Punts de referència:
Bastanist (Víllec) - Font Freda - Santuari de la Mare de Déu
de Bastanist - Coll de Sit - Estana - Font i safareig de la Plaça
d'Estana - Església de Sant Climent- Mina d'Estana - Font de coll de
Pallers - Bastanist.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
8,9 Km |
2h 10' |
1.210 m |
1.510 m |
389 m |
389 m |
Fàcil |
Si |
Si |
10-08-2013 |
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
Plàcid itinerari, d'anada i tornada, que ens portarà del
santuari de
Bastanist al coll de Pallers tot passant pel bonic poble d'Estana, en
plena obaga de la serra del Cadí, dins dels límits del Parc Natural del
Cadí-Moixeró. El recorregut per aquest camí vell és molt interessant
per estudiar l'estructura de la borda pirinenca, amb l'aprofitament del
pendent, l'economia dels materials, la cort a baix i el paller amb el
petit habitatge a la part superior. La ruta segueix tothora els senyals
blancs i vermells del GR-150. La tornada serà
desfent el camí d'anada.
Trobarem aigua a totes les fonts descrites en aquest itinerari.
Aproximació:
El punt de sortida és l'indret de Bastanist. Per accedir-hi
cal
prendre la carretera N-260, que va de Puicerdà a la Seu d'Urgell, fins
al punt quilomètric 205, a la sortida oest del poble de Martinet, d'on
cal continuar per la carretera LV-4055, que travessa el Segre per un
pont. Just després de creuar el pont, es deixa la carretera i se'n pren
una altra de rural que surt a la dreta en direcció a Víllec. Uns metres
abans d'arribar a Víllec cal agafar una petita carretera asfaltada que
surt de l'esquerra i que ens porta al Bastanist en uns 3 quilòmetres.
Trobem un aparcament indicat en un prat enfront mateix d'on s'acaba la
carretera.
Recomanacions:
Ens trobem en una zona d'alta muntanya. S'ha de ser prudent i
estar preparat per un canvi de temps sobtat.
Itinerari:
Situat
en un paratge idíl·lic, Bastanist esdevé un indret
històric que malauradament no ha estat exempt de contrarietats
(saquejos, incendis, pas d'exèrcits, etc.). S'hi venera la Mare de Déu
de Bastanist, imatge bruna trobada sota un boix, segons la llegenda,
per un bou. Val a dir que la Mare de Déu actual és una reproducció, ja
que la verdadera va ser cremada durant la Guerra Civil. S'hi celebra un
aplec el primer diumenge de maig i hi ha una casa de colònies adossada
al temple, reformat (no sempre amb encert) en diverses ocasions.
Bastanist sempre ha estat relacionat amb la Mare de Déu, ja que no s’hi
han localitzat vestigis de qualsevol altre tipus d’assentament. És
tracta d’una de les Mare de Déus trobades a la comarca, envoltada per
una llegenda que la uneix a un boix: d’aquí el seu nom popular de Mare
de Déu de Bastanist o del Boix. La llegenda té diferents versions: en
una és trobada per un vailet de Víllec cap al segle VIII, encara que hi
ha qui diu que va ser al segle IX; en una altra és un pastor qui la va
trobar sota d’un boix, on l’havia destapada un bou. Aquell boix, segons
la tradició, es va conservar molt de temps i la gent li atribuí moltes
virtuts. Potser aquesta és la raó que molts pastors i gent que fan
estris de fusta, com culleres, salers etc., apreciïn molt la seva fusta
i sobretot la dels boixos de les rodalies del santuari. També lligat a
aquest arbust hi ha la creença que les noies que volen marit van a
Bastanist i “tiren el boix” a la Mare de Déu; si la toquen es maridaran
aquell any. La llegenda fa caure una nevada en ple estiu al lloc on
s’aixeca el santuari.
El primer que fem és visitar el santuari que tenim davant i la
font Freda que ens queda al darrera de la casa de colònies, a tocar del
riu, dins d'una zona recreativa.
