Punts de referència:
Aparcament del bosc de Can Deu (Sabadell) - Església de Sant
Julià d'Altura - Font dels Capellans - Font del Suro - Castell de
Ribatallada - Pantà de Ribatallada - Torrent de Gotelles - Font de la
Moreria - Font de Gotelles - Torrent de la Riereta - Font de Ca
n'Argelaguet - Ca n'Ustrell - Aparcament del bosc de Can Deu.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
6,9 Km |
1h 45' |
242 m |
347 m |
175 m |
175 m |
Fàcil |
A trams |
Si |
27-10-2013 |
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
Avui proposem un passeig per dos torrents del Rodal de
Sabadell, el torrent de Gotelles i el de la Riereta. El primer amb un
aspecte selvàtic i humit, envolcallat per una espessa vegetació, molt
bonic. Durant la pasejada també tindrem l'oportunitat de conèixer cinc
fonts, una església, un castell en runes i un antic pantà.
A més de totes les fonts visitades en aquest recorregut, també
trobarem aigua a la zona d'esport del bosc de Can Deu i a l'àrea
d'esbarjo de Sant Julià d'Altura.
Aproximació:
Prendrem com a punt de partida d'aquesta passejada l'àrea
d'esbarjo del Bosc de Can Deu, situada al quilòmetre 3,3 de la
carretera BV-1248 que porta de Sabadell a Matadepera, a la dreta si
anem en direcció a Matadepera.
Itinerari:
El de Can Deu és un bosc típic del Vallès dels nostres dies,
un pulmó verd molt proper a una ciutat mitjana. Es tracta bàsicament
d’una pineda de pi blanc, amb força roures i alzines, sovint encara
arbustius, que malden per anar recuperant terreny als pins. El
sotabosc, esclarissat, és l’habitual de les pinedes vallesanes, amb
arbustos com el romaní i la gatosa, juntament amb plantes de la
vegetació de bardissa, esbarzers i roldor. Una xarxa de camins planers
permet endinsar-se en aquest espai forestal, que és producte d’una
gestió molt influïda culturalment pel model de bosc net centreuropeu. I
és que avui el bosc de Can Deu, propietat de la Caixa de Sabadell, és
sobretot un parc o un espai de lleure. Una zona on conviuen des de fa
molts anys l’esport, les fontades de diumenge i les passejades a peu o
amb bicicleta. Segons el Pla d’Ordenació de Sabadell, urbanísticament
està qualificat com a parc perirubà; els altres dos grans parcs
periurbans de la ciutat són els de la Salut i Castellarnau.
Iniciem el recorregut a l'aparcament del Bosc de Can Deu, al
costat de la carretera de Sabadell a Matadepera. Comencem caminant en
direcció nord, prenent com a referència unes escales que queden al
costat de les instal.lacions de la depuradora. Des d'aquí anem a cercar
un camí que travessa el bosc, ho fem a l'esquerra en direcció
nord-oest, seguint uns pals indicatius amb argolles de molts colors.
Uns 450 metres més endavant deixem a la dreta un camí i uns 200 metres
després arribem a una gran esplanada on hi trobem una àrea d'esbarjo i
l'església de Sant Julià d'Altura presidint l'espai.
Fou
una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre
el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada
(1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de
Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels
paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de
Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme
de Sabadell. A més de l'església, el conjunt arquitectònic comprèn
l'edifici de l'actual rectoria i el tancat del cementiri. La
primera
església data del segle XI i va experimentar canvis en els segles
successius. Va ser durant el segle XVII que es va dur a terme una
important reforma que conduí a l'església actual. La portalada actual
mostra que es van aprofitar part dels materials gòtics d'una església
anterior. El 1611 es va construir el cimbori i el 1693 el campanar. El
retaule major era de l'any 1698. S'hi havia venerat una imatge de la
Mare de Déu d'Altura, que sembla que devia ser de la fi del segle XII o
el principi del XIII. Durant molts anys, es va guardar a la masia de
Can Sales, després fou retornada a la parròquia i cremada el 1936.
Durant la guerra del Francès l'església va ser incendiada i el
cementiri profanat. L'any 1990, i mercès a les excavacions
arqueològiques endegades pel Museu d'Història de Sabadell, es va posar
al descobert una necròpolis medieval. La mateixa té un total de 82
tombes, fosses simples excavades a terra, datades entre els segles XI
al XVIII.
Des de l'esplanada de darrera l'església prenem un camí barrat
amb una barrera que surt pel nord, deixem una torre elèctrica a la
dreta, i continuem pel camí que marxa en direcció ponent. Uns 90 metres
més endavant entrem al bosc on ens trobem amb una cruïlla de camins;
nosaltres prenem el camí descendent de la dreta, barrat per una barrera
i que marxa en sentit nord-oest. Uns 100 metres després fem un revolt
molt tancat a la dreta just en el moment que travessem el sot dels
Capellans. Aquí el camí s'encara cap el nord-est i uns 120 metres més
endavant, a l'esquerra, ens queda la font dels Capellans.
