Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-098 (Maresme)

Punts de referència:


Plaça de la Vila (Premià de Dalt) - Font de Quatre Piques - Caseta dels Reis - Canal d'aigua - Font de Serviol - Can Riera - Ermita de Sant Mateu - Font de Sant Mateu - Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe - Església de Sant Pere - Plaça de la Vila.

[Font de Can Franquesa - Font de la bassa d'en Terrís - Can Berlanga/Mas Rosselló - Can Figueres/Museu de Premià de Dalt - Font de Can Figueres - La Sínia/el Vogi].


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
7 Km 2h 133 m 494 m 372 m 372 m Fàcil A trams Si 2-06-2013

Descripció:

Caminada per les inmediacions de Premià de Dalt, al Maresme, seguint una ruta editada pel Museu de la vila. L'excursió plantejada avui segueix, en el seu primer tram de pujada, l'anomenat Camí de l'Aigua, que és el corriol que parteix de la Riera de Sant Pere i arriba fins a la Font de Serviol, actualment tancada, punt de parada logística per pujar fins a Sant Mateu. Transcorre per l’obaga dels turons que tanquen la vall de Premià per ponent i ressegueix una canal d’aigua construïda per proveir-ne can Moles i can Cinto Manent. Durant aquest trajcte, si ens desviem del camí marcat, tindrem l'oportunitat de veure diferents mines d'aigua. A continuació farem cap a Sant Mateu on visitarem l'ermita i ens refrescarem a la seva font. La tornada al poble la farem passant pel poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.

Acabada la caminada iniciarem una ruta per la població, també avalada pel Museu de Premià de Dalt, que ens permetrà conèixer alguns del sistemes de captació d'aigua subterrània (La Sínia i els Pous) utilitzat a les terres baixes on el nivell de l'aigua es troba a poca profunditat.


Aproximació:

Prendrem la plaça de la Vila de Premià de Dalt com a punt de partida, tant de la caminada inicial com de la ruta pel poble que farem després.


Mapes:

WikilocClica per enllaçar amb aquest itinerari a Wikiloc.   GoogleMapsClica per enllaçar amb aquest itinerari a GoogleMaps.












Itinerari:

0 0h
0 Km
134 m 41.5074,2.3419Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Vila (Premià de Dalt)
    A la plaça de la Vila trobem l'ajuntament i la font de les Quatre Piques. L'ajuntament és un edifici projectat per Bonaventura Bassegoda el 1914. Pren com a referència la casa pairal catalana, amb un cos central de planta i dos pisos cobert a dues aigües, i dos cossos laterals de planta i pis coberts amb sengles terrasses. L'acabat combina l'estuc imitant carreus amb el maó vist que perfila les obertures, les impostes i el coronament.

 





1


134 m 41.5072,2.3419Clica per veure'n la ubicació. Font de les Quatre Piques
    Situada en un racó de la plaça de la Vila, a l'esquerra de l'Ajuntament. La font és un pilar quadrat de lloses de diferents colors, d'uns 175 Cm d'alçada i un metre d'amplada. A cadascuna de les quatre cares, a mitja alçada, hi ha una aixeta de polsador de llautó sota les quals una pica semi-circular de pedra picada collada a la seva corresponent paret. La font queda recollida per un mur, també de lloses, on hi ha un plafó ceràmic de Joan Guivernau.







Comencem a caminar per la riera de Sant Pere, sentit ponent durant uns 275 metres, fins l'alçada del número 187. Aquí ens desviem a l'esquerra per un corriol en pujada que s'endinsa al bosc, remuntant un torrent que permet observar l’erosió del granit pels efectes de l’aigua i la conseqüent formació dels característics tolls. Al cap d'uns 400 metres arribem a una petita cruïlla on ja veiem les primeres restes de la canal d'aigua. Abans de continuar pujant, ens desviem uns escassos 100 metres a l'esquerra per visitar l'anomenada Caseta dels Reis, visible des d'on som i on gaudirem d'unes bones vistes.

2
10'
0,5 Km
186 m 41.5061,2.3405Clica per veure'n la ubicació. Caseta dels Reis
    Concebuda com un pavelló de caça, és un petita construcció de planta quadrada i cúpula semiesfèrica que sobresurt en el perfil del turó d’en Pons. No fa massa anys, la nit de reis, hi havia la tradició que la mainada hi pujava fent xerinolla de tambors, xiulets i llaunes, doncs pensava que els reis hi feien nit.











Retrocedim els últims 100 metres fins la petita cruïlla anterior i, ara sí, prenem el camí que marxa en direcció nord-oest, deixant el torrent per on hem pujat a la dreta. El camí transcorre per l’obaga dels turons que tanquen la vall de Premià per ponent i ressegueix una canal d’aigua construïda per proveir-ne can Moles i can Cinto Manent. Aquest és el camí de Serviol que arriba fins la font del mateix nom, actualment tancada, punt de parada logística per pujar fins a Sant Mateu.