Es
tenen notícies de l'església datades des de l'any 1322. A
la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 quan va ser
reedificada. De la seva època romànica només queda l'absis i una petita
part de la nau. Va sofrir greus destrosses per les tropes franceses el
1790 i el 1804 i va ser incendiada durant la guerra civil espanyola
l'any 1936. Reformant-se novament l'any 1949.
La
font s'emplaça dins d'un cobert fet de pedra calcària del
país relligada amb ciment, amb una teulada d'uralita sostinguda per un
embigat de fusta. Actualment el brollador està desplaçat del seu lloc
original. L'aigua cau generosament per un tub metàl•lic situat en un
racó del cobert a una pica de ciment. Sota del cobert hi ha un banc fet
de pedra. L'entorn és magnífic, dins d'una zona recreativa amb taules i
bancs de fusta, tot al costat del riu.
Un cop visitada la font pugem per unes escales amb els senyals
blancs i vermells corresponents al sender de gran recorregut GR-150
que
ens porten, passant pel mig de les instal.lacions de la casa de
colònies, a la porta del santuari, des d'on comencem la caminada. Ho
fem per un camí ample i planer que marxa en direcció ponent, anomenat
"Camí de les Bordes". De seguida
deixem a l'esquerra l'anomenada "Cova" on hi ha una imatge de la Mare
de Déu i pocs metres després, en un revolt a l'esquerra, abandonem el
camí ample i continuem recte per un camí més estret, seguint sempre el
GR-150. Uns 125 metres més endavant arribem a una
bifurcació que fem a
la dreta.
Tenim a la nostra dreta els prats de Bastanist, el camí
descendeix lleugerament fins que al cap d'uns 250 metres creuem el
torrent Fosc (42.3134,1.6819)Clica
per veure'n la ubicació.
i ens endinsem en un petit bosc.
Quan sortim del bosc som al prat de les Valls, vora les ruïnes de la
borda
de les Valls que ens queden a la dreta, fent camí en sentit nord-oest.
Uns 250 metres més endavant entrem en un ombrívol bosc de pi roig, just
en el moment que el nostre camí fa un tomb cap a l'est. 600 metres
després travessem el torrent de les Bordes (42.3145,1.6763)Clica
per veure'n la ubicació.
per un antic pont de pedra, amb vegetació
pròpia d'un
bosc de ribera. Remuntem
per l'altre vessant, en direcció
nord-oest, el bosc es va aclarint i
uns metres més enllà ens endint-se'm en una petita roureda. Uns 250
metres després de creuar el pont anem a petar a un revolt pronunciat
d'una pista ampla; a l'esquerra en baixada aniriem a la borda del Poncí
(la prendrem a la tornada), nosaltres fem a la dreta, en moderada
pujada. Un cop passat el revolt pronunciat la pista marxa en sentit
sud-oest durant uns 600 metres fins que mor en un altre pista, ampla
també, que ens talla i que fem a la dreta. Després d'uns 550 metres i
una gran llaçada deixem la borda del Baster a mà esquerra
(42.3137,1.6679)Clica
per veure'n la ubicació.
, i uns 125 metres més endavant estem al som al
coll de Sit.
Impressionant
panoràmica de la cara nord del Cadí.
Estem situats al coll de Sit, en el mateix sentit que duiem, a
l'esquerra ens queda el Cadí. Des d'aquí abandonem la pista ampla i
prenem un camí que surt a la nostra esquerra, entre pastures. El camí
està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-150.
de
seguida deixem un camí a l'esquerra que puja a coll de Pallers i
continuem pel camí marcat, amb tendència cap el nord-oest. Uns 425
metres de moderada pujada i creuem el torrent d'Estana (42.3163,1.6637)Clica
per veure'n la ubicació.
,
que queda sota el boscòs serrat de l'Obaga. A partir d'aquí ens queden
uns 600 metres de pujada per l'ample camí que ens porta directament al
bonic poble d'Estana.
Estana és el darrer nucli de població que trobem abans
d’arribar al peu del Cadí, així com el de més altitud, 1.496 metres.
Està localitzat entre les valls de Bastanist i del Quer. La vista de la
serra és esplèndida. Va tenir dues esglésies, l'actual parròquia de
Sant Climent i l'enrunada de Sant Joan del Bassot.
