Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-122 (Vallès Occidental)

Punts de referència:


Aparcament del bosc de Can Deu (Sabadell) - Església de Sant Julià d'Altura - Font dels Capellans - Font del Suro - Castell de Ribatallada - Pantà de Ribatallada - Torrent de Gotelles - Font de la Moreria - Font de Gotelles - Torrent de la Riereta - Font de Ca n'Argelaguet - Ca n'Ustrell - Aparcament del bosc de Can Deu.


Fitxa tècnica:

                   
Distància Durada Alçada mínima Alçada màxima Desnivell pujant Desnivell baixant Dificultat Senyalització Punts d'aigua Data de l'excursió
6,9 Km 1h 45' 242 m 347 m 175 m 175 m Fàcil A trams Si 27-10-2013

Mapes:


 

WikilocWikiloc GoogleMapsGoogleMaps Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el TRACK de la caminada, on també hi trobaràs més detalls.

 

Descripció:

Avui proposem un passeig per dos torrents del Rodal de Sabadell, el torrent de Gotelles i el de la Riereta. El primer amb un aspecte selvàtic i humit, envolcallat per una espessa vegetació, molt bonic. Durant la pasejada també tindrem l'oportunitat de conèixer cinc fonts, una església, un castell en runes i un antic pantà.

A més de totes les fonts visitades en aquest recorregut, també trobarem aigua a la zona d'esport del bosc de Can Deu i a l'àrea d'esbarjo de Sant Julià d'Altura.


Aproximació:

Prendrem com a punt de partida d'aquesta passejada l'àrea d'esbarjo del Bosc de Can Deu, situada al quilòmetre 3,3 de la carretera BV-1248 que porta de Sabadell a Matadepera, a la dreta si anem en direcció a Matadepera.


  





Itinerari:

0 0h
0 Km
280 m 41.5782,2.0746Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del bosc de Can Deu (Sabadell)
El de Can Deu és un bosc típic del Vallès dels nostres dies, un pulmó verd molt proper a una ciutat mitjana. Es tracta bàsicament d’una pineda de pi blanc, amb força roures i alzines, sovint encara arbustius, que malden per anar recuperant terreny als pins. El sotabosc, esclarissat, és l’habitual de les pinedes vallesanes, amb arbustos com el romaní i la gatosa, juntament amb plantes de la vegetació de bardissa, esbarzers i roldor. Una xarxa de camins planers permet endinsar-se en aquest espai forestal, que és producte d’una gestió molt influïda culturalment pel model de bosc net centreuropeu. I és que avui el bosc de Can Deu, propietat de la Caixa de Sabadell, és sobretot un parc o un espai de lleure. Una zona on conviuen des de fa molts anys l’esport, les fontades de diumenge i les passejades a peu o amb bicicleta. Segons el Pla d’Ordenació de Sabadell, urbanísticament està qualificat com a parc perirubà; els altres dos grans parcs periurbans de la ciutat són els de la Salut i Castellarnau.


Iniciem el recorregut a l'aparcament del Bosc de Can Deu, al costat de la carretera de Sabadell a Matadepera. Comencem caminant en direcció nord, prenent com a referència unes escales que queden al costat de les instal.lacions de la depuradora. Des d'aquí anem a cercar un camí que travessa el bosc, ho fem a l'esquerra en direcció nord-oest, seguint uns pals indicatius amb argolles de molts colors. Uns 450 metres més endavant deixem a la dreta un camí i uns 200 metres després arribem a una gran esplanada on hi trobem una àrea d'esbarjo i l'església de Sant Julià d'Altura presidint l'espai.

1 15'
1 Km
304 m 41.5832,2.0675Clica per veure'n la ubicació. Església de Sant Julià d'Altura
Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme de Sabadell. A més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La primera església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936. Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82 tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI al XVIII.


Des de l'esplanada de darrera l'església prenem un camí barrat amb una barrera que surt pel nord, deixem una torre elèctrica a la dreta, i continuem pel camí que marxa en direcció ponent. Uns 90 metres més endavant entrem al bosc on ens trobem amb una cruïlla de camins; nosaltres prenem el camí descendent de la dreta, barrat per una barrera i que marxa en sentit nord-oest. Uns 100 metres després fem un revolt molt tancat a la dreta just en el moment que travessem el sot dels Capellans. Aquí el camí s'encara cap el nord-est i uns 120 metres més endavant, a l'esquerra, ens queda la font dels Capellans.

