Punts de referència:
[Font de Talló - Església de Santa Maria de Talló - Ermita de
Sant Serni de Coborriu de Bellver - Font del Capellà - Font de
l'Ingla].
Refugi dels Cortals de l'Ingla (Bellver de Cerdanya) - Font
dels
Cortals de l'Ingla - Font Freda de Baix - Font Freda - Cap del Ras -
Refugi dels Cortals de l'Ingla.
[Font de la Mata Negra - Refugi del Serrat de les Esposes -
Font del
Serrat de les Esposes - Font de la Muntanya de Riu - Font de les
Rentadores - Església de Sant Joan Baptista de Riu].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 7,6 Km |
1h 45' |
1.604 m |
1.768 m |
201 m |
201 m |
Fàcil |
A trams |
Si |
13-08-2013 |
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
La sortida plantejada avui agrupa dues excursions ben
diferenciades: La primera és un recorregut en cotxe travessant bona
part de la baixa Cerdanya per una pista forestal que comunica Talló amb
Riu de Cerdanya; començant a Talló, creuant la vall de l'Ingla, passant
pel refugi dels Cortals de l'Ingla, el collet de Font Freda, la Mata
Negra, el refugi del Serrat de les Esposes i acabant a la població de
Riu de Cerdanya. La segona excursió és una petita caminada que farem a
la meitat de la primera; s'iniciarà al refugi dels Cortals de l'Ingla i
ens portarà a Font Freda i al mirador de Cap del Ras per retornar altre
cop al refugi dels Cortals de l'Ingla on reanudarem el recorregut final
en cotxe.
Aproximació per a la caminada:
Començarem la caminada als peus del refugi forestal dels
Cortals de l'Ingla. Per accedir-hi ens aproparem a la població de
Bellver de Cerdanya per la carretera N-260. Un cop aquí farem cap a
Talló, un petit nucli de població a 1 km al sud de Bellver de Cerdanya,
on aprofitarem per visitar la font de Talló i l'església de Santa
Maria. Des d'allà agafarem la pista forestal que segueix el traçat del
GR-107 (Camí dels Bons Homes) en direcció sud i és
apta per vehicles. A
uns 1,4 Km de Talló trobarem a l'esquerra l'ermita de Sant Serni de
Coborriu. Continuarem recte, direcció sud, sempre per la pista forestal
que està en molt bon estat. Anirem remuntant la vall de l'Ingla,
paral.lels al riu Ingla, passant pel congost de l'Ingla, la font del
Capellà i la font de l'Ingla. Arribarem a una cruïlla de camins amb un
monument de ferro i pedra; en aquest punt prenem la pista de l'esquerra
que segueix pujant, allunyant-nos del riu Ingla i fent ziga-zagues
durant uns 3,5 Km fins arribar al refugi dels Cortals de l'Ingla on
estacionarem el vehicle i començarem la caminada.
És
situada al sud del turó de Monterròs, entre la carretera
que des de Bellver porta a Pi i la que ho fa des de Talló. És una font
sota una construcció de volta feta amb pedra calcària local, amb dues
finestres a cada costat, sota les quals hi ha uns bancs de fusta. Sobre
la font, amb un brollador de ferro, hi ha un oratori amb la reproducció
de la Mare de Déu de Talló. A banda i banda hi ha unes poselles o
lleixes per a flors i espelmes dels devots. 
Segons la llegenda, la Mare de Déu va ser trobada per una
ovella que contínuament burxava el terra en un mateix punt; en
recuperar la imatge va brollar aigua i va néixer aquesta font, molt
estimada per la gent de la Batllia. 
La font de Talló és un element d’una de les tradicions més
antigues de la Cerdanya, encara avui conservada, de la qual estan molt
orgullosos els bellverencs. Una tradició d’un clar origen pagà que ens
parla del culte a la mare terra i a la fertilitat (aigua), idea que el
cristianisme va recollir i va representar en la figura de la Verge
Maria. El Dilluns de Pasqua Florida se celebra l’aplec de Talló a
l’església de Santa Maria de Talló, i a la tarda una vella tradició
dóna el privilegi als bellverencs de dirigir-se cap a la font
travessant els prats sembrats. Després de ballar per parelles el ball
pla cerdà davant de la font, de menjar coca i de veure vi dolç, es
balla una corranda en cercle, agafats de les mans i girant d’esquerra a
dreta per, segons la tradició, donar fertilitat. Després es repeteix la
corranda enmig dels camps. La llegenda explica que, una vegada, el seu
propietari no va deixar passar ni ballar les corrandes; aquell any no
va collir res d’aquells camps.
