Caminada I-088 (Garrotxa)
Punts de referència:
Àrea de Santa Margarida (Santa Pau) - Font de Collelldamunt - Volcà de Santa Margarida - Ermita de Santa Margarida Sacot - Església de Sant Miquel Sacot - Font de Fontpobra - Àrea de Santa Margarida.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 9,6 Km | 2h 25' | 602 m | 891 m | 555 m | 555 m | Fàcil | A trams | Si | 28-03-13 |
Descripció:
Ruta circular que començarem a l'area de Santa Margarida.
Pujarem al cràter del volcà on podrem visitar l'ermita romànica i
seguirem en direcció sud-oest cap a Sant Miquel Sacot. Des d'aquí ens
enfilarem al castell de Colltort des d'on podrem gaudir d'unes
excel.lents vistes de la Zona Volcànica. A la la tornada, de camí al
volcà de Fontpobra, passarem per una fantàstica fagedal. Finalment
retornarem al punt d'inici envoltant el volcà de Santa Margarida per la
seva vessant est.
Aproximació:
Començarem la caminada a l'àrea de Santa Margarida que es troba a la carretera GI-524, que va d'Olot a Santa Pau.
Mapes:
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
623 m | 42.1477,2.5439Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de Santa Margarida (Santa Pau) |
El primer que fem és conèixer la font de Collelldamunt que ens queda a escassos 200 metres en direcció sud-est. Per accedir-hi creuem el parc seguint un camí ben marcat que ens porta fins unes escales. Només cal baixar-les i ens situem en una petita esplanada on trobem la font.
| 1 | 5' |
0,2 Km |
613 m | 42.1468,2.5458Clica per veure'n la ubicació. | Font de Collelldamunt |
Localitzem la font a pocs
metres al sud-est de l'àrea de
Santa Margarida, en una petita esplanada ben ombrejada. S'hi accedeix
per un caminet que més avall esdevé escales. La font queda a la part
baixa d'una paret d'obra encimentada que fa de mur de contenció d'una
terrasssa situada un parell de metres per damunt, on al fons hi trobem
la boca de la mina, d'obra vista. L'aigua està regulada per una aixeta
amb la maneta en forma de petxina i cau directament a terre. Aquest
entorn fou arranjat l'any 1992, tal com indica un rètol a l'entrada.Vista la font retornem a l'aparcament. Abans d'arribar-hi prenem un caminet a l'esquerra que ens porta a una pista que fem a l'esquerra, en suau pujada. Ja al començament d'aquesta pista podem veure la característica greda volcànica als seus marges. Uns 200 metres més amunt trobem una cruïlla de camins; agafem el de la dreta que continua pujant. Poc després passem per Can Caselles (42.1462,2.5427)Clica per veure'n la ubicació. , una casa de pagès en plena activitat. De seguida la pista es converteix en un camí arranjat, amb una mena de baranes baixes als marges fetes amb branques d'arbres. Més que un camí és un passeig, molt bonic i agradable, malgrat la pujada. Al cap d'uns 275 metres arribem a la part de dalt del volcà, amb un entremat de camins; el de la dreta voreja el volcà per la vessant nord, les escales que baixen és el camí més concorregut per baixar al cràter, nosaltres agafem el que queda a l'esquerra de les escales, no el de més a l'esquerra que no sabem on va a parar. Així donç continuem per aquest caminet que voreja el volcà per la seva vessant est. El camí passa per dins el bosc i en algunes clarianes podem veure, des de l'alçada, el cràter amb l'ermita dins. Després d'uns 300 metres girem a la dreta per un corriol amb forta pendent i relliscós que ens porta al cràter on podrem veure l'ermita de Santa Margarida Sacot.