Entrem a Estana pel carrer Major, que ens talla. Seguim aquest
carrer a la dreta per visitar, uns metres més avall, la font amb el
safareig de la Plaça i l'església de Sant Climent.
Font
i safareig situats a la plaça del poble, sota una
teulada de teules a dues aigües sostenida per dues parets i un pilar de
pedres lligades. La font queda dins d’una de les parets, a l'interior
d'una petita volta de canó; l’aigua surt obrint una aixeta.
El safareig
queda al mig, consta d’una única bassa rectangular d’uns 3x2 metres
aproximadament, aixecada i feta amb pedra treballada. Per la part
exterior hi ha un abeurador disposat en angle recte amb una tanca
metàl.lica que el separa del safareig. El safareig sembla antic peró la
resta és de nova construcció o remodelació. Tot el conjunt es manté en
molt bon estat i és un lloc agradable, guarnit amb flors.
Compta
amb un sòlid campanar de torre. Va ser edificada
substituint una altra de més antiga i amb la mateixa advocació, que ara
és completament enrunada.Tanmateix, Estana tenia encara una altra
església, també enrunada, dita de Sant Joan de Bassot.
Un cop visitades la font i l'església fem enrere el carrer
Major, en direcció contrària, cap a la serra del Cadí. Deixem a
l'esquerra el carrer per on hem pujat des de coll de Sit, amb un pal
indicador. Al final del poble trobem a la dreta una altra font amb un
safareig i un peix de colors dins.
Es
localitza al capdamunt del poble, a la sortida del mateix
en direcció a Coll de Pallers. Es tracta d’una senzilla construcció
d’obra rematada tota amb ciment sota un cobert d’Uralita. A l’esquerra
hi ha la cisterna d’on surt una aixeta a un pam del terre. Fora trobem
un abeurador rectangular pel bestiar. Dins queden dos petits safareigs,
de costat, un per rentar i l’altre per esbandir.
Sortim del poble i continuem en el mateix sentit per la pista.
Uns 170 metres després deixem una casa a l'esquerra i de seguida, al
mur que tenim a la dreta i abans de l'entrada a Cal Banquer, hi trobem
una mina d'aigua, visible des del camí per una finestreta.
Es
tracta d'una mina situada dins del mur que serveix, tant
per retenir les terres com per canalitzar l'aigua cap avall del poble.
Podem veure-hi l'interior per mitjà d'una obertura en forma de finestra
a metre i mig del terra. Dins hi trobem una cisterna d'obra rematada
amb ciment i coberta amb volta catalana, amb un forat al sostre per on
hi entra la llum i un tub a la paret del fons per on raja l'aigua.
Sembla ser que és la mina que alimenta la font de Dalt, situada a uns
150 metres més avall. No conec el nom de la mina, de moment l'anomenaré
amb el nom del poble; agrairé qualsevol dada que em pugueu proporcionar
al respecte.
Continuem uns 300 metres més en la mateixa direcció i trobem
la font de Coll de Pallers, al costat d'una petita zona
d'esbarjo, punt culminant d'aquesta excursió, des d'on gaudim d'unes
excel.lents vistes de la cara nord de la serralada del Cadí.
És
als afores del poble, al costat del camí que porta al coll de Pallers.
És una font adossada a una paret seca feta amb pedra calcària del país,
amb un broll constant que per mitjà d’un tub de ferro omple el llarg
abeurador disposat en angle recte que l’envolta. Pel lloc on brolla
l’aigua es va construir una volta que hauria d’estar tancada, fent les
funcions de dipòsit de reserva. Davant, el terra és empedrat i s’ha
condicionat amb dues taules i bancs de fusta i amb un lloc per fer foc.
La tornada la fem desfent el mateix camí d'anada amb una única
variant: Quan som al trencall que porta a la borda del Poncí, el prenem
en direcció sud per veure ben de prop una borda, aixó sí, en
ruïnes. La
voregem deixant-la a l'esquerra, creuem un prat en sentit nord-est i
anem a cercar altre cop el camí que trobem a l'entrar al bosc. A partir
d'aquest punt només cal seguir el camí cap a la dreta i ens portarà a
Bastanist.
Punt de partida i final del recorregut.