Coneguda
com “la catedral de la Cerdanya”. Documentada des
del segle X, va ser una de les esglésies més importants de la Cerdanya
fins al segle XIII. Té una planta trapezoïdal de dimensions notables i
un absis semicircular flanquejat per la sagristia i el campanar de
torre. L’absis, ornat amb un fris d’arquets sobre mènsules, és del
segle XI. La nau és més tardana i presenta exteriorment uns inusuals
contraforts semicirculars. La volta original no s’ha conservat. El
campanar és de finals del segle XVII. Cal destacar la porta, que
conserva la ferramenta original, i la Mare de Déu, talla del segle XIII
restaurada durant el XIX.
Edifici
consagrat el 1137 substituint una capella
anterior. Consta d'una nau capçada amb un absis semicircular i s'ha
conservat amb molt poques modificacions fins als nostres dies. Els murs
són llisos, amb la pedra ben treballada. La porta es troba en una paret
lateral. En un dels seus brancals hi ha gravada la figura d'un orant.
Localitzem
aquesta senzilla font a la dreta de la pista pista
forestal que remunta el riu Ingla, uns 300 metres després de creuar el
congost de l'Ingla en sentit sud i un quilòmetre abans d'arribar a la
font de l'Ingla. La trobem a peu de camí. 
Són
dues fonts situades a uns
10 metres de distància una de l'altra, ambdues brollen d'un tub
metàl.lic clavat a unes pedres del marge de la muntanya, envoltades de
vegetació. A la primera d'elles, la que queda més al nord, l'aigua cau
en una petita basseta formada en una pedra a mitja alçada i
posteriorment cau al terra. L'aigua de l'altra font, la de més al sud,
cau en un forat practicat a unes pedres, tot cobert de molsa, i surt
per sota, arran de camí. L'aigua de les dues creua la pista i desguassa
al torrent, que queda a pocs metres a l'altra banda del camí.
Està
localitzada al centre de la vall, al costat de la pista
que remunta la vall de l’Ingla, en un eixamplament de l’espai natural
on s’ha creat un espai tancat d’esbarjo, amb taules i graelles cobertes
per fer foc. La font és de factura relativament recent, amb pedra del
lloc, i el seu broll raja contínuament sobre una reixa on es canalitza
l’aigua fins al torrent de l’Ingla, situat al davant. Sota la font hi
ha la captació de l’important doll d’aigua que nodreix Bellver. A banda
i banda s’han construït uns bancs de pedra. La font està molt ben
senyalitzada i es troba en el recorregut cap al coll de Pendís (1.780
m), un dels menys elevats per sortir de la Cerdanya cap al sud. Aquesta
singularitat ha provocat que al llarg de la història hagi estat una via
important de circulació.
Itinerari de la caminada:
Petit
refugi de muntanya, guardat, que pertany al poble de
Bellver de Cerdanya. Situat al bell mig de la Vall de l’Ingla, dins del
parc natural Cadí-Moixeró, envoltat per un meravellós bosc i amb vistes
al Puig-Pedrós i a la vall d’Engorgs.
Estem situats als peus del refugi dels Cortals de l'Ingla on
iniciem la caminada per un camí que surt de la dreta del mateix refugi
i marxa en direcció nord-est, seguint les marques blanques i vermelles
corresponent al GR-107. A només uns 40 metres
trobem una font a la dreta i un antic refugi a l'esquerra.
Emplaçada
dins les instal.lacions del refugi dels Cortals de
l'Ingla, a uns 40 metres al nord-est del mateix i al costat d'un bonic
i antic refugi. La font és un muret de pedra lligada del lloc, de forma
semi-circular, d'un metre d'alçada per dos d'amplada, que li fa de
frontal. L'aigua rajava per un forat practicat al mig del muret i queia
a un bassal format per unes pedres que tanquen el mig cercle del mur. A
banda i banda, a menys alçada que el mur, hi ha unes lleixes i a la
dreta un bancal de pedra.
De la font estant pugem per unes escales que surten entre la
font i l'antic refugi i que esdevenen un bonic sender, seguint tothora
el senyals vermells i blancs. Inicialment marxem en sentit est, després
anirem cap el nord-est i finalment encararem en direcció nord-oest. El
camí és agradable de fer, força planer i molt ombrívol, trancorre
sempre per dins el bosc. Al cap d'uns 1,2 Km arribem a una bifurcació
que fem a la dreta. A partir d'aquí el camí s'eixampla una mica, amb
lleugera pujada, seguint per dins el bosc inicialment en sentit est.
