Punts de referència:

Alp - Roca Castellana - Font Maimona - Refugi de la font dels Ocells - Font dels Ocells - Torre del Riu - Alp.

[Església de Sant Pere d'Alp - Font de Sant Isidre - Font de la Mare de Déu de la Guia - Font de la plaça de la Santa Creu - Font de la plaça del Casino - Font de la placeta de l'Estrella - Font del carrer Migdia].

Fitxa tècnica:

Distància	Durada	Alçada mínima	Alçada màxima	Desnivell pujant	Desnivell baixant	Dificultat	Senyalització	Punts d'aigua	Data de l'excursió
1,3 Km	2h 15'	1.144 m	1.567 m	447 m	447 m	Fàcil	Si	Si	18-08-2013

 

Descripció:

Bonica excursió amb inici i final a la població d'Alp. El recorregut trancorre inicialment pels terrenys de les Deveses en direcció a la font dels Ocells, passant abans per la Roca Castellana i la font Maimona. La tornada és pel torrent del Carboner Mort per enllaçar més avall amb el camí ramader que ve de la Molina tot davallant per la ribera de la riera d'Alp.

En el decurs d'aquesta caminada tindrem l'oportunitat d'apreciar l'activitat agrícola de la contrada, amb les seves característiques feixes de pedra seca. Observarem també alguns recs i peixeres; antigues i tradicionals canalitzacions construïdes per portar l’aigua d’un torrent o riera fins a sectors de prats, horts o feixes situades a cotes més baixes.

Durant la caminada trobarem aigua a la font Maimona i a la font dels Ocells.

Un cop finalitzada la caminada, farem un tomb pels carrers d'Alp on coneixerem un munt de fonts i també l'església de Sant Pere.

Aproximació:

Iniciarem la caminada a la carretera de la Masella (GI-400), a la sortida del poble. El cotxe el podem estacionar en un dels carrers propers. A Alp hi podem arribar amb cotxe des de Barcelona pel túnel del Cadí, o bé deixant la C-16 a Guardiola de Berguedà per anar a trobar la carretera de muntanya que uneix la Pobla de Lillet i La Molina. També, des de Barcelona, passant per Vic, Ripoll i la collada de Toses per la carretera N-152. Des de Puigcerdà, per la N-152, desviant-nos al trencall de la collada de Toses i prenent la E-9 que ens duria al túnel del Cadí.

Restriccions:

Alguns dels trams per on trancorre aquesta excursió no podran ser utilitzats en època de caça.

Itinerari:

0

0h

0 km

1.163 m

42.3731,1.8881Clica per veure'n la ubicació.

Carretera de la Masella (Alp)

La vila d'Alp gaudeix d'una situació estratègica a la Cerdanya, ja que es troba emplaçada a la sortida de la vall del riu d'Alp. Alp està situat a 1.159 m d'alçada i la complexa orografia del seu terreny fa que el seu terme municipal tingui grans extensions de boscos, extenses zones de pastura i, en definitiva, un paisatge incomparable.

Ens situem a la carretera de la Masella, la GI-400, a la cruïlla que forma amb el carrer Mossèn Gabanyac, mirant cap el sud. Des d'aquí comencem a caminar per un carrer ascendent que surt de la nostra dreta, en sentit sud-oest. A la pimera cantonada girem a l'esquerra pel carrer de la Ciutadella. Uns 140 metres després deixem a la dreta la torre Xandri i uns 150 metres més endavant, en un revolt a la dreta, abandonem l'asfalt i agafem un camí a l'esquerra que marxa en direcció sud-est, passant enmig de dos trams de la carretera de la Masella, fins que anem a petar a la mateixa carretera. La creuem i la seguim a l'esquerra uns 100 metres. Aquí agafem un camí que surt a la dreta, assenyalat amb les marques grogues corresponents al número 737 dels "Senders de Cerdanya". El camí transcorre inicialment pels terrenys de les Deveses, en direcció a Roca Castellana.

