Punts de referència:
Cortàs - Església de Sant Policarp de Cortàs - Coll de les
Comes - Font d'Éller - Església de Santa Eulàlia d'Éller - Pas d'Éller
- Església de Santa Maria d'Ordèn - Font d'Ordèn - Coll de Fans -
Dolmen de coll de Fans - Cortàs.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
11 Km |
2h 35' |
1.271 m |
1.560 m |
482 m |
482 m |
Fàcil |
Si |
Si |
17-08-2013 |
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
Ruta circular, còmoda i atractiva, que uneix les petites
poblacions de Cortàs, Èller i Ordèn a través d'antics camins. Gairebé
tot l'itinerari està senyalitzat amb marques grogues coresponents als
"Senders de Cerdanya". El primer tram que uneix Cortàs amb Éller està
indicat amb el número 131, i segueix en tot
moment un camí ample,
passant pel prat de la Tira i el coll de les Comes. El segon tram, que
enllaça Èller i Ordèn, està senyalitzat fins el coll de les Comes amb
el número 131 des d'on continua cap a ponent
seguint unes marques
verdes i blanques que corresponent al camí hivernal dels Bons Homes;
finalment enllaça amb el número 130 i continua
fins Ordèn per un
corriol que creua el torrent de la Farga Vella per l'anomenat Pas
d'Éller. L'últim tram, entre Ordèn i Cortàs, segueix les marques del
número 125; aquest darrer és un sender agradable
i fàcil de fer on
únicament hi ha una forta baixada a l'arribar a Cortàs. En arribar al
coll de Fans podem desviar-nos uns 100 metres a l'esquerra per visitar
el dolmen homònim. Durant l'itinerari hem de creuar dues vegades un
riu; en ambdós casos es veu la base de l'antic pont, però actualment es
creua a gual.
Trobarem aigua a la font d'Éller.
Aproximació:
Començarem la caminada al bonic poblet de Cortàs. Per
accedir-hi ens aproparem a Bellver de Cerdanya per la carretera N-260
que va de Puigcerdà la Seu d'Urgell. Si ho fem des de Puigcerdà,
aproximadament un quilòmetre després de passar el trencall cap al túnel
del Cadí, a l'alçada del quilòmetre 195,5 , ens desviem a la dreta per
una petita carretera revirada que ens hi porta en uns 5 quilòmetres.
Estacionarem el vehicle a la plaça Major, que trobem si continuem pel
carrer d'Éller, al mig de poble.
Itinerari:
Cortàs està emplaçat a la solana, entre el riu Duran i el
torrent de la Farga Vella, afluents del marge dret del Segre. Està
format per un petit nucli de cases i masos presidits per l'església
romànica dedicada a Sant Policarp.
Estem situats a la plaça Major, en el mateix sentit que duiem
a l'arribar. Comencem la caminada per un carrer en pujada que surt a la
nostra esquerra, en sentit ponent. De seguida deixem a la dreta un
abeurador (42.3984,1.8009)Clica
per veure'n la ubicació.
i uns 75 metres més amunt tombem a la dreta,
deixant a l'esquerra un camí descendent. Només 50 metres després obviem
una pista senyalitzada a l'esquerra (que prendrem d'aquí a una estona)
i continuem uns metres per visitar l'església romànica de Sant
Policarp, visible davant nostre.
La
parròquia de Cortàs surt esmentada en un document del
segle X, sembla que va ser consagrada l'any 839 pel bisbat d'Urgell.
L'actual edifici és del segle XII. Té una nau amb un absis
semicircular, coberta amb volta de canó, per sostenir la qual les
parets són inusualment gruixudes. En època posterior es van afegir
alguns cossos a la banda de migdia, on encara es veu l'arc de l'antiga
porta, ara cega. També es va afegir un campanar d'espadanya de dos ulls.
Desfem els últims 75 metres fins la pista que hem obviat fa un
moment i que ara ens queda a la dreta, senyalitzada per un pal
indicador; la prenem. El camí és ample amb llleugera pujada. De seguida
fa una doble llaçada i s'encamina en direcció nord, seguint en tot
moment les marques grogues amb el número 131
corresponents als "Senders
de Cerdanya". Uns 650 metres més amunt passem per un prat allargat, el
prat de la Tira (42.4040,1.7958)Clica
per veure'n la ubicació.
i uns 450 metres després arribem a una
cruïlla de camins, el coll de les Comes (42.4071,1.7942)Clica
per veure'n la ubicació.
on destaca al
nord la roca de Castelló, que sobresurt per damunt de les capçades dels
pins rojos.