2 20'
1,5 Km
268 m 41.5850,2.0666Clica per veure'n la ubicació. Font dels Capellans
Presenta una obra en forma de capella adossada al marge de la muntanya, construïda amb maons vistos i pedra. Dins l'arcada hi ha tres brocs, malgrat que no tots ragen, depenen de les pluges. La part baixa del talús es troba reforçat amb un mur de pedra lligada, disposat en angle recte respecte la font, el qual serveix per subjectar una alzina adulta que es troba molt inclinada i de la qual sobresurten les arrels. La franja de davant de la font està pavimentada amb totxo manual a sardinell amb un banc de fusta encastat al mur de pedra. Al segle XVIII ja se l’anomenava així, avui dia és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell i continua sent molt visitada. L'última remodelació de la font data de l'any 2002. L'entorn immediat a la font és net, però el barranc de Capellans és ple de deixalles.



































Seguim pel camí durant només 75 metres i trobem a l'esquerra la font del Suro.

3 25'
1,6 Km
261 m 41.5854,2.0665Clica per veure'n la ubicació. Font del Suro
Un petit muret d'obra arrebossada adossat al marge de la muntanya fa de frontal a la font. D'un broc de ferro encastat al frontal raja un fil d'aigua que cau en una pica rodona, després passa per sota el paviment del davant de la font i va a parar a un petit bassal per desguassar finalment al torrent tot creuant el cami. A l'esquerra de la font i disposat en angle hi ha un bancal d'obra pintat curiosament de color blau cel. L'aigua d'aquesta font recull diversos escorrims que procedeixen de la font dels Capellans, com també del torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció molt recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall, també a l’esquerra del camí, just abans d’arribar al revolt següent, el de les alzines sureres. Val a dir que la presència d’aquestes sureres és del tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic.


Veiem ran del camí unes alzines sureres; la presència d'aquestes sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat silícic. Uns 75 metres després d'abandonar la font del Suro el camí fa un revolt de 90º a la dreta, just en el punt on podem veure les restes de la masia de Ribatallada i mirant més enllà, enlairada al nord, el castell de Ribatallada (41.5873,2.0658)Clica per veure'n la ubicació. , avui abandonat i en procés de degradació.

Antic castell, situat prop de la masia de Ribatallada. La primera referència documental data de l'any 1136, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, concedí en feu el castell al senescal Guillem Ramon. Posteriorment passà als Montcada i més tard passà per compra a Pere de Clasquerí. La familia Togores foren senyors d'aquest castell des del segle XIV al XV, quan s'extinguí aquest cognom amb la mort de Joan de Togores, cap a l'any 1410.









De seguida el camí es bifurca; si anéssim cap a la dreta podríem veure les restes dels pous de glaç de Ribatallada i continuariem fins arribar al camí del Rieral i al riu Ripoll, on coneixeriem les fonts dels Plàtans i de la Teula, ho deixem per un altra dia, ara nosaltres seguim el camí de l'esquerra, en lleugera baixada. Uns 175 metres més endavant, a peu de camí a la nostra esquerra, una placa ens recorda que aquí hi hagué l'antic pantà de Ribatallada.

4 30'
1,9 Km
247 m 41.5876,2.0653Clica per veure'n la ubicació. Pantà de Ribatallada
El pantà de Ribatallada fou construït el 1895, sota mateix de la masia castell de Ribatallada. Tenia una capacitat de 10.000 m3 i s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir del 1901 també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser una de les principals fonts de proveïment d’aigua a la ciutat, fins que els aiguats de 1962 el van inutilitzar. Estava format per un mur de contenció que retenia l’aigua i una comporta de ferro que permetia regular-ne la sortida. El torrent de Ribatallada és el fruit de la unió dels torrents de Guinard i de Gotelles. Transcorre des de sota la masia de Ribatallada fins al Ripoll. Juntament amb el de Colobrers, el torrent de Ribatallada és un dels indrets més rics i més ben conservats de tot el Rodal de Sabadell. La vegetació variada, exuberant i poc degradada és un tresor extraordinari que hauríem de fer els possibles per llegar-lo intacte a les generacions futures. L’aigua de Ribatallada ha estat molt apreciada pels sabadellencs durant una colla d'anys. Això es deu al fet que al segle XIX es va construir una xarxa de mines subterrànies i un pantà aprofitant l’abundància d’aigua de l’aqüífer que hi ha al subsòl del torrent. D’aquesta manera es podia subministrar aigua a la ciutat.




Deixem el pantà a l'esquerra i seguidament voregem un petit turó que portem a l'esquerra. Uns 90 metres després arribem a una bifurcació, a la dreta remuntariem el torrent de Guinard, nosaltres prenem el camí de l'esquerra que segueix el torrent de Gotelles (41.5877,2.0617)Clica per veure'n la ubicació.  a contra corrent, en direcció oest.

El Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs va paral.lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan conflueix amb el torrent de Guinard, on passa a anomenar-se torrent de Ribatallada. El seu relleu és abrupte, amb talusos de forta pendent i vegetació molt frondosa. Junt al curs d'aigua podem observar una comunitat de ribera molt desenvolupada amb cua de caball, avellaners, oms i xops que, a les parts superiors del talús, permet una transició entre alzinar i pi. És un espai d'interès medioambiental per a la funció connectora que desenvolupa, així com per l'elevada biodiversidat.














 



























Val la pena que ens anem fixant en els espadats argilosos que donen nom al paratge de Ribatallada. Damunt d'un dels tallats, a la dreta, veiem les darreres cases de la urbanització de Ca n'Avellaneda. El torrent es va estretant, gaudint en tot moment del soroll de l'aigua que ens acompanya. Al cap d'uns 180 metres de caminar al costat del torrent trobem a mà dreta una fita de termes triangular amb els escuts de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa (41.5880,2.0626)Clica per veure'n la ubicació. .






















El sender fa de bon caminar, guanyem alçada poc a poc mentres creuem el torrent diverses vegades. A mig camí trobem a l'esquerra una surgència d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent. Quan portem caminats uns 900 metres des de que seguim el torrent de Gotelles trobem la font de la Moreria a mà esquerra, a l'altra banda del torrent, on una palanca de fusta ens facilita l'accés.

5 45'
2,8 Km
303 m 41.5880,2.0555Clica per veure'n la ubicació. Font de la Moreria
Estratègicament ficada dintre d'un espès falguerar hi trobem aquesta bonica font. L'aigua raja per un gruixut tub de ferro encastat directament a les pedres de la muntanya, cobertes de molsa, i cau en un bassal situat per sota del paviment que està empedrat amb còdols. A banda i banda de la font i disposats en angle hi ha dos bancals de pedra. El nom d'aquesta font sembla que prové d'una antiga torre de guaita, les restes de la qual encara es poden veure dalt del turó que queda en la unió dels torrents de Gotelles i de Can Font. Aquesta torre era coneguda per la Torre de la Moreria.






















A escassos 100 metres més enllà, en una raconada del camí a la dreta, tenim la font de Gotelles.

6 50'
2,9 Km
300 m 41.5883,2.0543Clica per veure'n la ubicació. Font de Gotelles
Localitzem aquesta font al torrent de Gotelles del que pren el nom, a escassos 100 metres de la font de la Moreria. Hi podem accedir des del quilòmetre 5,5 de la carretera BV-1248 que va de Sabadell a Matadepera, des d'on surt un camí planer que inicialment marxa en sentit nord-est, amb bosc a la dreta i un camp conreat a l'esquerra. Al cap d'uns 350 metres passem per sota d'una xarxa elèctrica, moment en que el camí fa un gir a l'esquerra amb una forta pendent. Uns metres més avall baixem per uns esglaons a partir dels quals el camí esdevé planer.De seguida trobem la font, en una raconada a l'esquerra del camí, a pocs metres del torrent. Dos murets baixos de pedra lligada disposats en angle recte acullen la font, el primer d'ells també fa de mur de contenció del talús. Entre els dos murets queda la font; una paret d'obra vista, més alta que els murets, amb un broc de ferro encastat al frontal per on raja l'aigua i cau en un bassal quadrat situat arran del terra que està empedrat.











En aquest punt ens acomiadem del torrent de Gotelles i continuem pel camí en la mateixa direcció que duiem. A partir d'aquí el camí presenta una forta pujada, ajudats al principi per uns graons mig desmanegats fets amb travesses, amb vàries giragonses. A mida que anem pujant també anem sortint de l'ombrívol bosc. Passem per sota una línia d'alta tensió, just en el punt que el camí esdevé planer i trobem una bifurcació; nosaltres prenem el camí ample que surt davant nostre en sentit ponent, obviant el de la dreta. Al cap d'uns 150 metres voregem un camp conreat que portem a la dreta, a l'esquerra ens queda el bosc. Finalment anem a petar a la carretera BV-1248 que creuem perpendicularment i amb molt de compte. Un cop a l'altre cantó prenem un camí que arrenca a l'esquerra i que marxa en sentit llevant, paral.lel a la carretera que portem a l'esquerra. Uns 575 metres més endavant som altre cop a tocar de la carretera, punt en que el camí fa un gir a la dreta de gairebé 180º i baixa al torrent de la Riereta (41.5846,2.0549)Clica per veure'n la ubicació. . Des d'aquí el camí torna a fer un gir de 180º, ara a l'esquerra i s'encara en direcció llevant. Uns 450 metres després anem a parar al revolt d'una pista que ens talla; a l'esquerra aniriem a Ca n'Argelaguet, nosaltres fem a la dreta en lleugera pujada i en direcció sud durant uns 100 metres, moment que ens desviem a l'esquerra per un camí barrat amb uns pilons que ens porta directament a una esplanada amb bancs, a sota a l'esquerra trobem la font de Ca n'Argelaguet, cal baixar uns esglaons per accedir-hi.