En diferents trams del sender, sobretot al principi d’aquest, es pot apreciar l’activitat agrícola del poble d’Alp, així com de la resta de la plana de la Cerdanya, activitat agrícola dels avantpassats, els quals havien de treballar amb mètodes més manuals i tradicionals, tot i que també podem trobar els moderns tractors que dallen o recullen l’herba dels camps; així com també ramats de vaques i cavalls que pasturen l’herba fresca.
En alguns conreus de les zones més pendents encara es poden apreciar els murs de pedra seca construïts fa ja anys i segurament en molts casos segles, per tal de poder fer més fàcil i accessible el conreu d’aquestes zones. Els murs de pedra seca servien per fixar els talussos de les feixes que es construïen per tal de trencar la pendent del terreny, aconseguint així diferents feixes planes on poder conrear i treballar amb més facilitat. La construcció dels murs de pedra seca era i és tot un art; anys enrere eren molt poques les persones que en coneixien els trucs; i actualment és un ofici gairebé perdut; ja que amb els totxos i el ciment tot és més fàcil i ràpid, tot i que sense aquell encant.

De seguida passem pel costat d'un cobert per guardar-hi palla i 350 metres més endavant creuem el primer torrent de l'excursió d'avui, el torrent de les Deveses (42.3667,1.8946)Clica per veure'n la ubicació. . Traspassat el torrent continuem en direcció sud. Als pocs metres el camí fa una llaçada, es torna a encarar cap al sud i aviat veiem la Roca Castellana, que ens queda la dreta, amb molt bones vistes. Uns 140 metres després d'haver-nos encarat cap el sud trobem una bifurcació que fem a la dreta, apropant-se a Roca Castellana, però sense culminar-la, la deixem a pocs metres a la dreta.

1

35'

2,1 km

1.374 m

42.3634,1.8963Clica per veure'n la ubicació.

Roca Castellana

 Des del mirador natural de Roca Castellana podem observar els pobles, prats, pastures, bestiar, la carretera de la Collada, el tren i les muntanyes que ens envolten. Una gran fusió de diferents usos del territori en un sol paisatge únic, el de la plana Ceretana.

Continuem endavant. Uns metres després de deixar Roca Castellana a la nostra dreta, anem a parar a una cruïlla de camins. Aquí enllacem amb el sender 744 que ens puja per la dreta, al mateix moment que obviem un camí a l'esquerra i un altre aldavant. Seguim per la pista més ample, cap a l'esquerra, en direcció sud-est, en lleugera pujada. A partir d'aquí els senders 737 i 744 tenen un tram comú, d'uns 350 metres, fins que creuem el torrent del Clotar (42.3600,1.8972)Clica per veure'n la ubicació. , en que cadascun segueix el seu camí. Així dons, abandonem el sender 737 que gira a la dreta i seguim les marques del sender 744. Uns 450 metres més amunt arribem a la font Maimona, una bona oportunitat per a fer un petit descans i gaudir d’un bon glop d’aigua fresca.

L’aigua als indrets d’alta muntanya és de vital importància, ja que sense ella el bestiar no es podria abeurar, els rius i torrents no rajarien i per tant els pobles i ciutats situats a cotes inferiors no tindrien aigua.
 

2

50'

3,1 km

1.400 m

42.3586,1.9018Clica per veure'n la ubicació.

Font Maimona

La font es troba a la dreta de la pista que puja des d'Alp al refugi de la Font dels Ocells, uns 2 Km abans. Tota la font està construïda amb pedra lligada del país, en forma d'una muntanyeta partida per la meitat. La paret, semi-circular, serveix també de respatller a dos bancals situats a banda i banda de la font. Al mig, una pedra treballada fa de broc per on raja l'aigua i cau en un enreixat metàl.lic enlairat un pam del terra. El sòl està empedrat.

Continuem pujant pel mateix camí que duiem, en sentit sud-est, pujant poc a poc. Uns 225 metres després creuem el torrent de la Berenguera (42.3576,1.9039)Clica per veure'n la ubicació. que aigües avall esdevé el torrent de la font del Puig. Estem dins el bosc de la Pleta. Uns 175 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins, nosaltres continuem recte, sense deixar les marques del sender 744, en direcció sud-est. Uns 500 metres més amunt, en un revolt pronunciat a la dreta, deixem un camí a l'esquerra i fem una llaçada encarant-nos cap el sud-oest. Uns 250 metres caminant en aquesta direcció i girem a l'esquerra, gairebé 180º, obviant un camí davant nostre. El camí va girant poc a poc fins que pren direcció sud. Uns 650 metres després de l'última desviació som a tocar d'una pista ampla, però uns metres abans a sota a l'esquerra hi trobem la zona d'esbarjo de la Font dels Ocells, amb el seu refugi i naturalment la seva font que dóna nom a l'indret.

