos de la llera en alguns trams. Els passos de creuament del torrent es fan mitjançant una sèrie de passeres o palanques de fusta que trobarem al llarg de tot el recorregut. El passeig és planer i molt agradable. Uns 200 metres des del començament del sender trobem la font de la Tosca i els Degotalls.
| 6 | 55' |
4,4 Km |
191 m | 41.5783,2.0959Clica per veure'n la ubicació. | Font de La Tosca |
La font de la Tosca ens
apareix com un brollador natural que es troba a la riba dreta del
torrent dels Colobrers, a uns metres del camí. La formació de la tosca
és un fenomen molt usual en els brolladors, als salts d'aigua i als
degotalls del torrent de Colobrers. La precipitació en forma de
carbonat de calci sobre les superfícies per on afloren, donen com a
resultat final una nova roca calcària anomenada tosca. Més amunt hi
trobem la formació de tosca, de gran bellesa i envoltada per alts càrex
coneguda com els Degotalls.Continuem avançant per l’espai natural del torrent de Colobrers, passant d'una banda a l'altra del torrent. No hi ha pèrdua, el camí està molt fresat.
| 7 | 196 m | 41.5792,2.0960Clica per veure'n la ubicació. | Torrent de Colobrers |
Espai d’un valor natural i
paisatgístic incalculable. També és anomenat de la Tosca o de Can
Pagès. A desgrat del nom duu aigua de forma contínua durant tot l'any.
Això fa possible l'excepcional qualitat del seu medi natural. Hi trobem
pollancres, àlbers, figueres, saücs, llorers, carolines i, sobretot,
plàtans plantats per l'home. La bardissa mediterrània és molt abundant
i arreu s'hi fa la cua de cavall, la menta borda, la sarriassa, els
joncs, les heures, els sanguinyols, les vidalbes, el lligabosc i també
les falgueres, la falzia i les molses.Anem fent camí fins arribar al meandre del torrent que formava abans de construir-se la Foradada. En aquest punt el torrent es bifurca i una part passa per sota la muntanya i l'altra en un petit rierol que ressegueix el promontori.
| 8 | 1h |
4,7 Km |
203 m | 41.5807,2.0960Clica per veure'n la ubicació. | La Foradada |
Aquest forat a la roca es va
fer a la paret fa aproximadament uns cent anys per tal de desviar el
curs de l'aigua i aprofitar les terres que formaven el meandre com a
zona d'horta. Amb aquesta intervenció es va fer un mur de contenció per
on salta l'aigua i passa per sota la roca excavada.Continuem disfrutant del passeig avançant pel camí. Al cap d'un 400 metres s'acaba el sender, creuem una altra tanca de fusta i anem a parar a una pista ampla que fem a l'esquerra (després ja anirem a la dreta). Continuem endavant uns 150 metres més fins la font de Can Moragues, que ens queda a l'esquerra del camí, en un revolt.
| 9 | 1h 10' |
5,2 Km |
218 m | 41.5838,2.0958Clica per veure'n la ubicació. | Font de Can Moragues |
És al costat del camí que des
de la carretera de Castellar va a Can Moragues, molt a prop del torrent
de Colobrers. L'aigua brolla generosament per un forat practicat en un
petit mur fet amb pedres de riu i és recollida dintre d'un gran
safareig de construcció medieval que hi ha a tocar de la font. L'aigua
sobrera del safareig desaigua mitjançant una gran canal oberta de pedra
al torrent. És una font molt concorreguda per la gent de la zona per
recollir aigua, malgrat que hi ha un rètol de l'ajuntament de Sabadell
avisant que aquesta aigua no és apta per al consum.Desfem els últims 150 metres i ara agafem la pista en direcció a Can Moragues Vell. Des de Can Pagès que estem resseguint el GR-97 i ara retrobem les marques vermelles i blanques (el tram de Colobrers no s'ha marcat per preservar l'entorn natural). A la nostra dreta queda el camp d'aviació de Can Moragues que voregem fins trobar el camí ral de Sabadell a Castellar del Vallès. Aquí prenem el camí ral en sentit sud. 500 metres més endavant, desprès de deixar a la nostra dreta una fita de terme que marca el límit entre els termes de Sabadell i Castellar del Vallès, agafem un desviament a l'esquerra en direcció sud-est. Al cap d'uns 500 metres podem observar el Pi de les Tres Branques.
| 10 | 1h 35' |
7,2 Km |
245 m | 41.5784,2.1071Clica per veure'n la ubicació. | Pi de les Tres Branques |
Continuem pel camí durant uns 350 metres més i arribem a l'ermita de Togores.
| 11 | 1h 40' |
7,5 Km |
234 m | 41.5765,2.1099Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Togores |
L'ermita de la Mare de Déu de
Togores va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció
romana. Té l'absis vuitavat que dóna a llevant, pel cantó de migdia
està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle
XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat
restaurada i ampliada. La dada documental més antiga que fa referència
al topònim Togores és de l'any 986, quan s'esmenta el lloc al Cartulari
de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri”
en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. La capella
en concret sabem que ja existia l'any 1323 i que, durant el segle XV,
va ser residència de monges. En aquella època la quadra de Togores
formava part del domini de Sant Llorenç del Munt. La Mare de Déu de
Togores s'hi venera des del segle XVII. Des de l'any 1922, cada any, en
arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.Des d'aquí prenem el camí indicat com a "Font de la Torre del Canonge", que marxa en direcció sud. Uns 400 metres més endavant abandonem el camí (que aniria a l'esmentada font, peró nosaltres ens vàrem equivocar, queda pendent per una altra vegada) i ens desviem a la dreta per un corriol que inicialment marxa en sentit sud-oest i després ho fa cap a llevant. Continuem per aquest camí que va a parar davant mateix de la Torre del Canonge (41.5718,2.1110)Clica per veure'n la ubicació. , per on hem passat a l'inici de l'excursió. Ara agafem el camí a l'esquerra, desfent el primer tram de litinerari, fins arribar de nou a la Serra de Sant Iscle, on hem començat la caminada.
| F | 2h 5' |
9,3 Km |
234 m | 41.5726,2.1164Clica per veure'n la ubicació. | Serra de Sant Iscle |
Inici i final d'aquesta caminada.