Presenta una obra en forma de capella adossada al marge de la
muntanya, construïda
amb maons vistos i pedra. Dins l'arcada hi ha tres brocs, malgrat que
no tots ragen, depenen de les pluges. La part baixa del talús es troba
reforçat amb un mur de pedra lligada, disposat en angle recte respecte
la font, el qual serveix per subjectar una alzina adulta que es troba
molt inclinada i de la qual sobresurten les arrels. La franja de davant
de la font està pavimentada amb totxo manual a sardinell amb un banc de
fusta encastat al mur de pedra. Al
segle XVIII ja se l’anomenava així,
avui dia és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell i continua
sent molt visitada. L'última remodelació de la font data de l'any 2002.
L'entorn immediat a la font és net, però el barranc de Capellans és ple
de deixalles.
Seguim pel camí durant només 75 metres i trobem a l'esquerra
la font del Suro.
Un
petit muret d'obra arrebossada adossat al marge de la
muntanya fa de frontal a la font. D'un broc de ferro encastat al
frontal raja un fil d'aigua que cau en una pica rodona, després passa
per sota el paviment del davant de la font i va a parar a un petit
bassal per desguassar finalment al torrent tot creuant el cami. A
l'esquerra de la font i disposat en angle hi ha un bancal d'obra pintat
curiosament de color blau cel. L'aigua d'aquesta font recull diversos
escorrims que procedeixen de la font dels Capellans, com també del
torrent que hi va a parar. De fet, aquesta deu és de construcció molt
recent. Fins fa poc la font del Suro era uns metres més avall, també a
l’esquerra del camí, just abans d’arribar al revolt següent, el de les
alzines sureres. Val a dir que la presència d’aquestes sureres és del
tot excepcional i ens indica que aquí hi ha un aflorament de substrat
silícic.
Veiem ran del camí unes alzines sureres; la presència
d'aquestes sureres és molt excepcional i ens indica que aquí hi ha un
aflorament de substrat silícic. Uns 75 metres després d'abandonar la
font del Suro el camí fa un revolt de 90º a la dreta, just en el punt
on podem veure les restes de la masia de Ribatallada i mirant més
enllà, enlairada al nord, el castell de Ribatallada (41.5873,2.0658)Clica
per veure'n la ubicació.
, avui abandonat i en procés de degradació.
Antic castell, situat prop de la masia de Ribatallada. La
primera referència documental data de l'any 1136, quan Ramon Berenguer
IV, comte de Barcelona, concedí en feu el castell al senescal Guillem
Ramon. Posteriorment passà als Montcada i més tard passà per compra a
Pere de Clasquerí. La familia Togores foren senyors d'aquest castell
des del segle XIV al XV, quan s'extinguí aquest cognom amb la mort de
Joan de Togores, cap a l'any 1410.
De seguida el camí es bifurca; si anéssim cap a la dreta
podríem veure les restes dels pous de glaç de Ribatallada i
continuariem fins arribar al camí del Rieral i al riu Ripoll, on
coneixeriem les fonts dels Plàtans i de la Teula, ho deixem per un
altra dia, ara nosaltres seguim el camí de l'esquerra, en lleugera
baixada. Uns 175 metres més endavant, a peu de camí a la nostra
esquerra, una placa ens recorda que aquí hi hagué l'antic pantà de
Ribatallada.
El pantà de Ribatallada fou construït el 1895, sota mateix de
la masia castell de Ribatallada. Tenia una capacitat de 10.000 m3 i
s’alimentava de les aigües de la mina de Ribatallada. A partir del 1901
també començà a nodrir-se de la mina del torrent de Gotelles. Va ser
una de les principals fonts de proveïment d’aigua a la ciutat, fins que
els aiguats de 1962 el van inutilitzar. Estava
format per un mur de
contenció que retenia l’aigua i una comporta de ferro que permetia
regular-ne la sortida.
El torrent de Ribatallada és el fruit de la unió dels
torrents de Guinard i de Gotelles. Transcorre des de sota la masia de
Ribatallada fins al Ripoll. Juntament amb el de Colobrers, el torrent
de Ribatallada és un dels indrets més rics i més ben conservats de tot
el Rodal de Sabadell. La vegetació variada, exuberant i poc degradada
és un tresor extraordinari que hauríem de fer els possibles per
llegar-lo intacte a les generacions futures. L’aigua de Ribatallada ha
estat molt apreciada pels sabadellencs durant una colla d'anys. Això es
deu al fet que al segle XIX es va construir una xarxa de mines
subterrànies i un pantà aprofitant l’abundància d’aigua de l’aqüífer
que hi ha al subsòl del torrent. D’aquesta manera es podia subministrar
aigua a la ciutat.