| 2 | 25' |
1,7 Km |
689 m | 42.1420,2.5411Clica per veure'n la ubicació. | Volcà de Santa Margarida |
Volcà mixt, que tingué fases
eruptives de tipus estrombolià i freatomagmàtic. Aquestes darreres són
explosives, i la que va produir-se al de Santa Margarida va obrir, en
esclatar, un ample cràter circular, dins del qual hi ha l'ermita que
dóna nom al volcà. Tret del cràter, que és avui un prat, la resta del
volcà està recobert de boscos, alzinars a solell i caducifolis mixtos a
l'obaga.| 3 | 689 m | 42.1415,2.5417Clica per veure'n la ubicació. | Ermita de Santa Margarida Sacot |
L'ermita es troba situada al
mig del cràter del volca homònim. D’orígen romànic, destruïda pels
terratrèmols de 1427 i 1428 i reconstruïda l’any 1865.Des de l'interior del cràter un pal indicatiu ens assenyala el camí que seguim a continuació: "Sant Miquel Sacot". El camí voreja el volcà per dins i, a mida que pugem, anem veient l'ermita des de diferents angles. Al c(42.1317,2.5355)apdamunt del camí, a la dreta, deixem una casa de turisme rural i en aquest punt canviem de direcció, ara ho fem cap el sud-oest, seguint un camí més ample, assenyalat amb marques de color vermell. Uns 250 metres més endavant (hi ha una marca vermella damunt un petit pal a la vora del camí) abandonem el camí ample i tombem a la dreta per un camí descendent, inicialment estret, però que s'anirà fent més ample a mida que baixem. Anem fent ziga-zagues per dins el bosc durant uns 750 metres fins que anem a petar a un camí que ens talla i que fem a la dreta. Només 70 metres més endavant arribem a una pista forestal. La creuem i continuem per un corriol que surt davant nostre i que està assenyalat amb marques. 70 metres després ens trobem amb una trifurcació, nosaltres continuem recte, per una pista. De seguida deixem a la dreta un oratori dedicat a Sant Iscle (42.1396,2.5346)Clica per veure'n la ubicació. i una pista, també a la dreta, que va a Can Xel. Poc després abandonem la pista i ens desviem e l'esquerra per un sender (també assenyalat) que ja no deixem fins l'església de Sant Miquel Sacot.
| 4 | 1h |
3,7 Km |
641 m | 42.1392,2.5320Clica per veure'n la ubicació. | Església de Sant Miquel Sacot |
Situat a l'extrem occidental
del terme de Sant Miquel Sacot, que pertany al municipi de Santa Pau,
entre les serres de Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona
volcànica del sud-est d'Olot. Sant Miquel de la Cot, coneguda també com
a Sant Miquel Sacot apareix documentada per primera vegada l'any 1009,
quan va ser donada al monestir de Sant Pere de Besalú. Església de
planta romànica del segle XI, era possessió del monestir de Sant Pere
de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau. Durant els
segles XV i XVI la parròquia va passar penúries econòmiques, fins al
punt que en 1569 va haver de ser restaurada degut al lamentable estat
que presentava. Curiosament, a partir d'aquest moment la situació va
començar a canviar i a finals del segle XVII ja disposava de tots els
objectes de culte d'argent, quan dos segles abans eren de llautó.
L'església va ser ampliada i profundament reformada en estil greco-romà
característic del segle XVIII. Del temple romànic només es va conservar
la façana oest, integrada en la nova façana. Encara es pot veure el
traç de l'arc de mig punt de la porta d'entrada. Al seu damunt es
conserva una finestra de doble esqueixada. Coronava el mur un campanar
de cadireta de dos ulls, ara cegats.Ara seguim el camí encimentat marcat com a "Castell de Colltort" que inicialment marxa en sentit oest i està assenyalat amb marques grogues. Deixem a la dreta les ruïnes d'una antiga construcció just en el punt que el camí fa un gir cap el sud. Passem pel costat de tres cases. Ara el camí esdevé de terra, s'endinsa en el bosc i puja suaument. Quan portem fets uns 400 metres per dins el bosc trobem un pal indicador i ens desviem a la dreta per un corriol amb forta pujada, sempre seguint les marques de color groc. El camí és costerut peró gratificant. 400 metres més amunt arribem a la collada de Colltort (42.1317,2.5355)Clica per veure'n la ubicació. que fem a la dreta. A partir d’aquí, i durant uns 250 metres, una forta pujada ens espera fins el castell. Voregem grans pedres punxegudes i superem dues profundes bretxes que separen el penyal on reposa el castell de la resta de la carena.