3

1h 15'

5 km

1.562 m

42.3522,1.9118Clica per veure'n la ubicació.

Refugi de la Font dels Ocells

Emplaçat en un pla boscós amb un important pas de camins. El refugi consta de dues parts; una reservada per guardar-hi el bestiar i una altra per persones amb lliteres, taula, bancs, armari i llar de foc. Es troba en bon estat i es pot usar per visitants i excursionistes demanant permís a l’Ajuntament. A l'entorn també hi trobem una àrea recreativa amb una font, un parell de taules de granit i 12 tamborets en una zona ombrejada.





 

4

1.567 m

42.3520,1.9119Clica per veure'n la ubicació.

Font dels Ocells

Situada a escassos 15 metres al sud del refugi de la Font dels Ocells. Un petit mur de pedra lligada, a dues alçades, reté les terres del talús i fa de paret de la font. L'aigua raja per una aixeta de polsador collada a la part de paret més alta i cau al sòl empedrat que després s'escola per un desguàs. Trobem un bancal de pedra al llarg de la paret més baixa que li fa de respatller, a l'esquerra de la font n'hi ha un altre sense respatller disposat en angle.En aquesta ocasió no rajava aigua per l'aixeta de la font, estava canalitzada fins un abeurador de plàstic situat uns metres més avall.

Ara ens cal pujar el talús fins el camí per on hem vingut, prendre'l a la dreta i desfer uns 30 metres. Aquí trobem un corriol descendent a la dreta que travessa la zona d'esbarjo, amb taules i tamborets de pedra, assenyalat amb les marques del sender 733. El camí, ben fressat i fàcil de seguir, davalla per dins el bosc, inicialment en sentit nord-est. Uns 130 metres més avall el camí fa un tomb a la dreta, encarant-se cap el sud-est, sempre per dins el bosc. Davallem uns 400 metres fins la llera del torrent del Carboner Mort (42.3527,1.9152)Clica per veure'n la ubicació. . En aquest punt obviem un camí a la dreta assenyalat com a sender número 734 i continuem per l'esquerra, seguint les marques del 733 en direcció nord. Anem fent camí per dins del bosc. Uns 100 metres més avall creuem el torrent i seguim aigües avall amb aquest a la nostra esquerra, en direcció nord-est. Al principi caminem prop del torrent però més avall ens allunyem d'ell. El tram que estem fent ara és l'anomenat camí dels Carboners, és de baixada i passa per la vora de naixements d’aigua i cascades.

Carbonar consistia en transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta. Comprenia les fases de tallar, arreplegar la llenya, construir la pila, encendre-la, coure-la, treure el carbó i desemboscar-lo. L’ofici de carboner era poc valorat social i econòmicament i implicava viure a la muntanya, com a mínim mentre anaven cremant les piles (de 2 a 3 setmanes) ja que s’havien de vigilar contínuament. Els carboners es construïen una barraca a la zona on anaven a treballar i feien el carbó al bosc. Era més fàcil així pel menor volum i pes de carbó respecte de la fusta necessària per a fer-lo. A més, permetia posar en producció zones més inaccessibles. Les aplicacions del carbó vegetal van ser diverses, però la més important va ser la de combustible com a element bàsic en el procés d’obtenció del ferro fins que al segle XIX es varen desenvolupar les grans indústries siderúrgiques. Es va continuar carbonant amb altres finalitats.

Uns 600 metres més avall anem a parar a un camí que ens talla i que fem a l'esquerra, enllaçant amb el sender 732 que ve de la Molina per la dreta i davalla per la ribera de la Riera d'Alp, resseguint un antic camí ramader. El camí porta direcció ponent. Poc després creuem altra vegada el torrent del Carboner Mort per un pont de fusta (42.3574,1.9180)Clica per veure'n la ubicació. . Un cop a l'altra riba continuem en sentit nord-est durent uns 200 metres, moment en que el nostre camí fa un tomb a l'esquerra i ressegueix la riera d'Alp, que portarem a partir d'ara a la dreta.

