Caminada I-133 (Vallès Occidental i Oriental)
Punts de referència:
Entrada al camí de Can Vilatort (Montcada i Reixac) – Font dels Avellaners - Font dels Caçadors - Poblat ibèric de les Maleses – Turó de Can Donadéu - Entrada al camí de Can Vilatort.
Fitxa tècnica:
| Distància | Durada | Alçada mínima | Alçada màxima | Desnivell pujant | Desnivell baixant | Dificultat | Senyalització | Punts d'aigua | Data de l'excursió |
| 6,3 Km | 2h | 44 m | 460 m | 416 m | 416 m | Moderada | A trams | --- | 5/01/2014 |
Mapes:
Descripció:
Una altra ascensió al poblat ibèric de les Maleses, en aquesta ocasió ho farem des de Montcada i Reixac. Pujarem per la ruta marcada pel Parc de la Serralada de Marina, passant per la font dels Avellaners, la font dels Caçadors i la pedrera de la Vallençana. La baixada serà pel turó de Can Donadéu, carenejant entre els municipis de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, fins enllaçar de nou amb el camí de Can Vilatort. És una curta caminada, encara que l’he qualificat com a moderada degut a la forta pendent que farem al baixar des del turó de Can Donadéu i a la no menys pronunciada baixada que hi haurà a la sortida del poblat ibèric.
La caminada d'avui pretenia conèixer el camí que porta del turó de Can Donadéu a Can Peces. Ja en coneixia un que a mig recorregut trenca a l'esquerra, en direcció sud, i mena al camí de Can Vilatort; el vàrem fer de pujada a la caminada I-068. Aquest d'avui segueix uns 450 metres més enllà del trencall anterior i després baixa a trobar el camí de Can Vilatort, uns 350 metres abans de l'entrada a Can Peces.
Les fonts visitades tenen el seu cabal molt condicionat per les pluges. Avui no rajaven.
Aproximació:
Començarem la caminada a l'entrada del camí de Can Vilatort, a Montcada i Reixac, situat aproximadament al quilòmetre 9,5 de la carretera BV-5001 que va de Santa Coloma de Gramenet a la Roca del Vallès. A l’entrada del camí hi ha una cadena impedint el pas als vehicles no autoritzats i un cartell del Parc de la Serralada de Marina donant-nos la benvinguda.
Itinerari:
| 0 | 0h |
0 Km |
44 m | 41.5004,2.2020Clica per veure'n la ubicació. | Entrada al camí de Can Vilatort (Montcada i R.) |
Només traspassar la tanca ens trobem un cartell del Parc de la
Serralada de Marina que ens dóna la benvinguda. Seguim el camí de Can
Vilatort, en direcció sud-est i lleugera pujada. 
Al
començament el camí
està cimentat, a la nostra dreta ens queda el torrent de Reixac i
enlairada enfront l'església romànica de Sant Pere de Reixac. Al cap
d'uns 325 metres deixem a l’esquerra l’entrada a Can Peces, s’acaba
l’asfalt i esdevé una pista de terra. Continuem avançant en suau
ascens, obviant qualsevol camí que ens mena. Més endavant deixem a
l’esquerra una gran esplanada amb cartells indicant-nos la presència
d’aixams d’abelles. Quan portem caminant uns 950 metres des Can Peces,
trobem a la dreta del camí un piló de fusta que ens assenyala la font
dels Avellaners. Així doncs, abandonem la pista i trenquem a la dreta
per un corriol descendent que, en poc més de 50 metres, ens condueix
fins la curiosa font dels Avellaners.
| 1 | 20' |
1,4 Km |
158 m | 41.4935,2.2140Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Avellaners |
La
localitzem a pocs metres sota el camí de Can Vilatort, a
la mateixa llera del torrent de Reixac. La font consisteix en un mur de
pedres adossat al marge de la muntanya d'on surt un tub metàl·lic per
on raja l'aigua, que cau en un bassal de pedra arran de terra,
desguassant directament al torrent.
La curiositat d'aquesta font és
l'arranjament del seu entorn, ple de gravats, figures i bancals.