3


196 m 41.5067,2.3384Clica per veure'n la ubicació. Canal d'Aigua al camí de Serviol
    Ressegueix una canal que des de la font de Serviol baixava per la obaga de la muntanya fins abastir can Moles, cal Blanco i can Verboom. La font està clausurada.















Uns 400 metres més a ponent de la Caseta dels Reis creuem el primer aqüeducte (41.2280,2.3358)Clica per veure'n la ubicació. , anem veient trams de la canal i una mica més amunt el segon aqüeducte (41.2280,2.3358)Clica per veure'n la ubicació. . Passat el segon aqüeducte, el corriol desapareix per un mur de pedres caigudes, cal saltar-lo i continuar fent via seguint sempre la canal. Arribem a una clariana amb una pista que ens talla; a la dreta aniriem a la pedrera, a la magnífica formació granítica coneguda com el Cau de la Guineu o més recentment per les Roques de l'Ignasi i, més endavant, al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe. A prop d´aquest punt conflueixen els torrents del Bon Jesús i de Serviol que nodreixen el torrent de la Bassa de la Màdria. És el punt on neix la Riera de Premià la qual, des d’antic, ha configurat l’eix longitudinal de l’assentament humà.

Creuem la pista i continuem el nostre camí que segueix direcció nord-oest. Aviat deixem un corriol descendent a la dreta que baixa cap al llit del torrent i ens portaria al tercer aqüeducte, però nosaltres només l'hem de veure a la dreta, des de dalt, no l'hem de creuar. Seguim amunt. Durant el següent tram, si ens desviem una mica del camí marcat, tindrem l'oportunitat de veure diferents mines d'aigua.

    Les mines són galeries fetes per l'home per captar les aigües subterrànies i canalitzar-les fins al punt inicial que podia estar situat a quilòmetres del punt de captació. Van ser construïdes al segle XVIII sota iniciativa municipal o privada, per conduir les aigües fins a les fonts i els pous del poble i de les cases. Es començava a obrir la galeria des del punt situat a cotes baixes, reforçant parets i sostres a mesura que s'avançava per sota terra. Per la galeria corria l'aigua i de tant en tant, s’obrien pous en vertical, des de l'exterior fins a la mina. La construcció de les mines era molt costosa i arriscada, al mateix temps que requeria un manteniment i una neteja periòdics.
    El sistema d'explotació de les mines es repartia entre els diversos socis que participaven en la seva construcció. Es distribuïen les 168 hores de la setmana, sovint en funció de l'aportació de diners o també de la capacitat d'emmagatzar-hi l'aigua. Tot i així, l'adquisició i distribució d'aigua va ser una constant font de conflictes entre els socis i veïns, tal i com palesa, per exemple, el document de Concòrdia d'aigües de la font de la Cisa, de l'11 de febrer de 1637, trobada a la rectoria de Premià i transcrita pel notari Jaime Arus, l'any 1889.

    Cal destacar la transcendència d'aquestes mines, obres molt importants de l'enginyeria humana. El seu paper va ser tan vital, que bona part de la muntanya de Premià n'està solcat.


Continuem pujant. Uns metres més amunt trobem un cable d'acer a mà esquerra que ens ajuda a no relliscar. Al final del cable surt un petit corriol descendent que ens porta a la font de Serviol.

4
35'
1,9 Km
378 m 41.5119,2.3296Clica per veure'n la ubicació. Font de Serviol
    Situada al capdamunt del torrent de Serviol, a la vessant sud-oest del turó del Bon Jesús. Actualment la font es troba clausurada, només se'n pot veure un envà que la tanca. Anys enrere aquesta font proveïa d'aigua a diverses cases del poble a través d'una canal d'aigua.












Uns metres més amunt de la font anem a parar a un camí que ens talla i que prenem a l'esquerra, en sentit sud-oest. Aquest nou camí de seguida mor en un altre que ve de la torre d'en Baldiri i que agafem a la dreta. No deixem les marques del Meridià Verd i en uns 600 metres arribem a la pista de la Cornisa. Creuem la pista i seguim per un camí que marxa en direcció nord, seguint les marques del Meridià Verd. Uns 375 metres més amunt arribem a un camí ample que ens talla, a l'esquerra aniriem a Can Riera, que veiem a la distància.