Uns 250 metres més endavant el camí fa un gir a nord-est. Uns 250
metres més enllà trobem una font a la dreta del camí, és la primera de
les dues fonts que trobem en aquest indret, naixement del torrent de la
Font Freda. Aquesta és la font Freda de Baix.
Emplaçada
a uns 400 metres al sud-oest del collet de Font
Freda, uns 90 metres per sota de l'altra Font Freda. S'hi pot accedir
des de Riu de Cerdanya per la pista semi-asfaltada que puja al coll de
Pendís passant pel collet de Font Freda, o bé des de Bellver de
Cerdanya per la pista forestal que remunta la vall de l'Ingla i segueix
cap el refugi dels Cortals de l'Ingla, el coll de Pendís i el collet de
Font Freda (una pista és la continuació de l'altra). Un cop al collet
de Font Freda, un camí que surt de la pista en sentit sud-oest ens hi
porta.
La font es troba en un espai enlairat respecte el camí i
tancat, per una banda amb barana metàl.lica i pilars de pedra, i per
l'altra amb un llarg mur semi-circular d'un metre d'alçada tot de
pedra. La part central del mur està més aixecada que la resta. Aquí
trobem la sortida de l'aigua mitjançant un tub clavat al mur, per on
l'aigua goteja i cau en una bassa rectangular feta amb les mateixes
pedres que el mur. Als extrems del mur hi ha dos bancals de pedra i al
costat del conjunt de la font hi trobem una petita zona arranjada amb
taules i bancs de pedra.
Continuem pel camí i uns 90 metres més amunt trobem l'altra
font Freda.
Localitzada
a uns 300 metres al sud-oest del collet de Font
Freda, uns 90 metres per damunt de la Font Freda de Baix. S'hi pot
accedir des de Riu de Cerdanya per la pista semi-asfaltada que puja al
coll de Pendís passant pel collet de Font Freda, o bé des de Bellver de
Cerdanya per la pista forestal que remunta la vall de l'Ingla i segueix
cap el refugi dels Cortals de l'Ingla, el coll de Pendís i el collet de
Font Freda (una pista és la continuació de l'altra). Un cop al collet
de Font Freda, un camí que surt de la pista en sentit sud-oest ens hi
porta. 
La captació de l'aigua de la muntanya és canalitzada per dins
d'un muret de pedra que acaba en una petita paret en angle recte.
D'aquí l'aigua brolla generosament per un tub acolçat i cau en un llarg
abeurador d'obra que a la vegada passa a un segon abeurador, tant llarg
com el primer, situat a continuació i a menor alçada. Al damunt de cada
abeurador hi ha un tub metàl.lic disposat longitudinalment, de cap a
cap i sostingut amb passamans de ferro. Desconec la funció d'aquests
tubs. En podem trobar un altre cas a la font del Gonec, emplaçada al
capdamunt de la veïna vall de Pi.
Seguim pel mateix camí i 150 metres després anem a parar a la
pista forestal que comunica el refugi dels Cortals amb el refugi del
Serrat de les Esposes i amb Riu de Cerdanya (és la continuació de la
pista per on hem vingut amb el cotxe). Prenem aquesta pista a
l'esquerra, en sentit nord, durant 150 metres. Som al collet de Font
Freda (42.3200,1.7987)Clica
per veure'n la ubicació.
. Ara ens desviem a l'esquerra per un camí
formigonat, de pendents suaus, de més d’un quilòmetre de llarg, que
discorre entre prats subalpins i boscos de pi negre i ofereix una
agradable passejada tot gaudint d’uns paisatges de muntanya
d’excepcional bellesa. L’itinerari culmina al mirador de Cap del Ras.
Cal destacar aquest últim tram de camí dons és dels pocs que està
adaptat per a persones amb movilitat reduïda.
Panorama
extraordinari de la vall de l’ingla, de la Batllia
de Bellver i de bona part de la Cerdanya. Disposa d'una àrea de lleure
amb taules adaptades per aturar-se a fer un mos. El seu accés des del
collet de Font freda està adaptat per a persones amb movililtat reduïda.
Retrocedim fins el collet de Font Freda i prenem la pista
forestal a la dreta, en sentit sud, que ja no abandonarem fins el
refugi dels Cortals de l'Ingla. De seguida deixem el camí a la dreta
per on hem pujat a l'anada des de la font Freda. Anem fent camí per la
pista, en lleugera pujada. Un quilòmetre més avall passem pel costat
d'una gran bassa de reg i uns 400 metres després arribem a una clariana
amb una cruïlla de camins; a l'esquerra aniriem al coll de Pendís i al
refugi Sant Jordi, nosaltres continuem recte avall. A partir d'aquí el
camí davalla fent ziga-zagues durant quilòmetre i mig. Arribem a una
clariana, deixem un camí a l'esquerra i un gran abeurador a la dreta
(42.3090,1.7925)Clica
per veure'n la ubicació.