Malgrat que la regeneració està feta seguint un estil molt particular,
en cap moment desentona amb l'entorn, degut a que s'han utilitzat
materials de l'entorn. Aquestes modificacions les va dur a terme un
mallorquí que es va instal·lar a Montcada i Reixac on hi va dedicar
bona part del seu temps lliure. L'entorn de la font ha estat recentment
desbrossat i s'ha tornat a col·locar el piló indicatiu de fusta a la
pista. Malauradament han desaparegut el cartell de fusta que hi havia
al damunt de la font i el piló que quedava a l'esquerra d'aquesta,
ambdós amb el seu nom.Seguim el corriol ascendent que surt de dalt de la font i que marxa per dins el bosc, en suau ascens. Uns 150 metres més amunt anem a parar a una pista gran que ens talla, és la continuació del camí de Can Vilatort que hem abandonat per baixar a la font dels Avellaners; el corriol que surt davant nostre ens duria al capdamunt del turó de Moià, si agafessim la pista a la dreta aniriem a l’ermita de Sant Pere de Reixac, nosaltres fem a l’esquerra, en sentit contrari al que duiem, en direcció sud-est, per un camí ample amb lleugera pujada. En aquesta època de l'any el camí és molt bonic, hi ha moments que no es veu el terra, totalment cobert per una catifa de fulles. Uns 500 metres més endavant deixem un piló indicatiu a la dreta assenyalat amb un quadrat groc que puja al poblat ibèric i que prendrem d'aquí a un moment. Només 25 metres després, a mà dreta, queda la font dels Caçadors.
| 2 | 30' |
2,1 Km |
212 m | 41.4923,2.2181Clica per veure'n la ubicació. | Font dels Caçadors |
Es
troba a la capçalera del torrent de Reixac, a peu del camí
de Can Vilatort, prop de l’antiga pedrera. Quan brolla l'aigua ho fa
per un tub encastat a la paret de la font i cau en un petit bassal de
forma triangular. Fou restaurada per un grup de jubilats de la zona.Desfem els últims 25 metres i ens enfilem a l’esquerra pel camí assenyalat amb un quadrat groc (No feu cas de la indicació "Sant Pere de Reixac" doncs és un error, el piló està col.locat al revés). Anem pujant per un camí ben marcat, seguint les marques de color groc que ens acompanyaran fins al capdamunt del poblat ibèric, el nostre següent objectiu. Al cap d'uns 125 metres deixem un corriol a la dreta i continuem amunt, fent alguna ziga-zaga però amb tendència nord-est. Uns 250 metres més amunt, just en el punt on el camí fa un gir a la dreta i ens encarem cap el sud-est, obviem un corriol molt tapat per la vegetació a l'esquerra. El camí marxa per dins el bosc, encara que a estones s'ens obren unes bones vistes a la dreta del Vallès amb Montserrat i la Mola al fons. 250 metres més endavant anem a petar a un camí perpendicular que fem a l’esquerra. A partir d'aquí anem fent alguna marrada durant uns 300 metres fins que trobem un filat a la nostra dreta que tanca l’antiga pedrera de la Vallençana. Seguim el filat que portem a la dreta i que marxa en direcció nord-est. Uns 150 metres més amunt abandonem el camí que segueix fins enllaçar amb la pista que puja a la Coscollada des de la carretera de la Vallençana, i trenquem a l'esquerra per un caminet amb forta pujada, arranjat amb esglaons de fusta, en sentit nord-est. Si el dia és clar com avui, val la pena aturar-se, girar-se i gaudir de les vistes; podem veure des del mar a l'esquerra fins Montserrat a la dreta.
Després d'una considerable pujada de gairebé 200 metres per terreny obert, entrem en un bosquet on el camí es fa més planer. Finalment, uns 100 metres més enllà, arribem a una cruïlla; el camí de la dreta porta a la pista que puja de Cabanyes i va a la Coscollada passant pel coll de Lliçà, nosaltres continuem recte, sense deixar el camí. Uns 100 metres més endavant trobem un piló informatiu que ens indica que s'ha acabat el recorregut marcat pel Parc de la Serralada de Marina i finalitzen els senyals grocs, moment en que veiem les primeres restes del poblat ibèric a la nostra dreta. Continuem per un caminet planer que surt de l'esquerra i que ens condueix fins el centre del poblat ibèric, que resta a només 50 metres al nord.