| 5 | 1h 25' |
5,2 Km |
833 m | 42.1323,2.5327Clica per veure'n la ubicació. | Castell de Colltort |
Castell roquer, en ruïnes, de
la vall d'Hostoles (terme de Sant Feliu de Pallerols), al cim del turó
de Colltort, a l'extrem oriental de la serra del Corb. El castell és
esmentat des del 1017; havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell
de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro. La jurisdicció
passà a la senyoria d'Hostoles i, després, als Santapau; al s. XVII
formava part de la batllia reial d'Hostoles. Del castell, resten dues
parets. Des de aquí podem contemplar un impressionant panorama sobre
les valls de Santa Pau, Olot, Sant Iscle i més lluny, l’Alta Garrotxa i
el Pirineu.Desfem l'últim tram fins la collada de Colltort (42.1317,2.5355)Clica per veure'n la ubicació. . Ara prenem el camí a la dreta en direcció a "Fontpobra", també assenyalat amb marques grogues. Anem fent camí en direcció llevant, inicialment amb força pujada, després esdevé planer, a banda i banda meravelloses fagedes. Més endavant deixem el pla i anem davallant. Quan portem caminats uns 900 metres des de la collada trobem un pal indicador que ens indica que hem de girar a l'esquerra. El camí que vé a continuació segueix una singular torrentera, ja que les seves parets són totalment negres, degudes a la greda volcànica; estem sobre el volcà de Fontpobra. Uns metres més avall anem a parar a una pista forestal que puja al volcà. A l'altra banda, uns metres per sota, tenim la font de Fontpobra.
| 6 | 1h 45' |
6,5 Km |
818 m | 42.1278,2.5439Clica per veure'n la ubicació. | Font de Fontpobra |
Situada a l'esquerra del camí
que puja al volcà de Fontpobra, en una petita esplanada envoltada de
plàtans i acàcies. La font està adossada a la muntanya. L'aigua flueix
d'un forat a les roques, cobertes de molsa i heures, passa per un petit
canal obert practicat a la roca que acaba en un canaló de ferro;
després cau a terra formant un petit bassal i va a parar, a través d'un
rec, a un obi de pedra per al bestiar. Damunt la font hi ha una imatge
amb relleu de la Mare de Déu. És una bonica font en un entorn
agradable. Uns metres més amunt, on enllaça amb la pista ampla, podem
veure els marges del camí amb la característica greda volcànica
totalment negra, degut al volcà que dona nom a la font.Pugem els pocs metres que ens separen de la pista forestal i la seguim a la dreta, en direcció nord. Anem fent camí en descens, seguint sempre la pista, obviant altres camins que ens menen. Al cap d'uns 1,2 Km deixem una casa de pagès a l'esquerra i uns 250 metres després abandonem la pista (si seguissim tornariem a Sant Miquel Sacot) i girem a la dreta per un camí que porta al volcà de Santa Margarida. El camí entra dins el bosc. Només 150 metres després, en un revolt a l'esquerra, ens desviem a la dreta per un camí molt planer que voreja el volcà per l'exterior i per la seva vessant est. En uns 1,2 Km som a la primera cruïlla que hem trobat al començar la caminada. Només ens queda continuar recte i fer els últims 200 metres fins l'aparcament de l'àrea de Santa Margarida on tenim aparcat el cotxe.
| F | 2h 25' |
9,6 Km |
623 m | 42.1477,2.5439Clica per veure'n la ubicació. | Àrea de Santa Margarida |
Iinici i final d'aquesta excursió.