Deixem el pantà a l'esquerra i seguidament voregem un petit
turó que portem a l'esquerra. Uns 90 metres després arribem a una
bifurcació, a la dreta remuntariem el torrent de Guinard, nosaltres
prenem el camí de l'esquerra que segueix el torrent de Gotelles (41.5877,2.0617)Clica
per veure'n la ubicació.
a contra corrent, en direcció oest.
El
Torrent de Gotelles neix a prop de Can Sales i el seu curs
va paral.lel a la carretera de Matadepera a Sabadell i acaba quan
conflueix amb el torrent de Guinard, on passa a anomenar-se torrent de
Ribatallada. El seu relleu és abrupte, amb talusos de forta pendent i
vegetació molt frondosa. Junt al curs d'aigua podem observar una
comunitat de ribera molt desenvolupada amb cua de caball, avellaners,
oms i xops que, a les parts superiors del talús, permet una transició
entre alzinar i pi. És un espai d'interès medioambiental per a la
funció connectora que desenvolupa, així com per l'elevada biodiversidat.
Val la pena que ens anem fixant en els espadats argilosos que
donen nom al paratge de Ribatallada. Damunt d'un dels tallats, a la
dreta, veiem les darreres cases de la urbanització de Ca n'Avellaneda.
El torrent es va estretant, gaudint en tot moment del soroll de l'aigua
que ens acompanya. Al cap d'uns 180 metres de caminar al costat del
torrent trobem a mà dreta una fita de termes triangular amb els escuts
de Sabadell, Castellar del Vallès i Terrassa (41.5880,2.0626)Clica
per veure'n la ubicació.
.
El sender fa de bon caminar, guanyem alçada
poc a poc mentres creuem el
torrent diverses vegades. A mig camí trobem a l'esquerra una surgència
d’aigua arran de terra en el mateix cabal del torrent. Quan portem
caminats uns 900 metres des de que seguim el torrent de Gotelles trobem
la font de la Moreria a mà esquerra, a l'altra banda del torrent, on
una palanca de fusta ens facilita l'accés.
Estratègicament
ficada dintre d'un espès falguerar hi trobem
aquesta bonica font. L'aigua raja per un gruixut tub de ferro encastat
directament a les pedres de la muntanya, cobertes de molsa, i cau en un
bassal situat per sota del paviment que està empedrat amb còdols. A
banda i banda de la font i disposats en angle hi ha dos bancals de
pedra. El nom d'aquesta font sembla que prové d'una antiga torre de
guaita, les restes de la qual encara es poden veure dalt del turó que
queda en la unió dels torrents de Gotelles i de Can Font. Aquesta torre
era coneguda per la Torre de la Moreria.
A escassos 100 metres més enllà, en una raconada del camí a la
dreta, tenim la font de Gotelles.
Localitzem
aquesta font al torrent de Gotelles del que pren
el nom, a escassos 100 metres de la font de la Moreria. Hi podem
accedir des del quilòmetre 5,5 de la carretera BV-1248 que va de
Sabadell a Matadepera, des d'on surt un camí planer que inicialment
marxa en sentit nord-est, amb bosc a la dreta i un camp conreat a
l'esquerra. Al
cap d'uns 350 metres passem per sota d'una xarxa
elèctrica, moment en que el camí fa un gir a l'esquerra amb una forta
pendent. Uns metres més avall baixem per uns esglaons a partir dels
quals el camí esdevé planer.De seguida trobem la font, en una raconada
a l'esquerra del camí, a pocs metres del torrent. Dos murets baixos de
pedra lligada disposats en angle recte acullen la font, el primer
d'ells també fa de mur de contenció del talús. Entre els dos murets
queda la font; una paret d'obra vista, més alta que els murets, amb un
broc de ferro encastat al frontal per on raja l'aigua i cau en un
bassal quadrat situat arran del terra que està empedrat.
En aquest punt ens acomiadem del torrent de Gotelles i
continuem pel camí en la mateixa direcció que duiem. A partir d'aquí el
camí presenta una forta pujada, ajudats al principi per uns graons mig
desmanegats fets amb travesses, amb vàries giragonses. A mida que anem
pujant també anem sortint de l'ombrívol bosc. Passem per sota una línia
d'alta tensió, just en el punt que el camí esdevé planer i trobem una
bifurcació; nosaltres prenem el camí ample que surt davant nostre en
sentit ponent, obviant el de la dreta. Al cap d'uns 150 metres voregem
un camp conreat que portem a la dreta, a l'esquerra ens queda el bosc.
