Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-114 (Cerdanya)

Punts de referència:


Càmping Pirineus (Saneja) - Font de la plaça Major de Saneja - Font de Saneja - Font de Baix de Guils - Font de la Plaça de Guils - Església de Sant Esteve de Guils - Font del Mig de Guils - Font de Dalt de Guils - Font de la Canal - Camp de la Bassa - Font de la plaça Carolane - Ermita de Sant Fruitós d'Iravals - Església de Sant Vicenç de Saneja - Càmping Pirineus.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
13,6 Km 3h 5' 1.195 m 1.515 m 366 m 366 m Fàcil A trams Si 16-08-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Recorregut que sortint del càmping Pirineus ens permetrà fer un tomb pel triangle format per les poblacions de Saneja, Guils de Cerdanya i la Tor de Querol. L'objectiu de l'excursió d'avui és conèixer un camí que porta del camp de la Bassa, situat a la capçalera del torrent de Fontfreda, fins a la Tor de Querol.

Sortirem del càmping Pirineus i farem cap a Saneja, passarem per la Font i continuarem, pel camí de les Costes, fins al poble de Guils de Cerdanya on visitarem diferents fonts i l'església de Sant Esteve. Des d'aquí ens aproparem al camp de la Bassa, ja a la part francesa, resseguint el canal de Sant Pere. Baixarem a la Tor de Querol per un entretingut i ombrívol corriol que passa sempre pel mig del bosc. La tornada la farem visitant l’ermita de Sant Fruitòs d’Iravals, atravessant les instalacions del complex de vacances d’Iravals i finalment visitant l’església de Sant Vicenç de Saneja.

Anirem trobant diferents fonts al llarg del recorregut.


Aproximació:

Iniciarem la sortida a l’entrada del càmping Pirineus, situat al Km 2 de la carretera GIV-4035 (carretera de Guils de Cerdanya), un centenar de metres abans d’arribar a Saneja.



Itinerari:

0 0h
0 Km
1.195 m 42.4432,1.9062Clica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus (Saneja)

Sortim de l’entrada del càmping Pirineus i fem a la dreta pel voral de la carretera que puja a Guils de Cerdanya, direcció Saneja. Al pocs metres abandonem la carretera i seguim per un carrer que surt davant nostre en pujada, cap el nucli urbà de Saneja. A la dreta deixem uns apartaments amb un magnífic desmai al seu jardí, un camí que porta al riu d'Aravó o Querol i a cotinuació uns camps conreats; a l'esquerra ens queden unes cases. Entrem al poble de Saneja, obviem un carrer a la dreta, més amunt veiem l'església de Sant Vicenç i el cementiri al costat, però abans d'arribar-hi ens desviem pel primer carrer que trobem a l’esquerra. De seguida som a la plaça Major del poble on a mà esquerra trobem la primera de les fonts d'aquesta sortida.

1

1.211 m 42.4444,1.9023Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Major de Saneja
Actualment és una font decorativa, no raja. Està sota un porxo de fusta, tocant una de les cases de la plaça. La paret de la font és la mateixa que el mur de la casa, feta recentment de pedra del país; té una arcada quadrada de granit construïda al voltant del broc. La pica és la part més interessant, dons es tracta d'una pica rodona de granit, de mig metre d'alçada, que descansa directament a terra. No té broc, només un forat al frontal. Damunt de la font hi ha una pedra amb la inscripció 1888, possiblement l'any de la primera construcció. Fa pocs anys es va arranjar la plaça i es van construir les cases on ara la font està adossada; segurament en aquell moment es van col·locar els elements de la font com a decoració de la mateixa plaça.


Creuem la plaça i seguim recte, en direcció sud-oest. Pocs metres més endavant arribem a una altra plaça, aquesta més gran, on ja veiem davant nostre la Font de Saneja i darrera un parc amb gronxadors i bancs.

2 5'
0,5 Km
1.213 m 42.4441,1.9006Clica per veure'n la ubicació. Font de Saneja
Es una font natural, apreciada i tradicional, feta de pedra del país relligada amb calç. L'aigua brolla generosament per un tub de plàstic ubicat a l'esquerra de la font. Compta amb tres abeuradors de granit, de mides rectangulars que descansen directament a terra. La construcció, encara que austera, mostra la importància de la font. La paret frontal és feta de pedres relligades amb calç, i la coberta, per tres grans lloses de granit de les mateixes dimensions que els abeuradors que cobreixen, els quals estan separats per altres lloses de granit clavades verticalment i coronades per un bloc treballat, també de granit. Als extrems s'hi han utilitzat rocs de granit arrodonits, configurant un aspecte més rústic i diferent dels centrals. Un detall curiós és la presència, al costat, d'una gàbia de ferrar de granit, de la qual resten tres pilars.
Recentment l'ajuntament de Guils de Cerdanya, del qual és agregat Saneja, ha instal·lat cartells a diferents fonts del municipi advertint-nos que l'aigua no està clorada; al meu parer no gaire encertats dons desllueixen les fonts. En aquest cas el cartell està damunt mateix de la sortida d'aigua.