5


485 m 41.5180,2.3257Clica per veure'n la ubicació. Can Riera
    Emplaçada a l'altiplà de Sant Mateu, prop de l'ermita. Gran masia del segle XVI ampliada i modificada durant el segle XVIII. D'aquella època és la façana, amb un coronament ondulat molt comú en època barroca. Es va conservar el portal, adovellat, de punt rodó. Als inicis del segle XX s'hi va afegir un cos lateral, la planta superior del qual forma una galeria oberta amb arcs de mig punt.








Nosaltres fem a la dreta i uns metres més endavant ja veiem l'ermita de Sant Mateu.

6
1h
3,2 Km
494 m 41.5167,2.3287Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Mateu
    Situada al cim del turó de Sant Mateu. La capella està documentada des de l'any 993.És un edifici romànic d'una sola nau coberta amb volta de canó, amb absis semicircular, que té finestra de doble esqueixada. En la restauració del segle XVI es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana, al revès del que és habitual, mirant l’ermita de front no es veu la campana. Al costat de la capella hi ha la casa de l'ermità. Per la diada de sant Mateu s'hi fa un tradicional aplec.



Continuem pel camí que passa per davant de l'ermita, en baixada pel mig del bosc. Uns 225 metres més avall anem a petar a un camí ample. El creuem i, davant mateix, sota el camí, queda la font de Sant Mateu.

7
1h 5'
3,5 Km
453 m 41.5188,2.3283Clica per veure'n la ubicació. Font de Sant Mateu
    El seu cabal està condicionat a les pluges. La paret de la font és un mur de pedra on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta arrebossada de ciment, amb un gravat fet amb rajoles de ceràmica amb la imatge i el nom del Sant. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua, mitjançant un tub metàl·lic, situat a dos pams del terre, per sota del nivell de l'esplanada; cal baixar dos esglaons de maons disposats en forma de semi-cercle per accedir al broc. Al seu davant hi ha una gran bassa.





Pugem el talús i reprenem la marxa pel camí que passa per damunt de la font, a l'esquerra, en sentit est. Obviant altres camins, al cap d'uns 500 metres arribem altre cop a la pista de la Cornisa. Ara seguim aquesta durant uns 225 metres , moment en que girem a la dreta per un camí que marxa en direcció sud. Uns 350 metres més endavant tombem a l'esquerra fent un gir de quasi 180º. Uns 250 metres després deixem un camí a l'esquerra, 175 metres més endavant un altre a l'esquerra i 100 metres després un tercer també a l'esquerra. Anem davallant durant uns 850 metres. Arribem a una àrea recreativa que ens queda a l'esquerra on localitzem el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe.

8
1h 45'
6 Km
261 m 41.5103,2.3379Clica per veure'n la ubicació. Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe
    No gaire lluny del poble i en un sector de fàcil accés hi ha les restes d'un poblat ibèric que degué tenir el seu moment de màxima puixança entre els segles V i III aC i que va ser abandonat cap al segle I aC. Situat a la falda d'un turó, el nucli estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell. Les excavacions iniciades als anys setanta del segle XX van descobrir les restes de diversos habitatges, un carrer empedrat, així com nombroses mostres de ceràmica.







Sortim de l'àrea recreativa, obviem una pista que surt davant nostre en pujada, i continuem per la pista per on hem vingut, ara a l'esquerra, avall, en direcció al poble. Als pocs metres el camí esdevé un carrer encimentat que de seguida passa per les primeres cases d'una urbanització de Premià de Dalt. Uns 550 metres després del poblat ibèric, a l'entrada d'un pronunciat revolt a la dreta, abandonem el camí que duiem i prenem el carrer Camí de la Costa que ens porta al carrer de l'Església i d'aquí a la mateixa església de Sant Pere, que aprofitem per conèixer.

9


145 m 41.5079,2.3414Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Pere
    La primera notícia de la parròquia de Sant Pere és del segle X. De la primitiva església romànica no n'ha pervingut cap vestigi ja que, al seu damunt, es va bastir l'actual temple, l'any 1588. És un edifici d'estil tardogòtic, que consta d'una única nau, amb capelles laterals, absis poligonal i campanar de torre, de planta quadrada. Va resultar molt malmès l'any 1936 i restaurat després de la guerra, però es va perdre del tot el magnífic retaule major, del segle XV.






Des de l'església només ens queda tornar per la Pujada de l'Església fins la plaça de la Vila on hem començat aquesta caminada.

F
2h
7 Km
134 m 41.5074,2.3419Clica per veure'n la ubicació. Plaça de la Vila

Inici i fi d'aquesta caminada.





Un cop finalitzada la caminada iniciarem una ruta pel poble per conèixer alguns del sistemes de captació d'aigua subterrània, la Sínia i els Pous, utilitzats a les terres baixes on el nivell de l'aigua es troba a poca profunditat. També podrem veure com aigües captades muntanya amunt mitjançant mines arriben fins el mateix poble; les fonts de Can Franquesa i de Can Figueres en son dos exemples.