. Només queden uns 170 metres per assolir el
refugi
dels Cortals de l'Ingla, on tenim estacionat el vehicle, i donem per
finalitzada aquesta caminada.
Punt i final d'aquesta caminada.
Acabada la caminada continuem amb el cotxe per la mateixa
pista forestal per on hem vingut, continuant amb el mateix sentit que
duiem amb el cotxe però en sentit contrari a l'últim tram de la
caminada, en direcció a Riu de Cerdanya. Una mica més enllà del coll de
Font Freda la pista esdevé encimentada. Passem per la font de la Mata
Negra, pel refugi del Serrat de les Esposes i farem cap a Riu de
Cerdanya on coneixerem la font de les Rentadores i l'església de Sant
Joan Baptista.
Es
troba a l'esquerra de la pista que puja de Riu de Cerdanya
al coll de Pendís, uns 750 metres abans d'arribar al collet de Font
Freda. La font està adossada al mur que sosté les terres de la muntanya
i que li fa de frontal. Del mur surt una pedra treballada en forma de
canal per on raja l'aigua que cau en un abeurador rectangular,
construït amb un recipient metàl.lic folrat amb pedra, igual que el
mur.
És
un refugi de muntanya, guardat, propietat de l'ajuntament
de Riu de Cerdanya, situat al pla de les Esposes, a peu de la pista
semi-asfaltada que va de Riu de Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6
quilòmetres del poble.
Trobem
la font uns metres per sota del refugi del Serrat de
les Esposes, ubicat a peu de la pista semi-asfaltada que va de Riu de
Cerdanya al coll de Pendís, a uns 6 quilòmetres del poble, dins d'una
zona recreativa amb taules i barbacoes. Un pilar pentagonal de pedra,
d'un metre vuitanta d'alçada li fa de paret a la font. L'aigua raja per
dues aixetes de polsador disposades en dues de les parets del frontal i
cau en les respectives piques d'obra, separades per una petita paret
mitgera.
Localitzem
aquesta font a la muntanya de Riu, a la dreta del
camí que puja al serrat de les Esposes, a uns 2 quilòmetres del poble,
tot just traspassada una tanca pel bestiar. La font són dos abeuradors
de plàstic units i folrats amb pedra lligada del país. A l'extrem sud,
la paret és més alta i fa de frontal a la font on es troba la sortida
d'aigua, integrada al mateix abeurador. Una pedra allargada corona el
frontal. Es tracta d'una senzilla font, pensada més com a abeurador que
com a font, però cal agrair que s'hagi construít amb rigor. De la font
estant es gaudeix d'excel.lents vistes de Riu i de la Cerdanya.
Finalment arribem al poble de Riu de Cerdanya.
Riu és municipi independent des de 1998. Se'l coneixia també
com Riu de Pendís i Riu de Pedra i durant l'edat mitjana va formar part
dels dominis del monestir de Cuixà. Es conserven alguns masos antics
però la major part de cases del poble semblen refetes en èpoques
tardanes, segle XVIII (època en que es va reconstruir l'església) i
XIX. Amb tot, forma un conjunt urbanístic força homogeni i restaurat
amb encert.
Localitzem
aquesta espectacular font al capdamunt del carrer
de la Font, que surt del darrera de l'església de Sant Joan Baptista.
La font està ubicada a la paret d'una casa que li fa de frontal, tota
de pedra, com és habitual a les cases de la comarca. Per cinc brocs
decorats amb caps de personatges, tots diferents, disposats
longitudinalment a uns 70 Cm de distància, brolla abundantment l'aigua
i cau en un llarg abeurador de pedra que descansa directament a terra.
En
una llosa hi ha gravada la data de 1860. L'aigua sobrera és
canalitzada per alimentar un gran safareig situat uns metres carrer
avall. És un dels elements de més tradició de Riu, davant s’hi balla,
per la Festa Major, la dansa de les Rentadores de Riu, en què les noies
representen el seu esbarjo després d’haver anat a rentar la roba.
L'actual
temple substitueix una antiga església romànica de
la qual no en resta cap vestigi. L'església actual és del segle XVIII.
Al portal hi ha la data de 1775. A l'interior hi ha un dels pocs
retaules barrocs que es van salvar de ser cremats el 1936. És de l'any
1754.
Aquí donem per acabada l'excursió d'avui.