Ara agafem el carrer que surt de la dreta de la font. Obviem un primer carrer a la dreta que ens duria a l'església i uns metres més amunt anem a parar a un carrer que ens talla i que fem a l'esquerra. Aquest carrer ja no el deixem fins el final del poble on a l’esquerra queden unes cases de nova construcció. Aquí obviem un caminet planer a la dreta que porta a La Tor de Carol (per on tornarem després) i prenem un camí asfaltat i ascendent a l’esquerra. El camí que farem a continuació i que ens portarà fins el bonic poble de Guils de Cerdanya, és l'anomenat "Camí de les Costes". Inicialment puja força, en sentit nord-oest, entre conreus, durant uns 500 metres en que s’acaba l’asfalt i esdevé una pista de terra. En aquest punt, a l'esquerra del camí, hi trobem una fita de pedra que delimita Espanya i França. Continuem ara per la pista que segueix recte, en el mateix sentit, més planera però guanyant alçada poc a poc. Uns 350 metres més endavant obviem una pista a la dreta que també porta a La Tor de Carol i continuem endavant. Fem un parell de giragonses, sempre amb conreus a banda i banda, obviant qualsevol camí que entri als camps. Al cap d'uns 500 metres des de l'últim trencall trobem una cruïlla de camins amb un pal indicador; el camí de la dreta està assenyalat com a "Saint-Pierre" i ens portaria a la Tor de Carol passant per les restes de Sant Pere de Sedret i per Can Romeu, nosaltres continuem recte amunt, pujant un talús. Un cop salvat el talús el camí fa un gir a l'esquerra i s'aprima, marxant en direcció sud, en pujada. Uns 450 metres més amunt anem a parar a la pista asfaltada que puja a l'estació d'esquí de Guils-Fontanera que agafem a l'esquerra, en lleugera baixada i en direcció al poble de Guils de Cerdanya. Només 90 metres més avall, en un revolt de la carretera a l'esquerra, abandonem aquesta i seguim recte per un carrer que neix aquí i va en direcció al poble. Deixem unes cases a l'esquerra, creuem el torrent de la Mata de l'Ós per un pont i anem a petar al carrer Malet, ja al nucli urbà de Guils de Cerdanya. Prenem aquest carrer a l'esquerra, en baixada, per visitar la font de Baix que ens queda a escassos 60 metres més avall, en una cantonada a la dreta.

3 40'
3 Km
1.359 m 42.4481,1.8808Clica per veure'n la ubicació. Font de Baix de Guils
L’aigua brolla per un metàl.lic situat a la paret de la dreta de la font i cau en un abeurador rectangular de granit que descansa directament a terra. La font està coberta amb un sostre pla, tota ella construïda amb pedres relligades amb calç. Al damunt del broc d’aigua de captació hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa.










Ara farem un recorregut pel poble tot visitant diferents fonts que es troben dins el nucli urbà i també l'església romànica de Sant Esteve. Així dons tornem enrere pel carrer Malet, ara en pujada, fins arribar a la plaça Major on hi trobem la font de la Plaça de Guils.

4

1.375 m 42.4486,1.8794Clica per veure'n la ubicació. Font de la Plaça de Guils
D'aquesta font sempre brolla aigua per un tub metàl.lic collat a la part dreta del frontal. Compta amb dues cobertes de volta; sota la de la dreta hi ha la font i dos abeuradors de granit, sota la de l’esquerra hi ha un abeurador el doble de llarg que els altres dos. Els abeuradors, de mides rectangulars, estan aixecats del terra per una renglera de pedres. Tant la paret frontal com la coberta i les voltes estan fetes de pedres relligades amb calç. Al costat del broc d’aigua de captació hi ha una aixeta amb aigua de la xarxa.
Recentment l'ajuntament ha instal·lat un cartell, damunt mateix de la sortida d'aigua, advertint-nos que l'aigua no està clorada; al meu parer no gaire encertats dons desllueix molt la font.


Tenim la font a la nostra dreta. Comencem a caminar en direcció sud, girem a la dreta pel carrer del Mig, el següent carrer que trobem ho fem a l’esquerra i anem a parar al carrer Gomà, tombem a la dreta i a pocs metres ja trobem a mà esquerra l’església de Sant Esteve de Guils.