Finalment anem a petar a la carretera BV-1248 que creuem
perpendicularment i amb molt de compte. Un cop a l'altre cantó prenem
un camí que arrenca a l'esquerra i que marxa en sentit llevant,
paral.lel a la carretera que portem a l'esquerra. Uns 575 metres més
endavant som altre cop a tocar de la carretera, punt en que el camí fa
un gir a la dreta de gairebé 180º i baixa al torrent de la Riereta (41.5846,2.0549)Clica
per veure'n la ubicació.
. Des d'aquí el camí torna a fer un gir de 180º,
ara a l'esquerra i s'encara en direcció llevant. Uns 450 metres després
anem a parar al revolt d'una pista que ens talla; a l'esquerra aniriem
a Ca n'Argelaguet, nosaltres fem a la dreta en lleugera pujada i en
direcció sud durant uns 100 metres, moment que ens desviem a l'esquerra
per un camí barrat amb uns pilons que ens porta directament a una
esplanada amb bancs, a sota a l'esquerra trobem la font de Ca
n'Argelaguet, cal baixar uns esglaons per accedir-hi.
Diuen que sempre raja. La font queda en una terrassa de
forma triangular acollida per una banda per un mur longitudinal de
pedra lligada i per una barana de fusta per l'altra. A l'extrem
esquerra del mur està la font, amb un frontal d'obra arrebossada i un
tub de plàstic encastat a la part baixa per on raja un fil d'aigua que
cau en un bassal quadrat fet amb maons situat arran de terra. Després
l'aigua és canalitzada fins la bassa que hi ha a sota a través d'una
canal oberta de maons. A la dreta de la font hi ha un banc de fusta
collat al mur de pedra que li fa de respatller. L'entorn de la font és
un lloc agradable, amb una gran esplanada a l'ombra de grans exemplars
d'arbres de diferents tipus, bancs per reposar i sota de la font una
gran bassa des d'on gaudir d'unes bones vistes cap els camps de conreu
de la masia que dóna nom a la font.
Ca n'Argelaguet (41.5821,2.0633)Clica
per veure'n la ubicació.
està documentada des del 1537, la
masia actual
sembla que es va edificar al segle XVI, sobre restes d'una masia més
antiga. La façana, que destaca del conjunt, té frontis a dos vessants,
i detalls decoratius d'obra de gerrer i una barbacana. El portal,
majestuós, té un gran dovellatge. A l'interior, s'hi troba una llar de
foc rodona, amb gran faldar i una cuina ben cuidada. La casa encara
disposa de l'era, que es troba abans d'entrar al pati.
Reprenem la marxa per un camí que surt de la mateixa font. A
l'esquerra ens queda la barana de fusta i a sota la gran bassa, anem
caminant per dins el bosc, inicialment en direcció sud. Al començament
el camí està molt desdibuixat però de seguida es torna més visible i es
va encarant cap al sud-est. Uns 175 metres després enllacem a
l'esquerra amb un camí més ample que porta direcció llevant i uns 300
metres després passem per sota d'una línia d'alta tensió, moment en que
el camí fa un gir a la dreta, en direcció sud-est i lleugera baixada.
Uns 500 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; prenem el
de més a l'esquerra, en sentit nord, creuant la Riereta per un pont. El
camí comença a pujar. Uns 240 metres més amunt el camí fa un gir a la
dreta, moment que nosaltres ens desviem a l'esquerra per un corriol que
surt de la dreta d'una gran porta metàl.lica. Aquest camí porta
direcció nord i en uns 125 metres ens condueix fins davant d'una de les
entrades de Ca n'Ustrell.
La
masia, situada dins l'antic rodal de Sant Julià d'Altura,
està documentada des del segle XIII, com a Mas de l’Hospital. Als
segles XIV-XV apareix com a Mas Prat de la Basanta. En destaca la torre
de defensa, d'estil gòtic i quasibé quinze metres d'alçada. A la façana
hi ha finestrals gòtics i d'altres de renaixentistes i un portal
adovellat. Té una llar de foc rodona amb volta de pedra i un gros
faldar.
Des d'aquí continuem a la dreta, en direcció llevant, pel camí
que porta a la carretera que ens queda a escassos 230 metres. Creuem la
carretera amb precaució i un cop a l'altra banda fem a la dreta pel
voral on disposem d'un carril adaptat per a vianants. Deixem la
depuradora a l'esquerra i tot seguit passem pel mig d'una zona
arranjada per fer esport, amb diferents màquines i una font d'aigua de
la xarxa. Seguidament tenim l'entrada a l'aparcament del bosc de Can
Deu on tenim estacionat el vehicle. Donem per finalitzat aquest passeig.
Punt i final de l'excursió d'avui.