| 3 | 1h 5' |
3,6 Km |
464 m | 41.4937,2.2242Clica per veure'n la ubicació. | Poblat ibèric de les Maleses |
El
poblat ibèric de Les Maleses, ubicat a l'antiga Laietania,
es troba al cim del Pi Candeler, dalt de la Serralada de Marina. Aquest
cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de
Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Des
del poblat s'observa una immensa panoràmica, des de la qual es pot
dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del
Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del
Montseny, Montserrat i Prepirineu. Aquesta ubicació proporcionava als
habitants del poblat iber, un gran control sobre el territori. Es pot
situar el poblat entre els segles III i II aC. S'han efectuat diverses
intervencions arqueològiques des de l'any 1928, però és des de l'any
2000, que el poblat està essent estudiat dins del projecte
d'investigació arqueològica.Creuem tot el poblat en direcció nord i prenem un corriol descendent que hi ha a l’altre extrem. Compte que el primer tram fa molta pendent i rellisca força. Uns 75 metres més avall s'acaba la forta pendent, just en el punt on creuem un corriol; a l'esquerra baixariem a Montcada i a la dreta aniriem a parar a la pista que porta a la Coscollada (aquest últim està molt tapat per la vegetació i cal fer-l'ho bosc a través). Nosaltres continuem recte. Avancem pel corriol, ara en lleugera pujada, durant escassos 50 metres que assolim un turonet. Seguim pel corriol que marxa en direcció nord-oest, en lleugera baixada. Uns 230 metres més enllà deixem un caminet a l'esquerra que baixa a Montcada i enllaça amb el camí de Can Vilatort, uns 100 metres més endavant creuem un corriol que segueix un traçat elèctric i de seguida anem a parar a una pista que ens talla i que prenem a l'esquerra; a la dreta enllaçariem amb la pista que porta de Cabanyes a la Coscollada. Pocs metres després som en una cruïlla de camins; després continuarem pel que va recte però abans girem a la dreta per anar al capdamunt del turó de Can Donadéu que queda a uns 60 metres.
| 4 | 1h 15' |
4,3 Km |
402 m | 41.4976,2.2205Clica per veure'n la ubicació. | Turó de Can Donadéu |
Desfem els últims 60 metres fins l'anterior cruïlla. Aquí agafem el camí que ara ens queda a la dreta i que marxa en sentit oest. Uns 100 metres després arribem a una esplanada que creuem, al final de la qual surt un camí que porta a una torre elèctrica d’alta tensió. Uns 15 metres abans d'arribar a la torre, cal prendre un corriol descendent que surt a la dreta del camí, amb una forta pendent i molt relliscós. Inicialment el camí davalla de forma acusada en direcció nord-oest, per terreny erosionat per les aigües i amb molts rocs, cal estar atents per no relliscar. Més endavant, tot i que segueix baixant, ho fa de forma més moderada, a estones amb vistes a la dreta de la pedrera de Can Donadéu tot deixant algun camí a l'esquerra. Anem carenejant entre els municipis de Sant Fost de Campsentelles a la dreta i Montcada i Reixac a l'esquerra. Després de davallar durant uns 500 metres, arribem a un petit coll on obviem un camí descendent a l'esquerra que baixa al camí de Can Vilatort i continuem recte, amb el mateix sentit que duiem, però ara perdent alçada molt lleugerament.
El tram que ve a continuació és el que voliem conèixer en aquesta caminada. Inicialment marxa en sentit nord-oest però al cap d'uns 150 metres s'encara cap al sud-oest, just en el punt que deixem un camí a la dreta. Anem fent camí durant uns 300 metres més, just en el punt que trobem una bifurcació; aquí prenem el camí de l'esquerra que descendeix de forma moderada, molt fressat. Des d'aquest camí tenim una perspectiva molt diferent de l'església de Sant Pere de Reixac, amb el turó de Moià a l'esquerra i el turó de Montcada a la dreta. Finalment, poc més de 200 metres més avall, anem a parar de nou al camí de Can Vilatort que fem a la dreta i ja no el deixem durant els gairebé 700 metres que ens separen de la cadena que barra el pas als vehicles, on hem començat la caminada.
| F | 2h |
6,3 Km |
44 m | 41.5004,2.2020Clica per veure'n la ubicació. | Entrada al camí de Can Vilatort |
Inici i final d’aquesta caminada.