5

1.380 m 42.4479,1.8780Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Esteve de Guils
Consagrada l’any 1042 per Guillem Guifré, bisbe d'Urgell. És de planta rectangular amb absis semicircular i coberta amb volta de canó apuntada, més pronunciada a la part de la nau. A la façana de l'oest es troba el campanar de cadireta de dos pisos, al primer té dos grans finestrals i en el segon un de més petit.










Un cop visitada l’església i el cementiri continuem carrer amunt, a pocs metres a mà dreta queda la font del Mig de Guils.

6

1.386 m 42.4482,1.8776Clica per veure'n la ubicació. Font del Mig de Guils
La font està construïda en el mur de pedra d'una casa particular. L'aigua brollaria per un tub metàl•lic, ara aixafat, i cauria en un abeurador rectangular de pedra arrebossada que, a la vegada, enllaçaria amb un altre d'iguals dimensions situat a continuació. Els dos abeuradors descansen directament a terra. Malauradament no raja aigua de captació, però sí que raja aigua de la xarxa municipal per una aixeta de polsador situada al damunt.







Continuem pujant pel carrer Gomà, girem pel primer carrer que trobem a la dreta i que travessa el poble en direcció nord-est. Uns 180 metres més endavant enllacem amb el carrer del Mig, ho fem a l'esquerra. De seguida, al mig d'una placeta enjardinada, trobem la font de Dalt.

7

1.394 m 42.4500,1.8781Clica per veure'n la ubicació. Font de Dalt de Guils
No raja. La paret de la font és un petit muret d'una zona enjardinada de la part alta de la població. L'aigua brollaria per un tub metàl·lic i cauria en una pica rectangular que descansa directament a terra.













Estem situats al capdamunt del carrer del Mig, a la part alta de la població de Guils de Cerdanya. Uns metres més enllà, a l'esquerra, ja veiem un panell assenyalant-nos la font de la Canal, just al costat del torrent de la mata de l'Ós.

8 55'
3,7 Km
1.394 m 42.4503,1.8776Clica per veure'n la ubicació. Font de la Canal
La font és al costat dret del torrent de la Mata de l'Ós, adossada en una paret de contenció, de la qual surt un tub metàl·lic d'on raja, contínua i abundantment, aigua que cau en una pica de granit aixecada del terra per rocs del mateix material. Tot és cobert de molsa, cosa que denota la frondositat del paratge que, per trobar-se al costat del torrent, és de gran bellesa. Cal destacar-hi una vella paret que feia de dic de contenció de l'aigua del torrent, mostra de l'arquitectura de pedra seca tradicional. És una font important, ja que dóna aigua a altres fonts del nucli. Al costat hi ha la caseta de captació.





Donem per finalitzat el nostre recorregut pel poble de Guils i comencem la segona part de la caminada d'avui. Sortim de la font i prenem el camí asfaltat a l'esquerra (és la continuació del carrer del Mig) que marxa en sentit nord-est en lleugera pujada. A la dreta tenim una bona panoràmica del poble de Guils. Uns 500 metres més endavant deixem un mirador a l'esquerra amb un banc per seure i pocs metres després anem a parar a la pista asfaltada que puja a Fontanera. Nosaltres creuem la pista i continuem per un camí que surt davant nostre, força ample, amb lleugera baixada, que marxa inicialment en direcció nord i després fa un gir al nord-oest. Aproximadament 1 quilòmetre des de la carretera, després de creuar un rierol, anem a parar a una pista que ens talla; a la dreta baixariem a Can Romeu i Sant Pere de Sedret, nosaltres fem a l'esquerra, en suau pujada, en direcció nord-oest. El camí remunta el canal de Sant Pere, que ressegueix la línia limítrofa entre Espanya i França, i que portem a l'esquerra. A la dreta tenim bosc i a l'esquerra diferents conreus. Al cap d'uns 650 metres, en un revolt l'esquerra, obviem un camí a la dreta que segueix recte i ens duria a la Tor de Querol (a la tornada l'agafarem). En aquest punt el camí fa una petita marrada, deixem un camp a la dreta i uns 500 metres més endavant arribem a un prat on a l'entrada hi trobem un pas canadenc, és el Camp de la Bassa, punt culminant de l'excursió.

9 1h 35'
6,5 Km
1.515 m 42.4654,1.8677Clica per veure'n la ubicació. Camp de la Bassa

Avui el temps ens apressa i hem de tornar, no continuem endavant, tornem enrere desfent els aproximadamant 500 metres fins el revolt (ara a la dreta) on hem obviat l'últim trencall. Aquí prenem un caminet que surt a la nostra esq uerra i que s'endinsa en el bosc, inicialment en sentit nord-oest.