7 1h 15'
4,7 Km
303 m 41.5821,2.0632Clica per veure'n la ubicació. Font de Ca n'Argelaguet
  Diuen que sempre raja. La font queda en una terrassa de forma triangular acollida per una banda per un mur longitudinal de pedra lligada i per una barana de fusta per l'altra. A l'extrem esquerra del mur està la font, amb un frontal d'obra arrebossada i un tub de plàstic encastat a la part baixa per on raja un fil d'aigua que cau en un bassal quadrat fet amb maons situat arran de terra. Després l'aigua és canalitzada fins la bassa que hi ha a sota a través d'una canal oberta de maons. A la dreta de la font hi ha un banc de fusta collat al mur de pedra que li fa de respatller. L'entorn de la font és un lloc agradable, amb una gran esplanada a l'ombra de grans exemplars d'arbres de diferents tipus, bancs per reposar i sota de la font una gran bassa des d'on gaudir d'unes bones vistes cap els camps de conreu de la masia que dóna nom a la font.




Ca n'Argelaguet (41.5821,2.0633)Clica per veure'n la ubicació. està documentada des del 1537, la masia actual sembla que es va edificar al segle XVI, sobre restes d'una masia més antiga. La façana, que destaca del conjunt, té frontis a dos vessants, i detalls decoratius d'obra de gerrer i una barbacana. El portal, majestuós, té un gran dovellatge. A l'interior, s'hi troba una llar de foc rodona, amb gran faldar i una cuina ben cuidada. La casa encara disposa de l'era, que es troba abans d'entrar al pati.




















Reprenem la marxa per un camí que surt de la mateixa font. A l'esquerra ens queda la barana de fusta i a sota la gran bassa, anem caminant per dins el bosc, inicialment en direcció sud. Al començament el camí està molt desdibuixat però de seguida es torna més visible i es va encarant cap al sud-est. Uns 175 metres després enllacem a l'esquerra amb un camí més ample que porta direcció llevant i uns 300 metres després passem per sota d'una línia d'alta tensió, moment en que el camí fa un gir a la dreta, en direcció sud-est i lleugera baixada. Uns 500 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; prenem el de més a l'esquerra, en sentit nord, creuant la Riereta per un pont. El camí comença a pujar. Uns 240 metres més amunt el camí fa un gir a la dreta, moment que nosaltres ens desviem a l'esquerra per un corriol que surt de la dreta d'una gran porta metàl.lica. Aquest camí porta direcció nord i en uns 125 metres ens condueix fins davant d'una de les entrades de Ca n'Ustrell.

8 1h 35'
6,3 Km
298 m 41.5806,2.0683Clica per veure'n la ubicació. Ca n'Ustrell
La masia, situada dins l'antic rodal de Sant Julià d'Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital. Als segles XIV-XV apareix com a Mas Prat de la Basanta. En destaca la torre de defensa, d'estil gòtic i quasibé quinze metres d'alçada. A la façana hi ha finestrals gòtics i d'altres de renaixentistes i un portal adovellat. Té una llar de foc rodona amb volta de pedra i un gros faldar.








Des d'aquí continuem a la dreta, en direcció llevant, pel camí que porta a la carretera que ens queda a escassos 230 metres. Creuem la carretera amb precaució i un cop a l'altra banda fem a la dreta pel voral on disposem d'un carril adaptat per a vianants. Deixem la depuradora a l'esquerra i tot seguit passem pel mig d'una zona arranjada per fer esport, amb diferents màquines i una font d'aigua de la xarxa. Seguidament tenim l'entrada a l'aparcament del bosc de Can Deu on tenim estacionat el vehicle. Donem per finalitzat aquest passeig.

F 1h 45'
6,9 Km
280 m 41.5782,2.0746Clica per veure'n la ubicació. Aparcament del bosc de Can Deu

Punt i final de l'excursió d'avui.