10


124 m 41.5070,2.3429Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Franquesa
    Localitzem aquesta font a la part del darrera de la Societat Cultural Sant Jaume (abans Can franquesa), al costat d'una pista de pàdel i una de petanca. Hi podem accedir des del mateix bar o bé per unes escales metàl.liques que baixen des de la carretera de Premià. Actualment la font no raja per que està canalitzada cap una altra banda, però la mina, que és ben visible i està protegida per un enreixat, sí porta aigua; es pot veure com aquesta corra pel caneló que toca la paret que dóna a la riera de Sant Pere. De la font encara queda la canal que ve de la mina, els dos brocs, un damunt de l'altre, i la pica per on queia l'aigua. El safareig s'ha omplert de terra i fa les funcions decoratives d'una gran jardinera.
11


117 m 41.5067,2.3452Clica per veure'n la ubicació. Font de la bassa d'en Terrís
    Situada al passatge Cooperativa, 14. Darrera el mur que tanca la propietat, a la dreta de l'entrada al pati de la casa, es troba aquest brollador. L'aigua cau en una pica rectangular d'obra, després passa a un safareig i finalment a una bassa més gran habilitada actualment com a piscina. Tant el safareig com la bassa estan rematades amb petites rajoles verdes. Al frontal de la font hi ha una inscripció en una rajola de ceràmica "Aquí no es dóna aigua ni ...". La masia de Can Terrís on pertany està documentada des del segle XIV, té la façana fortificada amb decoració posterior de rajoles de ceràmica.
 
12


107 m 41.5042,2.3451Clica per veure'n la ubicació. Can Berlanga - Mas Rosselló
    Es localitza al carrer Llarg, 21. Encara conserva la complexitat del sistema de reg per a les hortes. Masia documentada des del segle XIV. El cos de llevant és el més antic. De simetria axial, porta dovellada i finestres gòtiques. Es van afegir diversos cossos destinats a funcions diverses.









 
13


108 m 41.5049,2.3468Clica per veure'n la ubicació. Can Figueres (Museu de Premià de Dalt)
    Situada a la riera de Sant Pere, 88. L'any 1994, l'Ajuntament va adquirir l'edifici i la finca que l'envolta i va projectar la seva rehabilitació com a casa de cultura i Museu de Premià de Dalt. Masia documentada des del segle XIII, formada per diversos cossos de diferent època. El cos central és el més antic, dels segles XIV-XV. Conserva el portal adovellat i dues notables finestres gòtiques, una finestra coronella i l'altra conopial, amb carasses esculpides. Els cossos laterals, amb porxo i balustrada, són del segle XVIII i XIX. Presenta una magnífica façana amb cos central i dos cossos afegits simètricament. Porta adovellada i finestres gòtiques. Bassa de ponent adossada al porxo amb la font de Sant Josep Oriol i el xiprer monumental.
14


108 m 41.5050,2.3465Clica per veure'n la ubicació. Font de Can Figueres
    Localitzem la mina d'aquesta font darrera de Can Figueres, actualment seu del Museu de Premià de Dalt. La mina es troba al mur que tanca la finca pel nord, sota l'actual carretera. L'aigua surt de la mina per una canal oberta i mena a una petita pica quadrada de pedra des d'on abasteix un bonic safareig en forma d'un quart de cercle. L'aigua sobrera alimenta una gran bassa allargada que queda just al costat de la façana de ponent de la casa. Al costat de la façana principal de la casa, davant d'un majestuós xiprer, tenim la font que rep l'aigua de la bassa i cau en una pica rectangular de pedra picada que descansa en un pedestal de pedres lligades. Al frontal hi ha un gravat enrajolat amb la imatge de Sant Josep Oriol sobre paisatge mariner; vaixell, el turó de Montjuic amb el castell i l´església de Santa Maria del Pi de la qual va ser beneficiat. La tradició popular explica que el Sant va fer nit a la masia.






























15


94 m 41.5036,2.3486Clica per veure'n la ubicació. La Sínia - El Vogi
    Trobem aquesta sínia al carrer del Vogi, entre un parc infantil i un complex esportiu.
    La sínia, també anomenada sènia, és una màquina per elevar o pouar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal amb bràçols, moguda per l’impuls d´un animal que volta. A ella, s'engranen les dents d'una altra roda vertical que en girar, mou una sèrie de catúfols de terrissa, disposats al llarg d'una cadena sense fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal•lada. Els pous on s'instal.laven sínies no tenien més de tres o quatre metres de profunditat; per tant, només es construïen en terres baixes, on l'aigua era molt superficial.
    Vogi és el recorregut circular que l'animal realitza per generar la força motriu que fa girar l'engranatge.