Aquest és el camí que preteniem conèixer en aquesta excursió. El camí és descendent, sempre per dins el bosc, ben fressat i fàcil de seguir, no hi ha pèrdua. Anem davallant. Uns 250 metres més endavant el camí fa un gir a la dreta, amb tendència al nord-est, amb alguna ziga-zaga, sempre en baixada. Al cap d'uns 300 metres creuem un rierol i deixem a l'esquerra una captació d'aigua en una petita construcció. De seguida arribem a una bifurcació que fem a l'esquerra. El camí segueix baixant. Uns 250 metres més endavant el camí fa un gir a l'esquerra, en direcció nord-oest. 400 metres després torna a canviar la direcció, ara cap a llevant. Al cap d'uns 170 metres deixem un camí a l'esquerra que ens portaria al nord del parc Fluvial de la Tor de Querol i continuem endavant, amb el mateix sentit que duiem. Creuem un parell de rierols per damunt d'unes passeres de fusta. Uns 500 metres més enllà de l'últim trencall sortim finalment del bosc, el camí s'eixampla i esdevé una pista que circula paral.lela a la via del tren, que portem a l'esquerra. Anem deixant camps de conreu i de pastura a la dreta, la via del tren sempre a l'esquerra. Uns 900 metres després obviem a la dreta un camí que porta a la masia de Can Romeu i a Sant Pere de Sedret i pocs metres més endavant arribem al pas a nivell de la via del tren. Aquí ens desviem a l'esquerra, travessant el pas a nivell primer i el riu Querol després i entrem al poble de la Tor de Querol. Continuem pel carrer de Sant Pere durant uns 130 metres on girem a l'esquerra per un carrer que ens porta a la plaça Carolane on hi trobem una bonica font.

10 2h 25'
10,3 Km
1.251 m 42.4650,1.8888Clica per veure'n la ubicació. Font de la plaça Carolane
La font és una construcció quadrada feta de pedres grans de granit, situada sota el mur d'una casa. A la paret dreta hi ha el registre de la mina. El broc és un cap metàl•lic d'una cabra amb dues banyes, l'aigua surt per la boca de l'animal un cop s'ha premut un polsador i cau en una pica rectangular de granit que descansa sobre unes pedres. De l'esquerra de la font surt un llarg abeurador, també de granit. Damunt la font hi ha l'escut de la població gravat a la paret.







Si disposessim de més temps fariem un tomb pel nucli urbà i ens apropariem a l'església de Sant Esteve, a l'altra banda de la carretera, però avui no pot ser. Així dons, des de la plaça prenem el carrer Vell d'Espanya que surt davant la font en sentit sud-est fins el carrer Sant Pere altre cop. ara l'agafem en sentit sud fins el pas a nivell anterior que travessem. Un cop a l'altra banda girem a l'esquerra per un carrer ample, el camí d'Iravals. Uns 400 metres més endavant soa l'ermita de Sant Fruitós.

11 2h 35'
11,2 Km
1.245 m 42.4600,1.8938Clica per veure'n la ubicació. Ermita de Sant Fruitós d'Iravals
La parròquia d’Iravals apareix esmentada per primer cop a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X. Els segles XI i XII era la més important de la vall a la qual va donar nom Vallis Eraval (1047). Es tracta d’un edifici del segle XI d’una sola nau, de planta rectangular encapçalada per a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó. És singular el campanar d’espadanya de dos ulls, que no ocupa tota la façana de ponent.







Sortim del recinte de l’ermita i girem a l’esquerra, continuant pel carrer per on anàvem. Quan veiem les instal.lacions del complex de vacances tombem a l’esquerra i les travessem pel mig. Un cop passades, a uns 300 metres, agafem un corriol a l’esquerra que no deixem i que en uns 1,2 quilòmetres ens porta a la part de dalt de Saneja, on ja trepitgem asfalt. En aquest punt obviem el camí asfaltat de la dreta (és el camí de les Costes, per on hem trencat al començament, de camí cap a Guils) i seguim baixant pel carrer que condueix cap al centre del poble. Uns metres més avall, a mà esquerra, tenim l’església de Sant Vicenç.

12 3h
13,3 Km
1.216 m 42.4447,1.9033Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Vicenç de Saneja
La parròquia de Saneja és esmentada des del segle X. L'església actual és un edifici romànic d'una nau, capçada amb absis semicircular i diverses estances afegides en època tardana. L'absis, de tipus llombard, és del segle XI, mentre que els murs de la nau van ser refets al segle XIX. La porta duu la data de 1879, però conserva la ferramenta romànica original. El campanar de torre està fet amb grans carreus ben escairats a l'exterior i pedra sense treballar a l'interior. La part més alta es va refer el 1939.





Ara només queda continuar davallant el carrer, enllaçar amb la carretera i arribar al càmping.

F 3h 5'
13,6 Km
1.195 m 42.4432,1.9062Clica per veure'n la ubicació. Càmping Pirineus

Inici i final d’aquest itinerari.