La ribera de la Riera d’Alp i la Vall de la Molina eren pas obligat per anar cap a la Vall de Ribes: per aquí passava el Camí Ramader més important de la comarca i un dels més importants de Catalunya. La Cerdanya havia estat una important zona de pasturatge d’estiu i els ramats d’ovelles hi venien provinents del Vallès, el Maresme i el Penedès principalment. Tota la solana de la vall de la Cerdanya, desarbrada encara en gran part, reflexa fortament aquest passat recent de sobrepastoreig i cremes per mantenir les pastures. Els pastors de Cerdanya, abans d’arribar l’hivern, enfilaven la Riera d’Alp amb totes les seves ovelles i baixaven per la vall del Rigat fins a Fornells, on normalment passaven la primera nit.

Aquest camí és suau, amb poc desnivell; travessa primerament per dins el bosc i després circula per un sector de prats vora la riera. El caràcter obac d’aquest vessant de la muntanya, la passejada vora la riera, els densos boscos i els petits torrents que es travessen fan que sigui especialment agradable de recórrer a l’estiu. A més, el fet que la major part del recorregut es realitzi per un petit corriol fa que sigui un passeig força atractiu, només deslluida per la visió dels cotxes a la carretera de la Molina, a l'altra banda de la riera.

Quilòmetre i mig més endavant creuem el torrent de la Font del Puig per una palanca de fusta (42.3574,1.9180)Clica per veure'n la ubicació. i tot seguit enllacem amb un camí més ample que ens ve de la dreta, de la carretera GIV-4082 i que continuem a l'esquerra en sentit nord-oest. Uns 450 metres més endavant creuem el torrent del Molí Nou i 450 metres després creuem el torrent de les Deveses. Durant el trajecte anirem veient diferents recs i peixeres.

Els recs i les peixeres són antigues i tradicionals canalitzacions construïdes per portar l’aigua d’un torrent o riera fins a sectors de prats, horts o feixes per augmentar-ne la seva productivitat. Recs més importants també permetien abastir d’aigua a una població. Al llarg del temps han estat infraestructures de cabdal importància i fins l’últim racó de qualsevol vall entre muntanyes hi ha rastres de la presència d’aquestes. El camí de la Ribera i Pas del Roc transcorre aprofitant el traçat d’antics recs que permetien regar el sector dels Prats de la Costa del Ramonet i els Paratges de Sant Esteve, Roc d’Esquer, Prat Lloser i Prat del Bac. Els aiguats de 1982 van fer desaparèixer la franja de prats a banda i banda de la Riera d’Alp. Fer l’escura, el manteniment dels recs i peixeres; els veïns o propietaris dels terrenys que es beneficiaven de l’existència del rec o peixera havien de fer-ne el manteniment, anomenat popularment l’escura, i havien de dedicar-hi uns jornals determinats que estaven perfectament definits en funció del les hores de rec que tenien assignades cada casa del poble. Era bàsic tenir el rec o peixera en bones condicions perquè suposava assegurar-se més bones collites. Es feia a la primavera, tradicionalment per Sant Isidre, el15 de maig; aquesta era una bona data perquè, en honor al Sant, no es podien junyir els bous per anar a llaurar o fer altres feines del camp i per això s’aprofitava per fer el manteniment de les peixeres.

Uns 160 metres després de creuar el torrent de les Deveses, just a l’altre banda del pont que tenim a la dreta i que creua la riera d'Alp, ens queda la Torre del Riu. Ens hi desviem un centenar de metres per veure-la des de l'exterior de la finca, és privada.

5

2h

9,5 Km

1.156 m

42.3717,1.8980Clica per veure'n la ubicació.

Torre del Riu

Situada a la carretera GIV-4082, a 500 metres sortint d’Alp. La Torre del Riu o Torre d’Alp, de propietat privada, és un curiós castell de torres punxegudes, d’aires romàntics, inspirat en els de la zona del Loire i Bretanya. Va ser construït a finals del segle XIX sobre la vella Torre del Riu, un baluard de defensa del segle XIV. Aquesta superposició provoca fets curiosos, com ara que a la major part de l’edifici les parets tinguin una amplada de dos metres. El conjunt arquitectònic inclou la petita capella de la Divina Pastora, adossada a l’edifici principal que conserva una imitació de la Mare de Déu de l’Ovella. Aquesta és una de les verges venerades de la zona que segons la tradició va trobar una ovella separada del ramat. Els pastors de la zona del Carlit la tenien per advocada, li encomanaven el bestiar i li feien ofrenes de vellons de llana i de collars de fusta envellits. Durant la guerra tant l’església com el castell es van cremar i ja no van tornar a recuperar l’opulència d’altres èpoques. En un dels laterals de l’església hi ha la masoveria, l’única part habilitada per viure tot l’any.