Situats a la cruïlla del coll, tal com hem arribat, prenem el
camí de més a la dreta, en sentit nord i en pujada resseguint les
marques amb el número 131 (A la tornada agafarem
el que ens queda a l'esquerra, amb marques verdes i blanques). Després
de pujar per un tram de panorama obert, als 125 metres del coll, obviem
un camí a l'esquerra que ve d'una bassa d'aigua. Aquí traspassem un
filat pel bestiar que ens barra el pas i continuem recte. El camí manté
l’altitud o baixa de manera molt suau pel serrat de les Comes. Uns 800
metres més endavant anem a parar a una petita carretera que puja de
Cortàs i arriba a Meranges. La creuem i continuem per un camí que surt
davant nostre. A escassos 100 metres entrem a la plaça principal
d'Éller, on trobem la seva font.
Localitzada
a la plaça principal d'Éller, entrant al poble a
l'esquerra. Es tracta d'una gran construcció. Consta d'un mur
longitudinal de pedra relligada del país, d'uns 20 metres de llargada
per uns 3 d'alçada amb un porxo de pissarra a una sola aigua amb
embigat de fusta. A l'esquerra del mur s'hi ubica el conjunt de la
font, delimitat per una paret a la dreta i un pilar a l'esquerra, amb
una aixeta collada al mateix mur per on brolla l'aigua i cau en una
pica de pedra allargada que descansa en un pedestal també de pedra.
A
l'esquerra de la font es disposa un llarg bancal de pedra, damunt un
Sant dins d'una capelleta i al costat una placa amb el nom de la font i
l'any de l'arranjament, 2000. Crida l'atenció l'aixeta, amb l'escut de
la ciutat de Barcelona. A la dreta del conjunt de la font, adossat al
mur, trobem un abeurador d'obra rematada amb ciment que forma un angle
recte, al final del qual hi ha un safareig, també d'obra. El safareig
s'alimenta de l'abeurador i aquest rep l'aigua de la pica de la font
mitjançant un forat quadrat practicat a la paret que els separa.
Ens endinsem al poble i pugem al capdamunt on hi trobem
l'església de Santa Eulàlia.
Éller
està situat a la riba dreta del Duran. El seu nom és
d'origen preromà. El petit nucli envolta l'església parroquial d’origen
romànic de Santa Eulàlia, la qual té com a característica principal el
seu absis quadrat. La parròquia d'Éller és esmentada des del segle X.
L'església romànica va ser construïda al segle XII, amb una nau amb
planta de trapezi i capçada amb absis semicircular. En època posterior
s'hi van afegir diversos cossos rectangulars, un d'ells substituint
l'absis, i un campanar de torre de planta quadrada. Això fa que la part
original resulti poc distingible exteriorment. D'Éller procedeix una
excepcional talla romànica de Crist que es conserva al MNAC.
Visitat
el poble i refrescats a la font retrocedim els últims
1,1 quilòmetres fins el coll de les Comes (42.4071,1.7942)Clica
per veure'n la ubicació.
per on hem
passat abans. Ara prenem el segon camí a la dreta que marxa en direcció
oest, no confondre amb el primer de la dreta que porta direcció
nord-oest. El sender és ample, planer i està assenyalat amb marques
blanques i verdes corresponents al camí hivernal dels Bons Homes. Anem
fent camí en sentit ponent, obviant qualsevol camí que ens meni, sempre
pel més ample. Al cap d'uns 650 metres creuem el torrent de les Comes i
uns 750 metres més endavant travessem el barranc de la Secleta. Ara fem
unes petites llaçades. Uns 275 metres després del barranc de la Secleta
arribem a una clariana on s'acaba el camí ample i esdevé un sender més
estret, perd altitud i s'endinsa en el bosc. Uns 70 metres més avall
se'ns ajunta un camí que ve d'Éller per la dreta. A partir d'aquí anem
seguint les marques blanques i verdes juntament amb les grogues
corresponents al número 130 dels Senders de
Cerdanya. El camí baixa de
forma pronunciada, en algun tram per damunt de roques i pedres, fins
arribar a la llera del torrent de la Farga Vella, al Pas d'Éller
(42.4093,1.7761)Clica
per veure'n la ubicació.
, tal com es coneix aquest indret.
Creuem el curs d’aigua a gual. Un cop a l'altra vessant el
camí esdevé estret, puja en direcció sud per un terreny de roques
esquistoses, entre bàlecs i ginebres. Uns 700 metres després enllacem
amb una pista ampla, ho fem a l'esquerra. Uns punts blaus corresponen a
la "Ruta dels Estanys Amagats", circuit entre la Cerdanya i Andorra que
enllaça diversos refugis. El camí ens porta en pocs metres a la
població d'Ordèn, on hi entrem per un carrer que ens condueix fins la
plaça principal, on hi trobem l'església de Santa Maria a la dreta i la
font a l'altra banda de la carretera.