Desfem els 100 metres fins el camí que duiem i continuem a la dreta, en direcció nord-oest, cap el poble. Deixem unes cases a l'esquerra i uns camps a la dreta. Al fons a la dreta podem veure unes instal.lacions esportives. Uns metres més enllà arribem a la plaça Catalunya, ja al començament del nucli urbà d'Alp. En aquesta pplaça, sota el carrer de més al sud, hi trobem una font.

6

2h 10'

10,1 Km

1.149 m

42.3742,1.8909Clica per veure'n la ubicació.

Font de la plaça Catalunya

Trobem aquesta font a la plaça Catalunya, situada als afores de la població, prop de la carretera de la Molina, dins una zona enjardinada. La font està construïda en un gran mur de pedra que sosté el carrer Mossèn Gabanyac que hi ha al damunt de la plaça, on la part central està endarrerida respecte la seva façana mitjançant una volta de pedra. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua per una bonica aixeta de llautó, amb el cap d'un animal gravat al broc i una maneta giratòria treballada. L'aigua cau en un bassal situat per sota del nivell del sòl, que està empedrat. A banda i banda de la font hi ha dos grans bancals de pedra i lloses de pissarra. Actualment l'aigua que hi raja prové de la xarxa municipal, desconec si antigament l'aigua provenia de captació.

Ara només ens queda seguir pel carrer Mossèn Gabanyac en direcció ponent fins arribar a la carretera de la Masella, on hem començat la caminada, i així donar per finalitzada l'excursió.

F

2h 15'

10,3 km

1.163 m

42.3731,1.8881Clica per veure'n la ubicació.

Carretera de la Masella (Alp)

Punt i final d'aquesta excursió.

Un cop a la població d'Alp, finalitzada ja la caminada, farem un tomb pels seus carrers on coneixerem un munt de fonts i també l'església de Sant Pere.

7

1.159 m

42.3734,1.8861Clica per veure'n la ubicació.

Església de Sant Pere d'Alp

Emplaçada al carrer Nord, 15. La parròquia d'Alp està documentada des del segle X. L'església actual és un edifici del segle XI, amb modificacions posteriors. És l'únic exemplar romànic de la comarca amb planta basilical, de tres naus. Les naus laterals tenen capelles adossades amb posterioritat, mentre que la capçalera original va ser substituïda per l'actual presbiteri. La nau central era coberta amb volta de canó abans de ser sobrealçada, però es conserven encara els pilars que sostenen els arcs torals. La porta actual, bé que transformada, correspon a l'obra original.


 

8

1.161 m

42.3723,1.8854Clica per veure'n la ubicació.

Font de Sant Isidre

Localitzada al casc antic d’Alp, al carrer central, 23. Conjunt arquitectònic format per la font i un llarg abeurador pel bestiar. La font està encastada a l’edifici, dins d'una obertura endarrerida respecte la façana mitjançant una volta de pedra. En aquest espai s'hi ubica la sortida de l'aigua per una antiga aixeta amb una maneta giratòria, una imatge de Sant Isidre i dos bancals de pedra disposats un davant de l'altre, amb les parets de respatller.  L'aigua cau en un enreixat de ferro arran del terra que està empedrat amb còdols de riu. A banda i banda de la font, a la paret exterior, hi ha dues pedres treballades i molt erosionades pel pas del temps. L'abeurador pel bestiar està adossat a la paret de la casa, a la dreta de la font, fa uns 5 metres de llarg i mig d'alçada, tot de pedra lligada per fora i rematat per dins amb ciment. Es diu que el senyor Isidre Balart, antic propietari de la casa, tornava cap a casa quan el torb el va agafar a mig camí, allí va fer una promesa; si arribava sa i estalvi a casa construiria una font en el seu nom. Així deuria ser, i gràcies a aquella promesa ara disposem de la font de Sant Isidre. L'Ajuntament d'Alp té en aquesta font i en d'altres del municipi un reclam turístic, cosa que agraïm, dons és una manera de donar-les a conèixer i també de conservar-les.




















 

9

1.174 m

42.3714,1.8860Clica per veure'n la ubicació.

Font de la Mare de Déu de la Guia

Situada a la plaça de la Font, al casc antic d’Alp. Conjunt arquitectònic on hi trobem a més de la font, una imatge de la Mare de Déu de la Guia, un abeurador pel bestiar i un safareig públic que antigament a més d’ésser a on s’hi anava a recollir l’aigua diàriament s’hi rentava la roba. Al mig de la plaça queda la font, dins una gran construcció de pedra amb teulada de pissarra a dues aigües; a la cara nord hi ha una gran obertura, endarrerida respecte la façana, en forma de volta, que dóna accés a la sortida d'aigües. L'aigua brolla generosament per dues antigues aixetes i un broc acolçat al mig d'elles, situats a baixa alçada i collats al frontal, cau al terra empedrat i desguassa per un enreixat allargat situat a l'esquerra de la font. Damunt queda una imatge de la Mare de Déu de la Guia dins una vitrina, un fanal al sostre i dos bancals de pedra disposats un davant de l'altre, amb les parets de respatller. A l'altra banda de la plaça queda el safareig i l'abeurador. El safareig és rectangular, d'uns 5 metres de llarg per 3 d'ample, de pedra lligada per fora i rematat amb ciment per dins, coberta la part de rentar per un porxo de pissarra a dues aigües amb un embigat de fusta. l'Abeurador queda a continuació del safareig, en angle recte i adossat al mur d'una casa, fet d'obra arrebossada. Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació, s'agraeix trobar fonts de tal importància. . L'Ajuntament d'Alp té en aquesta font i en d'altres del municipi un reclam turístic, cosa que agraïm, dons és una manera de donar-les a conèixer i també de conservar-les.










 

10

1.158 m

42.3727,1.8851Clica per veure'n la ubicació.

Font de la plaça de la Santa Creu

Trobem aquesta font en un racó de la plaça de la Santa Creu, a pocs metres de l'església de Sant Pere. La font queda encastada al mur que sosté la plaça de l'església, en una obertura en forma de volta, d'un pam només de profunditat. Al frontal hi ha una aixeta de polsador per on raja l'aigua provinent de la xarxa municipal i cau en un enreixat arran de terra.

11

1.166 m

42.3726,1.8866Clica per veure'n la ubicació.

Font de la plaça del Casino

Localitzada al capdamunt del carrer d'Orient confluència amb el carrer Central, adossada al mur de pedra del país que sosté la plaça del Casino. La font queda emmarcada per unes pedres tallades que li donen forma de capelleta, al damunt de la qual hi trobem una inscripció que suposadament és l'any de la construcció, 1947. A mitja alçada, collada al frontal a través d'un rosetó verd, una bonica aixeta de llautó amb el cap d'un animal gravat al broc i una maneta giratòria treballada deixa caure l'aigua a un bassal de pedra semi-circular. Dos pedres en forma de con escapçat, disposades a banda i banda de la font, la protegeixen dels cotxes.
 

12

1.170 m

42.3723,1.8868Clica per veure'n la ubicació.

Font de la placeta de l'Estrella

La trobem en un racó de la placeta de l'Estrella, situada al costat de la plaça del Casino. La font queda encastada al mur que sosté el carrer del damunt, en una obertura en forma de volta, d'un pam només de profunditat per metre i mig d'amplada. Tant la volta com el frontal de la font està construït amb pedres tallades, el mur que l'acull és de pedra de la zona. Collat al frontal, a mitja alçada, brolla l'aigua per un curiós broc metàl.lic amb forma de peix i cau en un enreixat de ferro situat en un pedestal semi-circular a un pam del terra. A banda i banda de la font hi ha dos bancals de pedra i lloses.




















 

13

1.192 m

42.3716,1.8842Clica per veure'n la ubicació.

Font del carrer Migdia

Emplaçada al carrer del Migdia confluència amb la travessia de la Ciutadella. La font queda encastada en un racó del mur de pedra d'una finca, en una obertura en forma de volta, d'un pam només de profunditat. A mitja alçada, collada al frontal, una bonica aixeta de llautó amb el cap d'un animal gravat al broc i una maneta giratòria treballada deixa caure l'aigua a un enreixat metàl.lic situat en un petit pedestal. Tant el mur que acull la font com el frontal son fets de pedra relligada del país, la font està emmarcada per pedres tallades.