Ordèn
està situat a la solana, a la riba dreta del torrent de
la Farga Vella. El seu nom seria d'origen preromà. El poble està format
per un nucli de cases amb l'església situada a l'entrada en el mateix
coll. El lloc d'Ordèn està documentat des del segle X i se sap que ja
en aquella època hi havia una capella. A l'altra banda de la carretera
que porta a Talltendre, al sud del poble, queda la Reduta, un seguit de
camps delimitats per feixes de pedra seca on s’hi han conreat des de
temps ancestrals els naps de Talltendre, "Denominació d’Origen
Cerdana".
Tanmateix, l'actual església, tot i el seu origen i
estructura romànica, sembla que degué ser reconstruïda al segle XVIII.
Té una nau amb absis semicircular i una sagristia afegida, i un
campanaret d'espadanya.
Trobem
aquesta malaguanyada font a la plaça principal
d'Ordèn, a escassos metres al sud de l'església de Santa Maria, a
l'esquerra de la carretera que porta a Talltendre. Es tracta d'una
vella construcció de pedra del país relligada amb calç, adossada al
porxo d'una casa. La font queda acollida per un mur frontal i dues
parets en angle recte, tota ella coberta per una teulada de pissarra a
dues aigües. L'aigua rajava per un tub collat al frontal i queia en una
pica allargada feta amb dos grans lloses. Al llarg de la font hi ha un
bancal de pedra, tant llarg com tot el conjunt de la font.
Estem situats a la plaça principal; tenim la carretera i la
font a la dreta, l'església darrere i el carrer per on hem arribat al
poble a l'esquerra. Prenem un corriol empedrat que surt davant nostre i
que marxa en direcció sud-est, en baixada, seguint les marques grogues
número 125 corresponents als "Senders de la
Cerdanya".
De
seguida arribem a una bifurcació amb un rètol que ens indica que hem de
girar a
l'esquerra per anar a Cortàs. Ho fem. El corriol descendeix
lleugerament, passa pel costat de diferents murs de pedra seca, amb
prats de pastures a banda i banda. Al cap d'uns 350 metres des del
poble entrem en el bosc, el camí descendeix fent llaçades i anem a
cercar el curs del torrent de la Farga Vella al fons de la vall, que
travessem a gual. Un cop travessat el torrent, abandonem el camí i ens
desviem uns 50 metres aigües amunt per conèixer un petit salt d'aigua
(42.4022,1.7793)Clica
per veure'n la ubicació.
.
Tornem al camí que porta direcció sud-est, remuntant per
l’altre vessant. La vegetació de ribera, amb verns, freixes, pollancres
i salzes, ens amenitza el paisatge. Al cap d'uns 300 metres deixem a la
dreta el camí 132 que baixa a la Farga Vella.
Seguim pel camí
desbrossat i bastant planer durant uns 350 metres més, arribem al coll
de Fans (42.3978,1.7878)Clica
per veure'n la ubicació.
. Es descobreix l’estreta vall del torrent de
la Farga Vella, es veuen també Ordèn i Talltendre.
Del coll estant, unes fites ens indiquen un caminet a
l'esquerra, en sentit nord-oest, que en escassos 100 metres ens duen al
dolmen del coll de Fans, amagat entre matolls.
També
anomenat Barraca del Camp d'en Josepó. Trobem aquest
dolmen amagat entre els arbustos, a uns 100 metres al nord-oest del
coll de Fans que li dóna el nom. Es tracta d'un sepulcre megalític de
planta rectangular fet amb pissarres de la zona. Sembla que va ser
aixecat entre el període calcolític i l'Edat del Bronze (2000 - 1000
aC).
Retrocedim fins el coll i continuem resseguint les marques
grogues amb el número 125 en direcció sud-est.
Més avall travessem un matollar de bàlec i un pas carener. Amb algun
tram empedrat baixem pel vessant est del serrat del Bac, de
configuració calcària. Uns 500 metres després del coll de Fans creuem
el barranc de la Secleta, normalment sec. De seguida travessem el
torrent de les Comes i pocs metres més endavant anem a parar a un
revolt de la carretera per la que hem pujat amb el cotxe. Ara només ens
queda seguir-la a l'esquerra, en direcció est, fins Cortàs on tenim
aparcat el cotxe i així donem per acabada aquesta excursió.
Inici i final de la caminada d'avui.